dissabte, de març 05, 2011

stardate: pa negre continua



continuo parlant de ‘pa negre’ perquè segueix fent-me pensar.

segurament la posició de cada persona a la post-guerra estava molt determinada per la seva posició durant la guerra, i això devia dependre en gran part de la ideologia de cadascú. però no crec que la ideologia ho determinés tot. ni durant la guerra ni durant la postguerra. crec que la decisió de prendre una posició determinada depén sempre també d’un component més personal o psicológic: de l’efecte de les pors i de la manera que té cadascú de lidiar amb les pors.

com més segur et sentis de tu mateix, menys por tindràs, i llavors la teva posició estarà menys condicionada pel que passi al teu voltant. la senyora paula ‘coleta’ quan ho havia perdut tot (marit i fill) ja no tenia por de res i podia explicar les veritats lliurement. en canvi les dones que tenien homes estimats per protegir havien de viure envoltades de mentides.

suposo que aquest raonament és també el que explica que els més joves es sentin menys condicionats per l’entorn i siguin més agosarats. i que com més grans ens fem més conservadors ens tornem. passar de la inconsciència a la consciència fa que creixin les pors.

per altra banda anant avançant amb l’edat també podem passar de la consciència a un altre estat que no és inconsciència però que ens torna a fer agosarats. quan aconseguim adonar-nos de la nosa que fan els lligams i les dependències. i aprenem a desfer-nos de condicionants i de pors.

a ‘pa negre’ es veuen clarament comportaments diferents entre rics i pobres. els rics poden comprar de tot. fins i tot homes i dones en temps de guerres, en temps de crisi i sempre que hi hagi un home que es vengui ben barat.

també es veuen clarament els comportaments diferents entre homes i dones. les dones treballant durament per mantenir la família. els homes arriscant el tipo sense cap garantia de res.

els rics eren els que manaven. les dones eren les que manaven. de fet, eren les dones riques les que manaven. i els homes ... tots anaven venuts, al servei de les dones.

crec que els diners i el sexe expliquen molt be els diferents comportaments i reaccions davant de situacions límit. molt més que el fet de pertànyer a un o altre dels dos bàndols.

mira que vaig estar temps decidida a no veure-la, i al final lo que m’ha agradat i lo que m’ha fet pensar!

9 comentaris:

Ferran ha dit...

Veus? aquesta la tinc apuntada a la llista, per veure-la quan baixi a Catalunya. D'entrada em dóna un cert mal rollet, però he llegit en el teu post anterior que no, que no és tan "dura" com pinta.

Ah, hmmm... d'això... records :-)

Albert B. i R. ha dit...

Una reflexió encertada. Quant més tenim, més a perdre hi ha, i per això ens tornem més temerosos i ens tornem més conservadors. Qui no té res és més agosarat perquè tmapoc hi perd res.

Clidice ha dit...

La sensació de la femella com a centre de l'univers és constant en la pel·lícula. La dona com a motor de vida, d'energia, com a principi i final, perquè també és una dona sotmesa, amagada, torturada, humiliada. Tu ho has capit molt bé, els homes es mouen en un món apart, inventat només per a ells, i les dones han de treballar, molt i molt dur, per aconseguir tirar els fills endavant. I això és el millor d'una pel·lícula, si després et proporciona preguntes :)

garbi24 ha dit...

De sempre s'ha vist que qui més arrisca és qui menys té per perdre, es veu ben clar amb el que passa al nord d'àfrica actualment, que per sort no ens passa aquí per que tenim més a perdre.
Les dones sempre han sigut i seran el motor de la societat, el seu esperit de conservació i supervivència les fa més fortes, apart de fer servir la intel·ligència abans de la força bruta.
Cada vegada tinc més ganes de veure la pel·lícula

kika ha dit...

Ferrran, això és el que em va semblar a mi, i de fet ara està clar que em va agradar veure-la, no? ja ens diras que et sembla a tu :-) molts records i petonets :-)

Albert, i amb això sol podem explicar molte coses!

Clidice, em sembla que ara ja està! però deu n'hi do si m'ha fet pensar aquesta peli!

garbi, doncs quan l'hagis vist ja ens diràs que et sembla!

Bargalloneta ha dit...

A mi em va agradar molt, potser la paraula seria que em va impactar!!!!
a partir d'ara ens llegim!!!
una abraçada!

mar ha dit...

està vist que s'haurà de veure!
jo ahir dubtava entre el pa i el cigne (tots dos negres, ara me n'adono!)
al final va guanyar el cigne... i en vaig quedar fortament impactada també...
ahir en estat de shock i avui paint i interpretant tot el que vaig veure i no vaig digerir instantàniament...
no sé si en faré algun post però donaria per fer-ne uns quants!
et recomano que la vegis i en parlem!

petons i bona setmana... blava!
jijiji...

horabaixa ha dit...

... ara venia a llegir-te.
Pel que fa a "pa negre", m'ha passat algo semblant, però jo encara no he anat a veure-la

kika ha dit...

Bargalloneta, es veu que a mi també em devia impactar. un plaer haver-te conegut, i sí, ens llegim!

mar, i jo que pensava no veure-la la del cigne negre... ara hi hauré d'anar... i en parlarem, sí!

horabaixa, doncs quan l'hagis vist en podem seguir parlant, si vols.