dijous, de setembre 13, 2012

stardate: la gran manifestació



suposo que s'hi pot afegir molt poc a tot el que ja s'ha vist i dit.

però hi ha dos moments que vaig viure en directe (jo i molta més gent, és clar) i que segurament no han estat notícia.

1)






2) a l'anar a buscar el tren per tornar cap a casa, les andanes eren totes plenes de gom a gom, de gent i d'estelades. algú espontàniament va començar a cantar els segadors, i tothom el va seguir. la sonoritat era bona, o potser és perquè a aquelles hores ja el teníem molt assajat. va ser molt emocionant.

10 comentaris:

sargantana ha dit...

sens dubte els sentiments han estat a flor de pell
es bó !!

una abraçada

Clidice ha dit...

l'emoció és el que més m'ha remarcat tothom, érem feliços i això no es paga amb or.

L'home del sac ha dit...

Quin gest aquests de l'hotel, ja hi podien haver pensat abans també.
Jo també anava al metro ple que no s'hi cabia i la gent cridant independència.

Anònim ha dit...

la meva anècdota es que en la Renfe mai havia sentit tan parlar català com aquell dia xD

Oliva ha dit...

LA MEVA:
UNA VELLA BANDERA,QUE EL "39" ES VA EXILAR, VA TORNAR PER UNES HORES A CA SEVA,I VA SER DESPLEGADA PELS DESCENDENTS,VINGUTS EXPRESAMENT DE FRANCA

MARTELL DE REUS ha dit...

Em pregunto si avui dia 13 de setembre aquest hotel de la Via Laietana torna a exhibir l'estanquera.

rits ha dit...

doncs si, una gran jornada!!

Mireia ha dit...

Les primeres imatges les vam compartir

nur ha dit...

A mi em va passar una cosa semblant. En acabar la manifestació, l'andana d'Arc de Triomf era plena a vessar: hi havia dos guàrdies de seguretat a l'andana que anaven fent que la gent es fes enrere (encara no sé com no ha passat cap desgràcia en aquesta estació i la de Passeig de Gràcia). El cas és que, de cop i volta, algú va començar a cridar: in, inde, independència. I no va costar gaire que quasi tota l'estació es posés a cridar el mateix, tots al compàs!

Ho vaig trobar al·lucinant. M'hauria agradat gravar-ho, però vaig fer tard, clar. Molt xulo i una manifestació increïble (tota la Diada, en realitat).

Ah, gràcies per la feina feta, kika! :)

Agnès Setrill. ha dit...

Va ser fantàstic!
Gràcies per la part que et toca kika!