dels tres
llibres que he llegit últimament dos m'han agradat molt i un no m'ha agradat
gens. potser per això els barrejo en aquest apunt.
em reitero:
els llibres de la sinéad moriarty em segueixen agradant molt. alguns més que altres. però tots se'm fan molt fàcils de llegir, tenen diàlegs divertits, històries interessants, ...
d'aquest últim em vaig quedar amb unes ratlles:
What am I, Granddad? I was born in England. I live here. I sound English but I use Irish expressions.
...
'You're a mongrel,' he said laughing. 'You are half English and half Irish, and i f you use the best qualities of both cultures and backgrounds, you'll be a very interesting and wellrounded person. Don¡t deny either heritage. Embrace and accept them. Sure isn't it great to be different? Who wants to be the same as everyone else?'
...
Could I fraternize with an English boy when I'd seen what his ancestors have done to my country? I looked at him again. He was very cute... Sod it, I couldn't change history and this was just what we needed: better inter-country relationships.
em sorpren:
el conec
per casualitat, el fullejo i em quedo enganxada. me'l compro i me'l llegeixo
tot seguit. fa riure, però alhora posa les coses al seu lloc. diu les veritats
pel dret i ofereix grans màximes. m'ha agradat molt.
rectifico:
en un post
recent deia que els libres de la isabel clara simó m'havien agradat molt.
bé, no tots, però sí la gran majoria. ara acabo de llegir l'últim i he de
rectificar. potser no l'he entès, però no m'ha agradat gens. un seguit
d'històries interconnectades ... i ja està. no li he vist ni el cap ni els
peus. durant la lectura he tingut la sensació que ha estat escrit depressa i
corrents. sense revisar: com pot ser que els noms dels personatges s'escriguin
de manera diferent? (ara hight, ara height). les frases complexes i llargues fan
difícil la comprensió. algunes les he hagut de rellegir més d'una vegada.
2 comentaris:
les lectures sempre són molt personals....jo en anglès per llegir hauria de fer-ho amb el diccionari al costat....en fi bon diumenge!
vaja, doncs havia llegit una ressenya ben bona del llibre de l'Isabel Clara-Simó. Hauré d'esperar al desempat.
Publica un comentari a l'entrada