dimarts, de maig 21, 2013

stardate: la resposta a la llei wert




conec de primera mà casos de nens que han estat escolaritzats en escoles públiques catalanes durant anys, alguns molts anys, i que no saben parlar en català. no crec que això sigui un fenòmen aïllat, encara que segurament sí que és localitzat.

de fet la llei d’immersió lingüística contempla la combinació gradual de català i castellà com llengua vehicular depenent de l’àmbit social de l’escola. hi ha barris on el català es pot fer servir com a llengua vehicular sense cap problema. hi ha altre barris on aixó no és així. són barris on els problemes de l’escola van més enllà de les qüestions acadèmiques. llocs on hi ha problemes grans d’escolarització, d’integració, ... a les escoles d’aquests barris sovint l’accent s’ha de posar en fer atractiva l’escola a uns nens que tenen com alternativa no anar-hi. sovint les estratègies que han de fer servir els mestres d’aquestes escoles passen per parlar només en castellà.

dubto que el ministre ho sàpiga això. com es veu que tampoc sabia que la llengua vehicular de les escoles concertades també és el català (mira que això era fàcil!). clarament no és pot legislar bé si no és coneix la realitat on s’ha aplicar la llei. però en aquest país les coses es fan així i ens hem d’aguantar.

com que la llei està tan mal feta, la consellera troba que la seva implementació és problemàtica. de fet, assegura que no és possible implementar-la. però si no fem el que diuen a madrit, tindrem encara més problemes.

jo penso que, donat el sistema educatiu que tenim, hi ha una manera molt senzilla d’aplicar la llei. a les famílies que demanin el castellà com a llengua vehicular se’ls garanteix places a les escoles públiques catalanes on ja hi ha el castellà com a llengua vehicular. aquestes es troben a moltes barriades de barcelona, del baix llobregat, del tarragonés, ... i segur que en molts més llocs dels que ens podem imaginar. d’aquesta manera es compliria la llei i de manera ben barata.

segurament aquesta no és la solució que havia pensat el ministre. però és que el ministre no sabia que el sistema educatiu català era tan flexible!

2 comentaris:

À ha dit...

Ja ens agradaria que fos com ell pensa (fa veure) que és!

Bona entrada!

Anònim ha dit...

Si no li agrada que ensenyin en català en aquest home, doncs millor ser ample de mires i no posar el castellà com a llengua, perquè total, ara es porta l'anglés, perquè no ensenyar anglés? I si el futur ha de ser el xinés, perquè no xinés?