'no deixis per demà allò que pugis fer avui'
ho repeteixo infinites vegades cada dia. amb una filla adolescent és
el que toca. deu ser perquè quan un es jove pensa que té tot el temps del món.
així és fàcil deixar les coses per fer. en canvi, quan ets gran (o histèrica!)
vols que les coses que s'han de fer es facin ja.
però avui he decidit fer una excepció: deixar per demà el que podria
fer avui. prendre'm el dia de relax. deixar-ho tot per fer. agafar el cotxe i
anar a poc a poc. arribar i seure al sol. netejar els calçots i les carxofes
sense pressa. mirar com altres encenen el foc. i ser conscient que deixo passar
el temps ... sense més. fer un all-i-oli a poc a poc fins que lligui. esperar
sense presses que tothom arribi. estar per la gent que estimes. seure al sol
mirant els núvols sense saber quina hora és.
'vaig massa depressa. hauria de frenar'
ho he estat repetint masses vegades últimament. mira que és fàcil de
fer. i si de veritat ho vull perquè no m'hi poso. doncs avui ho he aconseguit.
i espero no que no sigui una excepció.
10 comentaris:
doncs que no sigui una excepció a partir d'ara!
amb aquests entrenaments segur que millores la marca!
bona setmana kika!
i que sigui plena d'excepcions!
;)
Hi ha coses que no es poden deixar per demà i altres que si, la qüestió és saber encertar quina és qui en tot moment ;)
I penso que la vida cal agafar-se-la amb una mica de tranquilitat !
es que tothom t'empeny, només surts al carrer i la gent corre al teu voltant, es molt estressant...jo ho faig els caps de setmana, deixo passa el temps...
Fer-ho de tan en tan és ben saludable, sempre que no acabis procrastinant ;P
Avui que jo m´havia proposat tot el contrari, posar-me a avançar la feina seriosament...i mira, sóc aquí;-)
gaudeix del dia!
digues que si...!
tot ha de tenir el seu temps...
el seu ritme...
i l'hauríem de saber trobar.
Molt bon dilluns a mig temps...
Petonet dolç
;¬)*
I a més a més, tot això en... DILLUNS??? Ostres, sí senyor, ets una crack!
Ara seriosament, de vegades ho hauríem de fer. Treure'ns les presses de sobre i tenir un dia d'aquells calmosos. Entre tu i jo, a mi em sembla que vaig amb el coet al cul fins i tot el cap de setmana.
no deixis l'entrenament......és vital!!!!!
Quin dia més maco. Pensa que els dies que vivim de pressa no els recordem. En canvi, una calçotada amb amics queda en la memòria.
mar, espero fer de les excepcions la normalitat. a veure què passa! :-)
Carquinyol, cal agafar-se la vida amb tranquil·litat, això és segur. però com ñes que costa tant fer-ho?
Aris, no deu ser tan difícil deixar estar el ritme que ens imposen, o si?
Clidice, he, he, procrastinar no està tan malament, no?
Pais secret, hi pot haver un dia per cada cosa, perquè també s'ha d'avançar!
Barbollaire, buscaré el ritme ... un de vals potser faria :-)
Jordi, no era dilluns, però ho podria ser. no publico el que escric a l'hora. hi ha retards... per confondre potser? :-)
joan, ho procuro. només espero que no m'estressi l'intent! :-)
paseante, tens raó. s'ha de viure a poc a poc per anar fent créixer la memòria!
Publica un comentari a l'entrada