stardate: els nostres demòcrates

és cert que en un estat de dret les lleis hi són perquè es compleixin.

però un estat de dret no és necessàriament bo. només ho és si les lleis són justes.

un estat de dret pot ser una dictadura on les lleis no tenen perquè ser justes, perquè són decidides per uns pocs que potser no tenen en compte el que vol la gent.

en un estat de dret que sigui una democràcia és més probable que les lleis siguin justes, però no està del tot garantit. ja que si es dóna el cas que el govern es forma amb una majoria absoluta, aleshores les lleis són decidides per uns pocs. els resultats poden acabar sent molt semblants als de una dictadura.

o potser que sense majoria absoluta es formi una coalició de govern que no pugui portar a terme la voluntat d’una majoria de la població, perquè aquesta majoria està sobretot representada en l’oposició i només alguns dels membres de govern la comparteixen. en aquest cas, tampoc està garantit que totes les lleis siguin justes.

en democràcia la gent tria representants perquè vetllin pels seus interessos. en una democràcia de qualitat, els representants s’interessen per saber el que vol la gent per poder actuar en conseqüència.

però quan hi ha immensos clams populars que es manifesten repetidament, i els representants ni s’immuten. o pitjor, els nostres democràtes surten al carrer a demanar que es prohibeixi fer una consulta. quina garantia ens ofereix l’estat de dret?

el que cal perquè un estat de dret funcioni és la voluntat dels polítics d’escoltar a la gent i de procurar fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el benestar de la gent. només si els polítics volen les lleis seran justes. tot és qüestió de voluntat política.