dimecres, de desembre 19, 2012

stardate: tenir menys i gastar més



com pot ser que, com que ens retallen els sous, ens obliguen a passar amb menys diners i alhora ens diguin que si no consumim més no hi haurà manera de sortir de la crisi?

sembla que sigui una contradicció però no ho és.

els sous s'han de retallar perquè no generem prou recursos com per poder pagar els sous que es pagaven fins ara. ni governs ni empreses recapten prou per mantenir els sous. per tant tots ens hem d'anar habituant a tenir menys, a passar amb menys. i estic segura de que els sous s'hauran de retallar encara més en el futur. per molt que diguin els de madrit la crisi encara està creixent, això vol dir que encara no hem tocat fons: l'economia continua desaccelerant-se. les empreses van tancant, i els governs cada dia recapten menys diners. per tant les retallades en els sous hauran de continuar  i segurament alguns subsidis i subvencions també s'hauran de retallar, i els serveis públics s'hauran de reduir encara més.

tots haurem de passar amb menys. si som dels que abans arribàvem justos a final de mes o hi arribàvem gràcies a les targetes de crèdit, haurem de gastar menys. haurem de retallar despeses per poder ajustar-se als nous salaris i poder anar pagant els crèdits acumulats. si som dels que abans arribàvem tranquils a final de més ara potser encara hi arribarem pero més justos. tots haurem de canviar alguna rutina per tal de poder mantenir-nos dins el nou presupost. perquè tots haurem de passar amb menys.

ara bé, si som dels que abans podiem estalviar, ara no podrem estalviar tant si volem mantenir el mateix nivell de consum. però potser sí que podem mantenir el mateix nivell de vida que teniem abans de les retallades, sense haver d'endeutar-nos. l'únic que hem de fer es deixar d'estalviar. i deixar d'estalviar es fàcil: només cal gastar més. si la gent que té estalvis comencés a gastar, potser aconseguiríem que l'economia s'animés una mica. els que no estarien gaire contents serien els bancs, que viuen dels nostres estalvis. però això jo ho interpreto com un bon senyal.

el problema és que els estalvis acumulats normalment els té la gent que és estalviadora de mena, i és molt difícil que aquests decideixin posar-se a gastar i gastar.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

la por s'està tornant un arma de doble tall, i així no sortirem mai.

Alba ha dit...

A mi m'agradaria estalviar a petites dossis (dec fer riure, però jo estalvio amb cèntims i euros solts i al cap de l'any dec tenir com a molt 50 euros....)i quan tinc uns quants dinerets i m'apeteix alguna cosa, pam! me'ls gasto tots (o gairebé tots). Això cada cop serà més complicat per mi...... La gent que és estalviadora de mena no gastarà, continuarà estalviant, per què?? perquè són uns agarrats!!! aggrrhhh!!! no m'agrada aquesta gent que sol mira per la pela. I si es moren demà? de què haurà servit estalviar tant?