divendres, de novembre 25, 2011

stardate: no sóc sola

no sé quants apunts he escrit sobre el tema. no sé quantes vegades m'he repetit. perquè sé que encara no he estat capaç de convèncer a gaire gent. perquè estic molt segura de què el que dic és cert. i em trobo això, de casualtat, fet per algú que diu exactament el que jo crec.
n'hi deu haver d'altres que també s'ho creuen que l'important és voler. si es vol es pot.

12 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

És senzillament fan_tàs_tic, m'ha encantat. Hi estic absolutament d'acord: saber (o intuir) què, posar-hi energies i il.lusió, llençar-s#hi sense donar-hi més voltes de les imprescindibles... i persistir, persistir, persistir!

I pensar que hi ha gent a qui no li agrada Coelho :O

kika ha dit...

Ferran, :-)

Carquinyol ha dit...

Voler es poder. L'aigua desgasta les roques a força de passar-hi per sobre.

Carme Rosanas ha dit...

Que bé m'ha vingut, avui això, kika!

Tot i que ja l'havia vist, m'ha agradat repetir.

Un missatge genial i encantador.

M'agrada especialment el trosset del noi que llegeix els saluda amb la mà. Alegria primer i decepció després... passa tant! Però sempre cal veure la part bona i seguir, sempre!

Gràcies, guapa i molt bon dia amb els somnis per davant!

fanal blau ha dit...

Fantàstic! Fantàstic! ben bé que ha de ser així, tot i que tenint-ho "clar" (des de la raó) no sempre ens és tan fàcil.
Una abraçada, kika!

Rita ha dit...

A mi també m'ha agradat, kika!

I és que això ja ho sabem, però massa sovint ens n'oblidem o no ho recordem.

Va bé que de tant en tant se'ns en faci memòria. Gràcies!

Mireia ha dit...

a mi Coelho em va bastants mandra però el vídeo és molt xulo

sargantana ha dit...

no el coneixia i m'ha encantat
gracies bonica

un peto de sargantana

Miquel Saumell ha dit...

Un bon vídeo, sí senyora, i unes bones reflexions les teves. Però sempre que entro a casa teva em faig la mateixa pregunta: cóm és que no utilitzes les majúscules? Algun missatge ocult que se m’escapa? Res, pura curiositat.

nur ha dit...

Molt bon vídeo i, com ja han dit els companys comentaristes, no ens hem de deixar arrossegar si creiem que hem de fer una cosa diferent per molta incomprensió que generi, que la nostra vida... només la vivim nosaltres i, per tant, potser som nosaltres que ens hem d'entendre!

mar ha dit...

cada dia per esmorzar l'hauríem de veure!
per no oblidar, per agafar forces, per ser persistents, per ser valentes, per fer el què creiem què hem de fer,..

per a mi l'important és atrevir-se a imaginar el que no està escrit en el nostre guió i, un cop imaginat, anar-hi de valent, sense excuses ni pors,...

seguir somniant en el què volem, sense defallir ni sense fer-nos enrere davant els impediments...

si vols, pots!
i tant que sí!
la il·lusió mou muntanyes!

petons i energies!

kika ha dit...

Carquinyol, tu sempre tan poètic i metafòric!

Carme, sí, aquell moment fa mal de veure, fa mal per dins ...

fanal, que bé! :-)

Rita, exactament, ho hem de tenir més present... sobretot en els moments clau!

Mireia, penso que coelho ha escrit massa, i al final es repeteix massa...

sargantana, me n'alegro :-)

Miquel, calen les majúscules? canviaria res? jo penso que no... per això no les faig servir.

nur, molt ben dit!

mar, clar, clar, fer allò que se suposa que hem de fer no te cap gràcia. cal atrevir-se amb allò desconegut!