stardate: 2tbfc

han estat unes setmanes molt intenses. amb moltes coses per fer. conscient de què no arribaria a tot. intentant fer allò que no podia esperar. sabent que si tingués uns dies més potser tot aniria millor. reconeixent que no tot depén de mi, però assegurant-me de què el que sí depén de mi no es queda per fer.

quan vam acordar la data, no vaig tenir cap dubte: hi volia ser. quan la data s'acostava vaig començar a pensar que havia estat un error. que amb la feinada que s'em tirava al damunt hauria estat molt millor no anar-hi. potser en algun moment em va passar pel cap cancel·lar-ho. però va ser un pensament tan fugaç que ja ni el recordo.

va costar engegar-la. havíem parlar d'idees, de possibilitats, ... però el temps anava depressa, com sempre, i no aconseguiem decidir res. fins que el ferran, qui si no?, va posar fil a l'agulla. ja estava en marxa.

havíem vist berlin d'hivern. ara el veuríem de primavera. tanta és l'emoció de que arribi la primavera que fins i tot planegen anar en bici. què hi farem!

després si canvien d'aeroport. o canvien el nom de l'aeroport. o canvien l'aeroport de lloc. o potser no el canvien ara. però sí canvien el número del vol. torna a imprimir les targetes d'embarcar. qui sap si hi arribarem? i qui sap si podrem tornar?

i quin temps farà? segur que plourà. però només 17 de màxima. quines ganes de sentir la fresqueta que hi deu fer! fantàstic!

el programa, les visites, els bitllets, ... tot és a punt.

i ara ja sí. jo també estic a punt. aconsegueixo oblidar-me de tot i concentrar-me només en la 2tbfc.