dimarts, de març 13, 2012

stardate: políticament incorrecte


hi ha una teoria que em ronda pel cap des de fa dies. i com més hi penso més em convenç.
fa uns anys, quan tots erem molt rics i tot anava molt bé, els governants van decidir que seria òptim que tothom pogués accedir als estudis universitaris. i vinga a fer universitats públiques, i la gent vinga a estudiar. això va ajudar a mantenir els nivells d'atur baixos, ja que mentre estudiaven, els joves no comptaven com aturats. però també va fer baixar molt els nivells de preparació dels universitaris.
ara diuen que els joves que tenen més estudis són els que estan mes poc satisfets amb l'estat de l'economia. i l'explicació que jo hi trobo és la següent: tots aquells que haurien estat uns fusters excel·lents ara són uns advocats mediocres.
aquells fusters excel·lents ara podrien ser els creadors d'uns ikeas que ens permetrien augmentar el PIB i les exportacions. aquests advocats mediocres ara engreixen les llistes d'aturats.
originalment el problema va ser que després d'organitzar el creixement de les universitats ningú va planificar què se'n faria de tants llicenciats. ara el problema és molt més greu perquè amb la crisi no hi ha recursos per fer-hi res.
potser és una teoria bastant políticament incorrecte, però a mi em convenç.

12 comentaris:

el paseante ha dit...

Et compro la teoria, però no és aplicable a aquesta crisi. Ve de molt abans, dels anys seixanta o setanta, quan els nostres pares van començar a tenir algun dineret estalviat i van voler que els seus fills tinguessin una vida millor.

miquel ha dit...

Penso el mateix que el paseante: la hsitòria és vella. I evidentment, la vida millor no passava necessàriament per la universitat, ni passa ara per anar acumulant títols diversos per començar a trebalalr seriosament gairebé en edat de jubilació. Bé, ara es pot fer ben poca cosa en aquest país, ni tan sols dedicar-se a la fusteria (fa tres anys, uns perents meus -quarta genearció de fusters, van plegar perquè treballaven més que cobraven; eren massa confiats)

Miquel Saumell ha dit...

Coincideixo amb els dos comentaris precedents. La teva teoria no és gens "políticament incorrecte", al contrari. És bo que aquestes coses que pensa molta gent es comencin a dir en veu alta. A Catalunya sobra oferta universitària i manca oferta de formació professional de bona qualitat. A Catalunya sobren enginyers (i per això marxen a l’estranger) i manquen lampistes, que els hem d’”importar” de Polònia.

kika ha dit...

me n'alegro de que us convenci la meva teoria de pa sucat amb oli!
de fet, la intenció no era explicar la crisi actual amb aquesta teoria. si no constatar que les coses ja serien prou complicades sense la crisi, i que per culpa de la crisi les complicacions anteriors no es poden solucionar.

joan gasull ha dit...

El que si puc corraborar es el fet de que no hi ha mà d'obra qualificada per fer res amb cara i ulls. Si a sobre tenim una sèrie d'estudiants mediocres potser caldrà reciclar-los i que aprenguin a fer alguna cosa de profit.
De fet aprendre no es tant difícil, el que és difícil avui en dia és posar-hi ganes, es veu.

Joana ha dit...

No és pas de pa sucat amb oli. No hi ha fusters i diuen que hi ha molta gent molt preparada, però realment, estan tan ben preparats com diuen? Tenen molts títols, si i marxen fora.

MARTELL DE REUS ha dit...

fusters mediocres, advocats mediocres, polítics més que mediocres i blogaires mediocres (com qui escriu aquest comentari) fan d'aquest País nostre un país mediocre.

Jordi ha dit...

Jo crec que la gent ha de tenir el grau més elevat d'educació possible. Aquí tot es pensa amb una utilitat. Si no, no serveix. Per tant em sembla bé que tot aquell que vulgui pugui accedir a la universitat. En qualsevol cas, crec que s'hauria de formar a la gent perquè pensés ja sigui a primaria, secundaria o superior.

Per cert, conec persones molt formades i exercint que a més són exel·lent com a fusters i altres oficis als que és podrien dedicar tranquil·lament.

Clidice ha dit...

això de la mediocritat em temo que ja és una pandèmia. entre això i la titulitis ja tenim el país ben definit. hem estat inconscients i hem actuat com a nou rics, com si tinguéssim la bóta d'en Farriol i ara en pagarem, llargament, les conseqüències.

Carmen ha dit...

Els estudis profesionals no donen ensenyança de qualitat. El programa d'estudis és una farsa i el professorat no és l'adequat.Quan vaig traballar al 78 amb un Olivetti A5 era el primer cop que veia un ordinador. No sabia ni que existessin. I acavaba de fer Aux.Administratiu.

Carquinyol ha dit...

La teoria no està malament… però jo faria uns petits matisos. Si els fusters es guanyessin bé la vida segurament molta gent triaria la fusteria (com abans triaven anar a posar totxanes quan els sous eren una bicoca) i si la FP fos en realitat una veritable 'escola d'oficis' (que de vegades ho és i de vegades no) i no tingués l'estigma de ser un ensenyament de segona segurament molta gent agafaria aquest camí.

El problema dels advocats/enginyers/blablabla mediocres està tant en ells mateixos com en el sistema, puix el nivell universitari ha baixat massa, i si bé d'això en té part de culpa la mateixa universitat també té bona part de culpa l'educació pre-universitaria.

I ja per acabar també s'ha de tenir en compte l'efecte publicitari, i és que és curiós veure com les sèries de TV influeixen (i molt) en els estudis que es volen fer. Potser haurien d'haver sèries amb fusters d'èxit !!

kika ha dit...

joan, les ganes són fonamentals. si hi ha ganes de superar-se, la resta ja no té tanta importància.

Joana, de moment els títols no els serveixen per gaire...

Martell, t'has aixeca de mal humor avui, eh? :-)

Jordi, no crec que anar a la universitat, tenir una gran educació i saber pensar siguin equivalents... ni que una implica una altra...

Clidice, i no som sols... això ha passat en bastants dels països propers... encara que no ens hagi de servir com a consol.

Carmen, cada un s'ha de voler espavilar, independentment dels estudis que pugui tenir. i és el voler el que ho determina tot!

Carquinyol, jo crec que ningú hi guanya mai res en posar als altres les culpes dels fracassos propis. cada persona s'ha d'enfrontar a la seva pròpia situació i ha de voler (insisteixo) tirar endavant. i si vol, avançarà, i si no vol, tan se val les oportunitats que se li ofereixin.