Després d'aquest 11 de setembre,
escoltant l'anhel expressat d'una forma tant significativa, s'esdevé el moment
històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la
possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa.
Per aquestes raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la següent:
Per aquestes raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la següent:
Resolució
1- El
Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme
èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels
carrers de Barcelona, sota el lema" Catalunya nou Estat d'Europa."
2- El
Parlament de Catalunya constata que al llarg d'aquests darrers trenta anys, una
part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació
l'Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres
legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d'autogovern, ni a la
nostra continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a
l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense
recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret
a decidir.
3- És per tot
això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi
camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i
democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir
el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment democràtic i el
foment de la cultura i la llengua pròpies.
4- El
Parlament insta el Govern de la Generalitat, les forces polítiques i els agents
socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a
terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la
comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la
ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena llibertat,
respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sense
coaccions de cap mena.
5- El
Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui
determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern a
fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.
és
fantàstic! ja era hora! ara sí que sembla que les coses rutllen!
si no fos
per la parauleta del final: "prioritàriament"
això ho
espatlla tot. tot el que diu l'escrit queda supeditat a això. ja no hi ha res
segur. pot passar qualsevol cosa.
hi ha una
altra parauleta que també em fa nosa. quan el jordi pujol li contesta al solana
i li diu: "estem quasi en el punt de no retorn"
ai! si no
fos pel "quasi" ja em quedaria tranquil·la.
això és el
que fa patir. aquestes parauletes, d'entrada inocents, que modifiquen tant el
significat global de les frases fan nosa. perquè són les paraules que fan que
udc permiti el joc que està jugant el mas.
o no?
potser he d'abandonar aquest sentiment derrotista, i apuntar-me a l'eufòria del
que estan convençuts de que aquest cop si.
si en
l'apunt anterior semblava molt pessimista en aquest s'hauria de notar que ja ho
sóc una mica menys. a més de lo interessant que va ser la visita, i lo bonic i
agradable que sempre es retrobar-nos, els berlinesos vau tenir un altre cop un
gran efecte en mi!
7 comentaris:
Aquesta màgia berlinesa...
Si, el darrer punt de la Resolució a mi tampoc m'agrada gaire, per suposat com dius aquest prioritàriament, xò tb el verb insta no el trobo gaire vinculant.
I parla d'una legislatura sencera... quatre anys.... en fi, els meus presagis continuen latents, xò crec que hi ha una cosa que no tenen en compte, i és el poble. El poble amb una mani ha fet un gir inesperat i revolucionari, ho ha canviat tot. I ara està tot calant dins dels porucs o dubtosos. Ahir mateix sopant amb una amiga que tb ha passat pel mateix procès vam arribar a la mateixa conclusió. No ho veiem clar xò si no s'intenta, ho perdem tot. Per tant ens hem de tirar de cap. I amb la força de tots, la propera Resolució encara haurà de ser més concreta.
(els berlinesos) som optimistes de mena!
:-)
Va el tercer comentari que no em deixa posar, no sé per què.
No el torno a escriure, per si de cas.
Olga
Bé, com que ara veig que surt, deia que les paraules que apuntes i que ens fan inquietar, perquè nosaltres volem fermesa i acció, deuen correspondre a la llei de la relativitat: en un món sortit del caos, encara bo que podem arribar a punt on som ara.
Sembla que tot sigui cosa d'aquest estiu flamejant, però darrere portem 300 anys intentant sortir dolorosament de les tenebres, que deia Espriu.
Pensem-hi.
Olga
si, si, hi som més aprop que mai, però n'hi haurà prou?
quina serà la millor estratègia? farà tothom el que diu que farà? al fi i al cap són els polítics de sempre... tanmateix, és mooolt emocionant! :-)
kika malgrat tos els peros i els recels jo n'estic ben contenta...ens haguéssim pensat això fa cinc anys? i saps que està molt i molt bé que la premsa internacional dia si dia també es fa ressò i que en parlin posa l'estat espanyol contra les cordes.....jo estic emocionada encara!
Publica un comentari a l'entrada