stardate: lectures de l’estiu

a la pila de llibres en espera, abans de començar l’estiu ja hi tenia preparats tres llibres:

el príncep de les marees, del pat conroy

havia vist la peli feia molts anys. en tenia bons records, i això és molt per una desmemoriada com jo. fa poc el vaig trobar referenciat no-recordo-on però molt positivament. la seva lectura em va fer reviure les imatges que recordava de la peli, però ara mostrant una història molt més complexe i interessant. és llarguíssim i no volia que s’acabés. no descarto buscar altres obres d’aquest autor.

el jardí oblidat i les hores llunyanes de la kate morton

em sembla va ser tot just després de fer una cerca a amazon, que els llibres de la kate morton se m’apareixien per tot arreu. cada vegada que obria el facebook, o algunes altres pàgines (jocs?) a l’ordinador apareixien com per art de màgia. va costar poc perquè m’hi fixés i fes una recerca al google. i un cop desperta, la curiositat em va empènyer a prova-los. la veritat és que m’han agradat molt tots dos. sobretot m’han tingut molt enganxada. potser són una mica massa llargs. vull dir que hi ha moments que dona massa tombs per arribar a explicar un punt de la història. però potser només és que jo sóc massa impacient. de totes maneres, en els dos casos em va saber greu quan es van acabar.  segurament hi tornaré.

a mig estiu vaig afegir:

la veritat sobre el cas harry quebert, del joel dicker

aquest ha estat èxit de vendes de l’estiu en moltes llengües. l’he trobat entrentingut també. però no tant interessant com alguns diuen. res comparat amb la trilogia del milenium. no em va saber gens de greu arribar al final i regalar-lo.

vaig conèixer als autors en persona, vaig decidir llegir la seva obra:

la nit als armaris, de la raquel picolo

em va endinsar una mica més en els poblets de la vall d’àneu, després de fer-hi una curta estada.

les sabates descordades, del salvador vergés

sorprenent. sobretot el final.