dilluns, de febrer 27, 2012

stardate: la veu


tenia la impressió que havia repassat infinitat de vegades tots els detalls. totes les frases. tots els gestos. tots els silencis. totes les mirades. perquè després de cada trobada volia reviure de nou cada instant. volia interpretar cada detall. volia saber què volia dir, què pensava, què volia. volia saber qui era, com era, què desitjava.
sabia que per moltes voltes que hi donés hi hauria respostes que no aconseguiria trobar mai. moltes coses que no podria descobrir. tantes coses que se m'apareixerien com a contradictòries. tants detalls que se m'escaparien.
i m'havia adonat de què, per molt que m'hi esforcés, era incapaç de recordar la seva veu. fins que vam tenir la primera conversa per telèfon. dos rings, i quan va contestar, amb una paraula en vaig tenir prou: quina veu de tenor! com és que no m'hi havia fixat?
la resposta fàcil és que per molt que a mi em sembli que m'hi fixo, no dec ser tan bona amb els detalls. més aviat al revés. però hi ha una resposta que m'agrada més: quan estem davant per davant estic sempre molt enfeinada. entenent el joc, reaccionant a les seves jugades, decidint les meves, intentant dirigir el joc. observant, intentant retenir cada imatge, cada detall visual. i concentrant-me en la vista descuido els altres sentits. en canvi per teléfon, com que no hi cap camp visual que distregui, és mes fàcil concentrar-se en aquests detalls. mira que m'agrada poc parlar per telèfon, però ara ja m'agrada una mica més!

6 comentaris:

miquel ha dit...

Sigui com sigui, el joc és el joc, i les normes, malgrat el que diguin els manuals, es refan a cada instant.

mar ha dit...

ja ho veus... tot és qüestió de jocs!

i poder jugar a totes les pistes afegeix matisos per acabar de convèncer-te que les contradiccions se superen àmpliament per les múltiples atraccions...

;)

bona setmana guapa!

DooMMasteR ha dit...

Jugueu, jugueu ;-)
Ara que t'aviso... Les veus de tenor son perilloses :-P

El porquet ha dit...

Quan per exemple, ens volem concentrar en una melodia musical, fem un acte reflex que és el de tancar els ulls. Això es fa per a evitar que qualsevol dels altres sentits (però especialment la vista) ens pugui interferir en el que en aquells moments estem posant-hi tot l'esforç, que és el d'escoltar.

Així que, no et deixis perdre tant per la vista i posa-hi els cinc sentits!

Pais secret ha dit...

I no t´estresses estant tant a l´aguait de tot quan el tens al davant?

Has de quedar destrossada...per això potser amb el telèfon et relaxes ;-)

Sovint tinc la sensació que estàs amatent en tot, que no en deixes passar ni una. I no és cap crítica, al contrari, potser és una mica d´envejeta d´una que tot sovint bada o queda penjada dalt d´un núvol.

Joana ha dit...

Uf! aquestes veus!