avui no hauria d'escriure res. perquè entre l'últim apunt i unes
quantes posades de pota que he fet entre email i facebook veig que tinc un dia
bastant estrany. vull dir que m'ha passat repetides vegades en poques hores que
m'he adonat de que el que escric es pot interpretar de maneres diferents.
algunes adequades, i altres que més aviat són impertinents o fora de lloc.
respecte al blog em sento tranquil·la. per mi és un lloc on dic les
coses tal com em surten. a vegades jugo amb les idees, perquè em ve de gust. a
vegades tinc la intenció de confondre algún possible lector en concret. a
vegades és només un alliberament sense altres intencions. a vegades està ple
d'intencions directes. però m'és igual. i precisament per això m'agrada
bloguejar.
però a l'email, que és molt directe, la cosa ja es complica. si me
n'adono que el que he dit es pot malinterpretar intento corregir-ho,
explicar-ho, aclarir-ho. és com posar un pedaç. queda malament però fa la seva
feina. de totes maneres imagino que moltes vegades els receptors dels meus
correus em malinterpreten, per culpa de la meva redacció imprecisa, i jo no me
n'adono. i així queda la cosa. aix!
7 comentaris:
Passa sovint que el que es diu o s´escriu no s´interpreta amb la idea primera que ha sortit de tu i que t´ha portat a escriure-ho. És normal, i a vegades productiu perquè t´ajuda a obrir les mires, a veure-li una altra cara o a refermar-te en allò que pensaves en un principi.
Bon dia!
doncs justament jo envejo els teus mails per la precisió i exactitud... jo m'enrotllo sempre i no sé si faig bé, perquè com tu dius t'emboliques en una troca que de vegades fa de mal desfer...
i en el bloc... clar que sí!
és l'espai on es pot dir tot i que cadascú s'ho prengui com vulgui, no?
a mi també m'agrada dir i no dir... de vegades parlar clar i llavors es creuen que t'ho has inventat de tant clar com és... i d'altres que ho dius més matisat i llavors algú s'ho pren al peu de la lletra...
aix...
;)
ah... i ara que recordo...
la frase:
Les coses són com som
(d'Anaïs Nin, crec recordar que és d'ella)
demostra que cadascú llegeix les coses tal com les pot relacionar amb ell mateix i per això hi ha múltiples interpretacions...
(t'ho diu una 'quasi-experta' en el tema... ;)
tinc un apunt pendent sobre això... aiixx... quan tingui temps...
Sempre som susceptibles de ser malinterpretats, la gent no som iguals, encara que tendim a creure que les persones que tenen amors similars se'ns assemblin, i no té perquè ser així. A vegades no cal amoïnar-si més del compte :)
La comunicació és més complexa i més difícil com més directa i personal és. Comprendre l'altre, saber empatitzar, escoltar. És senzillament la cosa més difícil del món.
buff, és complicat no malinterpretar, doncs el to de com es llegiria o diria l'imagina el lector
Per això es van inventar els emoticons. Escrius una frase que pot semblar dura i al final hi poses una rialla. Aquests dibuixets són els substituts de les nostres expressions facials quan parlem amb una persona.
Publica un comentari a l'entrada