m’acabava d’adonar que tenia un problema. i m’estava fent patir molt. havia de fer alguna cosa de seguida. no tenia gaire temps per pensar. demà ja seria irrellevant el que fés. però estava massa nerviosa. massa preocupada. no podia decidir què fer.
llavors vaig pensar en ella. sempre disposada a ajudar. podia explicar-li el que em passa i preguntar-li què faria ella. segur que té una opinió decidida i argumentada. però no. jo no la volia molestar. no calia fer-li perdre el temps. no calia anar explicant els meus problemes a ningú. ja ho decidiria tota sola. ... al final, la vaig anar a buscar per demanar-li consell. però ja no hi era.
bé, doncs ho he de decidir tota sola. com ho faig?
l’altre dia per la ràdio vaig sentir una estratègia per a solucionar problemes: en comptes de concentrar-te en el tema que et preocupa i donar-li voltes, el que fas és: buscar una paraula a l’atzar, que no tingui res a veure amb el tema que et preocupa. a partir d’aquella paraula buscar solucions pel teu problema. la idea és que com que comences a pensar des de fora del problema és menys probable que acabis enganxada en un pensament circular. a ells a la ràdio els va funcionar. és clar que potser allí s’ho havien cuinat una mica.
a mi no. perquè d’entrada estava tant estressada que no podia trobar cap paraula que fos ‘independent’ del tema. i quan em semblava que en tenia una de seguida em semblava que no ho era.
total, que vaig acabar prenent la decisió sola. com sempre. no sé si va ser bona o dolenta. de moment sembla que mal no n’ha fet. i una mica de bé si: la tranquil·litat que queda quan ja saps que no cal que hi pensis més.
3 comentaris:
Segur que vas prendre el camí encertat , de vegades de tant donar voltes ens fem un embolic, ara ja t'has tret un pes de sobre i a una altra cosa!
Tinc un amic, que sempre em diu: "Tu que faries?" És una gran responsabilitat quan et demanen una cosa així, sobretot quan la teva opinió és la que acaba sent. El mateix amic, sempre es trenca el cap pensant en que hauria estat si hagués fet una altra cosa de la que ha fet, mai sobre el que m'ha demanat, que per sort de moment ha estat encertada la meva opinió. Sempre li dic que no doni més voltes en allò que ja ha passat i que ja no pot tornar. Hagis pres la decisió que sigui, segur que és encertada.
Elfreelang, ja ho veurem si la vaig encertar o no. el cas és que sí, de moment tinc las ensació que m'he tret un pes de sobre.
Joana, de fet jo també ho crec que és massa responsabilitat. i a mi no em fa gràcia estar en aquestes situacions en general. però tinc la impressió de que hi ha un tipus de gent que no hi pateix, al revés, li agrada :-)
Publica un comentari a l'entrada