tinc la impressió que des de fa un temps perdo totes les batalles. cada cop que proposo una idea, una opinió, una manera de fer alguna cosa, i intento convèncer a algú no me’n surto. m’adono de què últimament he entrat en discussions una mica massa pujades de to pel meu gust. això passa perquè jo tinc molt clara la meva opinió i no vull baixar del burro. i l’altra persona també, és clar.
o potser és que només recordo aquestes situacions perquè m’han fet sentir violenta. perquè al final m’he penedit de les meves actuacions. no per no haver canviat d’opinió. de cap manera. sinó per haver insistit massa, quan no valia la pena.
i en canvi, no recordo les discussions que s’acaben quan tota l’audiència em dona la raó. bé, segurament aquestes no les recordo perquè no es donen mai!
la qüestió és que aquesta impressió em posa de molt mal humor. ja fa dies que estic desencantada. amb poques ganes de prendre iniciatives, ni de posar gaire energia en el que em toca fer. com sempre, espero que sigui temporal i que la temporalitat passi aviat.
per altra banda, aquests dies he trobat un parell de coses que aquests dies m’han alegrat algunes estones. dos llibres d’històries curtes que he trobat molt engrescadors.
m’agradaria que algú m’esperés en algun lloc
un altre tast de l’anna gavalda. espectacular! sobretot la primera narració: exercicis germanopratícoles. és boníssima. i en les següents és manté en la línia. en seguiré llegint de llibre d’aquesta esciptora! aquesta dona és tot un descobriment!
nocturnes
de kazuo ishiguro.
com ‘el que queda del dia’ i ‘no m’abandonis mai.’
unes històries que van depressa, on es pot sentir la gent com viu, com pateix, com es desespera, accceleradament. amb aquell misteri que t’empeny cap al final. m’ho ha fet passar molt bé!
13 comentaris:
Després de fer cues, participar en discusions alçades de to és la cosa que de més mala lluna em posa del món.
Hi caic ben poc, tot s'ha de dir, però quan hi caic no tardo ni trenta segons en penedir-me. Són, per tant, discusions curtetes :)
A vegades també m'he sentit així, i no és agradable.
Si tens una bona idea, o veus clara una cosa que no és positiva ni per tu ni pels demés, i a més et tatxen de radical i només per això en aquell tema concret son els altres que no baixen del burro, tardes a dir, o millor pensar -QUE US BOMBIN!-
Això del discutir és complicat, ja et planyo. Sortosament puc estar-me'n i si algú de la feina té ganes de discutir amb mi ho té cru, en el meu camp no hi tenen res a fer i en d'altres no em barallo per res. Tinc massa coses a la vida, i massa anys, com per gastar-me amb baralles. Tranquil·la i ànims :)
No m'agrada gaire discutir...però de vegades no es pot evitar. Prenc nota dels dos llibres.
M'encanta discutir! però reconec que esgota!!! ànims Kika, regenera't i a continuar...si aquest és el teu tarannà. No es pot anar en contra d'un/a!
conec aquesta sensació de pèrdua d'energia després d'una discussió, guanyada o perduda.
ànims i endavant!!
el proper llibre, em toca la Gavalda!!! que ja fa massa que no la llegeixo!!!
A mi discutir de vegades m'agrada...a veure vull dir polemitzar, discutir sobre un tema determinat intercanviar opinions etc quan la cosa ja és més de tenir la raó o no ja no m'agrada tant....va bé llegir llibres que ens treguin de la realitat i ens facin distreure...tu tira cap endavant que les coses es van posant a lloc, quasi sempre
òscar, jo també. quan m'hi trobo he de frenar en sec... sinó encara seria pitjor!
Agnès, doncs sí, 'que us bombin' és una bona expressió per a fer servir en aquests casos.
Clidice, a veure si n'aprenc ... amb els anys potser :-)
kweilan, suposo que sempre es pot evitar, encara que a vegades costi, o sàpiga greu...
Isabel, doncs a mi no m'agrada gens discutir. i per això tan aviat com m'hi trobo intento sortir-me'n.
rits, aquesta sí que fa passar tots els mals humors. que la gaudeixis! :-)
Elfreelang, això si que amb els anys ho he entès: que tal com venen marxen, tant els mals humors, com els bons!
No vinc a discutir...;)
Passo a deixar-te una abraçada i a dir-te que també em va agradar molt veure't!
I, aprofitant, m'apunto les propostes.
Però cal discutir per tirar endavant, no? En cas contrari serien com aquelles tertúlies de la Cope on tots es donen la raó. I així no es va enlloc.
fanal, ben fet! no en volem de discussions aquí! :-)
paseante, discutir però moderadament, sense cridar, sense acalorar-se, amb actitut oberta, predisposant-se a canviar d''opinió, però fer-ho només quan et convencen, ... és a dir, amb condicions :-)
Les batalles, encara més les guerres, és molt millor perdre-les.
dErsu, jo diria que millor no lliurar-les, però perdre-les?
Publica un comentari a l'entrada