suposo que
s'hi pot afegir molt poc a tot el que ja s'ha vist i dit.
però hi ha
dos moments que vaig viure en directe (jo i molta més gent, és clar) i que
segurament no han estat notícia.
1)
2) a l'anar
a buscar el tren per tornar cap a casa, les andanes eren totes plenes de gom a
gom, de gent i d'estelades. algú espontàniament va començar a cantar els
segadors, i tothom el va seguir. la sonoritat era bona, o potser és perquè a aquelles
hores ja el teníem molt assajat. va ser molt emocionant.
10 comentaris:
sens dubte els sentiments han estat a flor de pell
es bó !!
una abraçada
l'emoció és el que més m'ha remarcat tothom, érem feliços i això no es paga amb or.
Quin gest aquests de l'hotel, ja hi podien haver pensat abans també.
Jo també anava al metro ple que no s'hi cabia i la gent cridant independència.
la meva anècdota es que en la Renfe mai havia sentit tan parlar català com aquell dia xD
LA MEVA:
UNA VELLA BANDERA,QUE EL "39" ES VA EXILAR, VA TORNAR PER UNES HORES A CA SEVA,I VA SER DESPLEGADA PELS DESCENDENTS,VINGUTS EXPRESAMENT DE FRANCA
Em pregunto si avui dia 13 de setembre aquest hotel de la Via Laietana torna a exhibir l'estanquera.
doncs si, una gran jornada!!
Les primeres imatges les vam compartir
A mi em va passar una cosa semblant. En acabar la manifestació, l'andana d'Arc de Triomf era plena a vessar: hi havia dos guàrdies de seguretat a l'andana que anaven fent que la gent es fes enrere (encara no sé com no ha passat cap desgràcia en aquesta estació i la de Passeig de Gràcia). El cas és que, de cop i volta, algú va començar a cridar: in, inde, independència. I no va costar gaire que quasi tota l'estació es posés a cridar el mateix, tots al compàs!
Ho vaig trobar al·lucinant. M'hauria agradat gravar-ho, però vaig fer tard, clar. Molt xulo i una manifestació increïble (tota la Diada, en realitat).
Ah, gràcies per la feina feta, kika! :)
Va ser fantàstic!
Gràcies per la part que et toca kika!
Publica un comentari a l'entrada