dissabte, de març 31, 2012

stardate: intent d'inici de comunicació


algunes de les coses que recordo amb més alegria i carinyo són les visites que algun cop he tingut per sorpresa. estic tan tranquil·la (o no!) a casa o a la feina. truquen a la porta i apareix algú. aquest algú segur que tenia ganes de veure'm. aparèixer per sorpresa és la senyal definitiva que algú està pensant en tu i et vol veure.
quan no hi havien tants telèfons, ni mails, ni la gent anava tan enfeinada, això passava més sovint. ara abans de fer cap visita, com a mínim, primer s'ha de telefonar, per preguntar si la visita seria oportuna i quan seria un bon moment.
aquest exemple (totalment verídic!) és el colmo:
primera ronda d'emails:
- et puc trucar un dia d'aquests?
- si i tant. quan vulguis
segona ronda d'emails:
- cap a quina hora vas a dormir?
- no gaire tard
tercera ronda d'emails:
- posa-hi un número
- 11
quarta ronda d'emails:
- algun d'aquests vespres tens previst no ser-hi?
...
silenci. compto fins a deu. envio l'email a la brossa.
no el contesto perquè no tinc ganes d'escriure una resposta tan llarga com la que m'està rondant pel cap: no ets tu que dius tenir ganes de parlar amb mi? doncs, si tens ganes de trucar-me em truques. quan tu vulguis. i si no, doncs no em truquis. no cal tanta comèdia. total, si truques i no hi sóc tampoc passa res, no?

10 comentaris:

el paseante ha dit...

M'agradaria comentar-te aquest post...

Cap a quina hora et vindria bé que ho fes?...

Tens previst no obrir el blog algun dia d'aquests?...

:-)

joan gasull ha dit...

malament....jo si l'hagués contestat, però de tal manera que segurament mai més t'hagués molestat amb mails tant tontos com aquests

Miquel Saumell ha dit...

Veus, Kika, allò que et deia? Avui també m’ha agradat!

kika ha dit...

paseante, tens un bon sentit de l'humor. això m'agrada! :-)

joan, jo hagués fet el mateix... quan era més jove! :-) ara m'estimo més no fer-me pujar la pressió arterial :-)

Miquel, que bé! i a mi m'agrada que t'agradi :-)

MARTELL DE REUS ha dit...

Ja fa temps que les úniques visites inesperades que rebo són les dels veïns de sota per dir-me que els ha aparegut una taca d'humitat al sostre.

Agnès S. ha dit...

Ostres, la gent tant poc decidida em treu de polleguera!
A hores d'ara ja t'ha trucat o no?

kika ha dit...

Martell, veus com ja et deia jo que els temps han canviat... aix! que bé que estàvem abans :-)

Agnès, ha, ha, ha,... encara no!!! :-D però el que si que hi ha hagut es uns quants més emails :-)

Joana ha dit...

Trobo bé, primer trucar per saber si hi seràs a casa o no, per no fer un viatge en va. Un cop el germà de la meva àvia, no va trucar i va venir i no hi erem, va deixar una targeta per sota la porta, però el senyor que ja era gran, havia baixat de Manresa a Barcelona en tren. Ara, tanta comèdia per quedar un dia, ho trobo de mal gust, si és veritat que vols quedar, es truca i es queda, no és pas tan complicat

Ferran ha dit...

Quina mandra, no?

O no, clar, potser no.

Bé, o sí, esclar, podria ser que sí.

...

Ahrg!!!

Clidice ha dit...

no només l'email a la brossa ... a un altre puestu hagués enviat jo al emailador/a ^^