dimarts, d’abril 05, 2011

stardate: mecanismes



li havia dit que podia comptar amb mi pel que li calgués. sabia que li aniria bé i  que potser li faria falta. també sabia que a ella li feia molt il·lusió aquell acte.  a mi em feia una mandra infinita. som molt diferents ella i jo. i respecte a aquest acte completament oposades. ella ho havia preparat tot i quan va arribar el moment em va dir que no ho podria fer. les circumstàncies especials i terribles que estava vivint no li ho permetien. em va demanar que ho fes jo.

era una de les coses que no volia que passessin. i estava passant. havia de fer un paper d’aquells que molta gent trobaria excitants i jo considero abominables. però li havia dit que podia comptar amb mi. que allà on ella no pugués arribar arribaria jo. ara m’havia d’armar de valor i procurar fer-ho el millor possible. però estava com paral·litzada. potser tenia por?

vaig tancar la porta del despatx, que normalment tinc sempre oberta. i llavors vaig descobrir el que hi havia darrera la porta. de fet ja ho sabia. li havia posat jo. és un poster d’star trek que diu: ‘all i need to know about life i learned from star trek.’ i a més d’una foto de l’enterprise (la primera, la del capità kirk) hi ha una llista de màximes. frases tretes de diferents episodis d’star trek. i vaig pensar que alguna d’aquelles frases m’havia de salvar. en vaig triar unes quantes que vaig pensar que podria fer servir:

enemies are often invisible – like klingons they can be cloaked

when your logic fails, trust a hunch

even in our own world, sometimes we are aliens

when going to the universe, remember: ‘boldly go where no man has gone before’

les vaig fer servir com a mantres. pensava que en un moment donat recordar-los em podria fer un favor. i de fet les he fet servir. per sort la primera, la dels enemics, no m’ha calgut. tot i que d’entrada em va semblar molt apropiada. la tercera sí que ha estat ideal. de vegades et trobes entre mig d’humans que sembla que viguin d’altres planetes ... o potser sóc jo que no sóc gaire d’aquest planeta.

en l’últim moment, he pensat en la pedra. aquella pedra que durant tant temps portava a la butxaca dela jaqueta. i que no fa gaire fa fer cap a la rentadora, dins la butxaca de la jaqueta. me l’he posat a la butxaca, pensant que quan estés molt apurada l’agafaria i m’ajudaria. ara no recordo si he arribat a agafar-la, però saber que la tenia a l’abast m’ha ajudat a afrontar el dia.

i ara ja està. ja ha passat. he fet el que havia de fer. i he sobreviscut sense emportar-me ni maldecaps ni penediments.

8 comentaris:

Filadora ha dit...

Ni maldecaps ni penediments i amb la feina feta! molt bé Kika! sigui el què sigui que hagis fet segur que ho has fet de conya!
Jo també tinc objectes d'aquests com la teva pedra. :)

El porquet ha dit...

Jo tinc unes castanyes bordes regalades per la meva àvia que em van ajudar en un moment donat de la meva vida. I encara les guardo.

El millor de tot, com ja ha dit la Filadora, sense maldecaps ni penediments.

Enhorabona i endavant!

Ara, jo això d'Star Trek... no ho veig molt clar, eh? :P

Clidice ha dit...

T'hauria d'haver llegit ahir, abans de participar en un debat en el qual no havia de fer-ho incialment, i pel qual no estava preparada psicològicament. Caxis. Sort que amb l'edat aprens a relativitzar els rubors.

Mr. Aris ha dit...

ostres, ets una autèntica trekkie! Les frases aquestes son molt bones...

Joan ha dit...

Doncs és una sort que no acabessis necessitant el teletransport per a un. D'alienígenes en som uns quants, que la raça humana deixa molt que desitjar.

kika ha dit...

Filadora, la meva pedra ... fa tant temps que la tinc que va arribar un punt que feia una mica d'angúnia de tan sobada com estava. sort que després del seu pas per la rentadora va quedar com a nova :-)

porquet, això de l'star trek funciona de meravella! sempre ho ha fet. si no ho veus és que l'has provat poc, ... com deia aquell anunci :-)

Clidice, quina casualitat! ahir devia ser un gran dia ... de situacions estranyes ... això de l'edat no sé... a mi en algun moment em tremolaven les cames :-)

Aris, i només són un petit exemple ... n'hi ha moltes més. i només són les del kirk. les del picard segur que són millors ... però no les tenia tan a mà!

Joan, el teletransport m'hagués anat de perles en algun moment :-DDD

sànset i utnoa ha dit...

Jo sempre porto "el anillo de poder" a sobre. Pel que pugui ser.

;P

*Sànset*

kika ha dit...

Sànset, tu sí que vas ben preparat! :-D