divendres, d’octubre 05, 2012

stardate: estem en males mans

totes les meves pors pel futur d'aquest país es veurien molt reduides si hi hagués una coalició de partits que (encara que només sigui els uns pels altres) es presentessin compromesos amb la independència. així farien de contrapès a les possibles ambiguitats de ciu, i els podrien tenir també collats.

per això he estat tota la tarda pendent de la reunió que tenien erc, si, dc i reagrupament. les cup no hi ha vongut participar. són així aquests nois. fan més por que... però precisament per aturar les malifetes que poden fer aquests tarambanes també és important aquesta coalició.

en les eleccions pasades, si s'haguessin presentat junts, amb els vots que van treure entre tots haurien tret 3 diputats més. això sol ja val la pena.

però la credibilitat que generaria una coalició així en tots els nivells de la societat seria espectacular. ja no serien aquells que cada dos per tres es discuteixen. ara serien aquells que van en serio per la secessió. que ho deixen tot aparcat perquè la secessió és primer.

perquè això és el que tots ens vendran ara: anem junts cap a l'estat propi. és l'objectiu de la propera legislatura. és el que volem tots.

però no. no ens ho podem creure. perquè si fos cert, haurien trobat la manera de posar-se d'acord. haurien fet una coalició. perquè haurien volgut garantir l'inici del proceés de secesió. i amb una coalició així ho podien garantir. estava a les seves mans. i no ho han fet. han preferit guardar-se cada una la seva cadira.

i ens deixen a les mans dels de ciu, que vés a saber cap on tenen pensat portar-nos. i amb els de la cup, que amb el seu soroll faran que no se senti ningú més.

estic convençuda de que una coalició així hauria tret molts vots de les cup, i ens hauria estatviat molt soroll i entrebancs. i també i sobretot hauria tret molts vots que altrament aniran a ciu, i potser a donar-li la majoria absoluta. i llavors si que ja hem begut oli!

5 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Començo a pensar que "Nostru Senyor" escolta les pregàries dels Bisbes Españols: Ahir els partits independentistes catalans es van tirar els plats entre ells i ben aviat la victòria de Convergència i UNIÓ per majoria absoluta!

Ja hem begut oli... de rici!

À ha dit...

Ara mateix som molts que els estirariem de les orelles.
Perquè no ho fem?

Carme ha dit...

No ho puc entendre de cap manera, per més que m'ho expliquin.

Si amb els mateixos vots del 2010 haguéssim tret 3 diputats més anant junts... ara en comptes de tres, amb l'augment de vots que haurien tingut, haurien estat ... jo què sé, però molts més.

I mira que la gent els pressiona... a les xarxes socials. Si no se n'han sortit amb una tarda, doncs que ho facin amb dues, o amb una setmana, coi!

M'han deixat la impressió que els primers pals a les rodes, ens els hem posat nosaltres mateixos.

I jo penso... però quina mena polítics, de gestors i de negociadors són? Amb aquesta gent podem fer uns passos ben donats i unes negociacions ben fetes per aconseguir la independència? No inspiren pas gaire confiança.

Aris ha dit...

si no tenen capacitat de posar-se d'acord, como podran aconseguir l'independència? Els espanyols si que estan units i pp i psoe es posaran d'acord com varen fer al Pais basc...

Clidice ha dit...

Perquè hi hagi acords cal que hi hagi voluntat d'acords. Puc assegurar que per una part no n'hi ha hagut mai. Ahir alguns que estàvem en un congrés ens vam sentir molt tristos davant la notícia. Però això no és motiu per continuar endavant, malgrat que ens quedi el regust de creure que siguem un país que no sabem ser, perquè pel davant passen les personalitats que els projectes.