mentre busco canvi per pagar el café m’adono que no tinc un euro i vint just pel diari. preparo una moneda de dos euros i una de vint cèntims i vaig al lloc on compro el diari sempre.
els amos són un senyor molt gran simpatiquíssim i una senyora molt gran antipatiquíssima. en un post de fa temps vaig parlar d’ells. a vegades hi ha l’un, a vegades l’altre. avui hi eren tots dos darrera el taulell, sense fer res. agafo el diari i deixo damunt el taulell les dues monedes.
llavors la senyora agafa les monedes, les desa al calaix i se’n va cap a la rebotiga. jo m’espero un moment i li pregunto al senyor si no tenen canvi. llavors ell la crida: vine que has d’acabar de despatxar aquesta senyora. i jo els dic que només em falta el canvi.
quin canvi?
el del diari. li he deixat una moneda de dos euros i una de vint cèntims.
i on són?
les ha desat al calaix però no m’ha tornat l’euro de canvi.
jo no he agafat res.
llavors el senyor, que tota l’estona havia estat allí davant, sense fer res més que mirar diu: jo no he vist res, però què li falta? un euro? tingui.
i me’l dóna. i jo ja no sé què dir. marxo i penso que potser no hi tornaré més a comprar el diari allí. m’he sentit massa incòmoda.
10 comentaris:
Són com el poli bó i el poli dolent de les pelis?. Si que és incòmode, però si sempre vas allà a comprar el diari, no crec que passi res, el senyor segur que ho ha fet per no perdre't com client.
Doncs a mi, a un dels quioscos del barri de sempre, em van estafar de veritat!
Vaig comprar el diari amb un DVD d'una exhibició blaugrana (sí, sóc un petit fanàtic) i a l'hora de pagar em diu X el diari + X el DVD, i jo, descuidat de mena, pago religosament.
Vaig haver de marxar immediatament fora de Barcelona i fins al tard no vaig poder llegir el diari amb calma (com sempre) i quina és la meva sorpresa quan veig que el DVD.... era gratuït!!!!!
Mai més he tornat a comprar en aquell quiosc de pirates, corsaris i filibusters.
Joana, són un parell de vellets. ja fa molt temps que són vells. per tant deuen ser-ho molt. per això m'han fet aptir avui. no perquè em volguessin estafar, sino perquè veritablement no controlaven.
porquet, jo potser hi tornaré, però si ho faig no estaré tranquil·la. m'han fet patir. i cada vegada que els vegi em faran patir. penso que algú els hauria de dir que és hora de jubilar-se.
Dona, no siguis radical! però bé, si jo fos tu i vegués que només hi ha la senyora tampoc crec que hi tornés a entrar!
Jo hi tornaria però sempre amb els diners justos per si de cas!
La situació no és greu en si mateixa, però a tu et suposarà estar amb una certa violència. La decisió és teua.
Jo, que m'he trobat en algun cas semblant, he optat per no donar la moneda petita perquè no es pensin que dono el preu just o, en alguna ocasió, o a dir, al mateix temps que faig el que vas fer tu, que m'han de tornar el que sigui.
Realment sí que fa pinta de que comencen a no tocar. Jo els hi donaria una oportunitat més, va.
En aquests casos acostumo a dir en el moment de pagar "em sap greu, només tinc una moneda de dos euros", així m'estalvio haver de passar per l'angúnia i els estalvio a n'ells un error fàcil. Tots contents :)
Jo també, ultimament no facilito el canvi fins que m'ho demanant...es dir, si es 1 euro quaranta, donc 2 euros i ho dic, li donc dos euros i si em diuen "te els quaranta" aleshores els donc, perquè el que tu t'ha passat a mi ja m'ha passat molts cops. La gent confon la moneda d'1 euros amb la de 2 euros i dels bitllets no en parlem. Es té que dir: li donc un bitllet de 50 euros, ho veu? si no, segur que ho neguen
Filadora, és que em sap greu veure'ls tan indefensos. crec que no hi haurien de ser allí.
Elfreelang, és igual si els diners són justos o no. crec que sent tant vellets haurien d'estar de vancances tots dos.
pere, és que jo no ho veig com una qüestió de monedes...
DooMMasteR, potser sí que ho faré així...
Clidice, suposo que quan es pot preveure problemes s'ha de ser més explícit. la teva sugerència em sembla una bona idea. gràcies.
Aris, sí, sí, com ja li he dit a la Clidice, crec que aquesta és una bon sugerència. gràcies. ho provaré.
Publica un comentari a l'entrada