diumenge, de novembre 13, 2011

stardate: quasi bé com aquell dia


com aquell dia, he sortit sola amb el cotxe amb un únic pensament.
com aquell dia, he deixat sonar 'un núvol blanc' repetidament mentre intentava fer-me una idea del que estava passant.
com aquell dia, quan n'he tingut prou he passat la cançó. ha sonat 'tinc un clavell per tu' i ha tingut l'esperat efecte reparador.
com aquell dia, les converses al tanatori m'han fet sentir incòmode.
com aquell dia, les paraules dites a l'enterrament no han tingut cap sentit.
però així com aquell dia, no vaig ser capaç de plorar, avui els he pogut plorar tots dos.

9 comentaris:

Pilar ha dit...

He deixat que m'embolcalli el silenci del cavell i el núvol blanc que han acompanyat els teus plors.
Han estat paraules comprensibles dins del teu silenci.
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

Abraçades! Jo de vegades tampoc puc plorar en aquestes ocasions, més tard sí que puc...ho entenc.

Carme ha dit...

M'has recordat molt la meva experiència... jo també els vaig haver de plorar tots dos a la vegada... al final.

Una abraçada ben forta!

El porquet ha dit...

Una abraçada ben tendra kika. Si el cost et demana plorar ara, endavant... no te n'estiguis.

Potxó.

mar ha dit...

ep!
millor ja?
va bé poder treure amb llàgrimes allò que ens corre per dins i no ho acabem de pair...
sempre, en acabat de plorar, la sensació de benestar és agradable, tot i que la tristesa potser no marxi encara...

una abraçada i petons de companyia!
parlem i ens veiem aviat!

kika ha dit...

Pilar, gràcies per compartir.

Elfreelang, que bé. ja no em sento tan marciana! :-)

Carme, ja en som més! :-)

porquet, és bo fer-ho quan es pot!

mar, sí, sí, tot un descans :-)

Ferran ha dit...

Una abraçada, Kika. Temo que fa massa que no parlem.

Jordi ha dit...

Molts ànims Kika! De vegades penses que ploraràs i molt i no vesses ni una llàgrima. Però això no vol dir que no sentis res. La processor va per dintre que diuen. Una abraçada!

kika ha dit...

Ferran, no pateixis gens. alts i baixos de la vida :-)

Jordi, i tant! però és millor quan es pot treure per fora! :-)