dimarts, de novembre 01, 2011

stardate: el preu del vi


el vaig conèixer per casualitat, i sense proposar-m'ho ni esperar-ho me'l vaig anar trobant durant una temporada. va ser just quan jo havia deixat de fumar. en les nostres converses ell m'intentava convèncer que era bo deixar de fumar. i em va suggerir que em gastés els diners que estalviava en fum comprant, i bevent, un bon vi. crec que amb lo del fum no em va acabar de convèncer. però amb això del vi li vaig fer cas. des d'aleshores no em fa res gastar-me diners en vi. ha passat el temps i han passat bastantes ampolles, i encara que segueixo sense saber-ne gens de vins, ara sé que els vins baratos no em satisfan. gens.

després d'haver tingut l'oportunitat d'acostar-me una mica a uns cellers i de veure d'aprop com es fa el vi, estic covençuda de que el bon vi ha de valer diners, perquè costa molt de fer. i per segons quins vins, per molt cars que els venguin no tinc la impressió de que m'estiguin robant, al revés del que em passa amb moltes altres coses que compro.


em crida l'atenció un episodi del programa 'en clau de vi' perquè es titula 'el vi val el que costa.' pensava que farien una valoració del que costa fer un bon vi. m'esperava que m'ajudés a entendre perquè a vegades em decideixo a comprar vins de vint-i-cinc euros però mai m'he decidit comprar-ne de cinquanta. en canvi, l'episodi és ple de frivolitats, com tants altres episodis d'aquest programa.



aquest episodi és dels que menys m'ha agradat. el vaig triar perquè hi sortia el xavier sala i martín i vaig pensar que això seria una garantia de qualitat, però es veu que no. de la mateixa manera no he volgut veure el del miquel bosé, però potser en aquest cas tambè m'equivoco. de fet només he vist alguns dels episodis, que han estat especialment seleccionats. i en tots hi he trobat moments que m'han fet pensar: això no calia. de fet, molts m'han avorrit abans d'arribar al final.
dels que he vist, l'episodi que més m'ha agradat, i em va agradar molt, ha estat un de la segona temporada sobre el lluís llach.
que no s'ha de confondre amb el nou del lluís llach que faran el proper diumenge 6 de novembre pel 33 a les 11 de la nit.

9 comentaris:

gatot ha dit...

quan vaig tenir una època de bonança, ja fa molts anys, vaig arribar a conèixer el límit entre el preu d'un bon vi i l'especulació més pija i avorrible.

Ara quan compro un vi bo, no passo mai dels vuit eurus l'ampolla perquè no m'ho puc permetre.

El Javier Sala Martin em tenia d'amic al facebook fins que li vaig criticar que usés un català tant poc acurat (parlant per exemple de "plaços") quan va d'il·luminat econòmic del catalanisme i del barcelonisme; i es va sentir tant ofès que em va agrair que deixés el meu lloc d'amic per "altres" que estaven esperant. Sincerament, per mi, no és garantia de res.

Bon dia, kika.

El porquet ha dit...

Del programa no n'he vist mai cap capítol, excepte el del Lluís Llach, però més per tot el que va comportar aquell capítol de forma externa al món del vi que pel que realment es va parlar de vins.

La veritat és que jo no sóc un gran amant dels vins, o més ben dit, hauria de dir expert. M'agrada el vi, el bon vi, però tampoc em fa embogir. Una bona ampolleta o una copa en moments puntuals els trobo exquisits però disto molt de saber-ne i, molt menys, de fer grans despeses en vins.

Estaré atent doncs, al nou capítol del Lluís Llach!

garbi24 ha dit...

M'agraden els vins, tot i que no en sóc un entés em passa com a tu, que trobo més bons els que el seu preu és superior. Inclús sense saber-ho

Joana ha dit...

Com tu i en Garbi24, no sé per que, sempre trio el bo!

L'home del sac ha dit...

Jo sóc dels que no sé valorar gens ni mica un vi... Tots els trobo igual i no em fan ni fred ni calor.
n'hauria d'aprendre...

el paseante ha dit...

Trobo que 25 euros per una ampolla de vi és excessiu. Vinc de pagès i sé què costa produir un kilo de pomes. Ens les paguen a 20 cèntims i després les compres al súper a 2 euros. Fins i tot en els aliments hi ha especulació i molta gent que fa d'intermediària.

kika ha dit...

gatot, doncs jo de tu em donaria un euro de marge i provaria el t41... és molt bo!

porquet, dons ja ens anirem explicant què tal la segona part del programa...jo també ja en tinc ganes de què arribi :-)

garbi, alguna cosa hi deu haver...

Joana, ja ens som tres... i més que devem ser :-)

home del sac, potser és que has de practicar més :-)

paseante, doncs jo trobo que per una cosa especial 25 euros no és tant, tenint en compte el que ens fan pagar per tantes altres coses. i una cosa especial de vint-i-cinc euros que penso que és recomanable és el vi flor de primavera de la cooperativa de capçanes. si el proves ja em diràs!

Jordi ha dit...

Bec vi potser tres o quatre cops l'any, com a molt. No sóc vineter i, per tant, per mi tant me fa un vi d'1 euro que un de 50. Bé, per la meva butxaca no.

L'altre dia vaig prova un vi que es diu vi de gel, del tot recomanable. Em va agradar.

kika ha dit...

Jordi, doncs l'haurem de provar el vi de gel... el nom és molt suggerent :-)