dilluns, de juny 11, 2012

stardate: a la tornada


la 2.tbfc es mereix un apunt molt millor que aquest. com aquells de l'altra. perquè va ser igual. amb un gran ambient. amb complicitats adquirides amb el temps. amb moltes rialles. amb visites sorprenents. la lluisa ho ha resumit tot aquí d'una manera excepcional. no s'ha deixat res. la nur ha tret punta a tot el que veia i ho ha explicat aquí. la rita sense paraules ens ho fa veure tot aquí. el ferran ens ho ha dit a la seva manera aquí. i encara esperem les fotos del doommaster.
especial esment a l'organització: itineri, del tot recomanable!
no en tinc cap dubte: hi vull tornar!

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Berlín és un bon lloc per tornar, sobretot si és en bona companyia! :)

penyabogarde ha dit...

ens entendrem fàcilment, alguns dels teus amics ja ho han fet, el bogardisme espera els teus comentaris, la xarxa està tensada i el teu verb serà determinant... envia senyals del teu bon procedir en forma de comentari al nostre blog:

penyabogarde.blogspot.com

Lluís Bosch ha dit...

La veritat és que no sé perquè deixo aquest comentari, ni perquè aquí. M'han fet adonar que una gran part de la colla del tbfc han decidit esborrar el blog mil dimonis del seu blogroll.
Que consti que no em queixo, i que em sembla molt bé: al cap i a la fi, a la majoria no us tenia enllaçats tampoc.
És molt possible que el canvi de llengua del blog us hagi molestat, o potser les idees que s'hi expressen: què molesta més? Que algú decideixi escriure en castellà o bé que es cagui en la burgesi nacionalista? En qualsevol cas, cadascú fa allò que més li convé al seu blog, que per això és seu.
Sorprèn, això sí, que quan el nacionalisme està tan arraconat (venut i putejat), es decideixi optar per un arraconament més pregon. Tota una declaració de principis i un posicionament que ajuda molt a comprendre el fenomen.
Si la vostra opció és la independència -per la via democràtica- caldria que sigueu capaços de convèncer algú dels beneficis de la opció de la vostra casta, perquè pel camí que aneu us queda el folclore, la rotllaneta de la sardana i la festa del pi de les tres branques, que aviat seran dues. La de convergència i la d'unió: la dels barretinaires d'ERC ja fa temps que està seca i rodola per terra.

Ferran ha dit...

Kika, qui és Lluís Bosch? quins "amics" més freaks que tens... Bé és igual, oblidat.

La 2. només va tenir un punt fosc: la meva gola, aitx, que per cert ja està del tot recuperada, oh yeah. La 3. serà quan puguem muntar-ne alguna altra, aquí o on sigui. Segur que n'hi haurà (però amb el dret d'admissió reservat, ehem. El que dèiem...)

nur ha dit...

Jo també hi vull tornar! De fet, entre tots, ho fem tot: paraules, imatges, somriures i la sempre present màgia berlinesa... Gràcies, kika :)

Rita ha dit...

Nenes, hi tornarem!!!

I ho farem senzillament perquè ens agrada la ciutat, perquè ens agrada estar junts i perquè ens ho passem supermegabé!

Petó fort, kika!

Lluïsa ha dit...

I tant que hi tornarem!!!

Cadascú amb les seves particularitats (com demostren els apunts) que es complementen a la perfecció, fent que tot funcioni sense esforç.

Petonets!

DooMMasteR ha dit...

Les fotos? Tens un mail ;-)

Gràcies per la companyia! Ha estat un viatge fabulós :_)