em vaig tornar a posar la mateixa brusa, els mateixos mitjos, les
mateixes calces. i també els mateixos pantalons, els mateixos mitjons, les
mateixes sabates.
era només un gest per reviure mentalment el que havia estat un dia
gran. una gran trobada. o retrobada. inesperada i desitjada. molt millor del
que m'havia imaginat.
i va funcionar. potser va funcionar perquè no calia res. mentalment
podia reviure cada moment. i ho feia. i m'agradava fer-ho. la resta va ser un
joc. i també em va agradar.
2 comentaris:
M'ho apunto! mai se m'havia ocorregut fer-ho.
rits, despreés de rellegir l'apunt m'he adonat de que a vegades escric de manera tant críptica que potser no s'enten el que vull dir, o potser s'enten el que no vull dir, o potser no s'enten res, ... però ara tinc la impressió que tu m'has entès :-)
Publica un comentari a l'entrada