dimarts, de febrer 01, 2011

stardate: un dia sense llum



quan em desperto ja tinc la sensació que alguna cosa no va bé. començo el dia intentant no pensar-hi. vaig fent com si no passés res. però no puc deixar de tenir la sensació de que passa alguna cosa.

m’arriben estímuls diversos. de bons, de dolents i de neutres. és la senyal de que per la resta del món és un dia normal. però jo sóc incapaç de processar-los normalment. és com si encara que reconegui que la vida té molts colors, jo els processo tots foscos, grisos, tristos, lletjos.


i sento una cançó que sempre em fa plorar, i em fa plorar


 
i veig un episodi de voyager (imperfection) on a la seven of nine li diuen: 
"Your ocular implant; it's malfunctioning again."
i ella contesta: 
"Actually it's functioning perfectly."
i em fa plorar.


...


no em serveix de res fer com si no passés res. he d’actuar. perquè no vull enfondre’m en un pou de misèria.

d’entre les coses que m’afecten distingeixo entre aquelles per les que no hi puc fer res i aquelles per les que puc fer alguna cosa. i em poso lentamente i tristament a fer alguna cosa per aquestes segones.

és tot el que puc fer. i esperar que torni la llum!

14 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Realment no podem fer una altra cosa: o no fer res i quedar-nos al pou o activar-nos en aquelles tasques que si depenen de nosaltres. Penso que fas ben fet.

Molts ànims !

PS ha dit...

Ànims, la llum tornarà, ja ho veuràs.
Tot és cíclic i més val posar les energies en les coses bones, les dolentes ja van soles.

Garbí24 ha dit...

t'entenc perfectament...la setmana passada era jo qui estava així. Al final tot passa...

Clidice ha dit...

Fa ràbia, perquè saps que no hauries d'estar així, però n'estàs, i ves que hi pots fer sinó és, tras-tras-tras, anar fent allò que si que pots fer. Una abraçada :)

mar ha dit...

va guapa!
ànims que això és cosa passatgera i tot tornarà al seu lloc en un plis plas, ja veuràs!
la llum sempre acaba tornant... quan menys l'esperem..

hem de fer un cafetó o un dinaret d'aquells que tant reconforten, no?

petonets reina!
quedem aviat!

Joan ha dit...

Caram, si no tens problemes amb la companyia elèctrica només cal que encenguis el llum, possis música una mica més alegre, i endavant que surt el sol.

No esperis la llum, surt a per ella!

Vinga, una abraçada.

rits ha dit...

una abraçada ben gran!!!

xq molts d'aquests dies tb els tinc, i el pitjor... ni ploro.

kika ha dit...

Carquinyol, és tot el que se'm va acudir fer, però costa!

Pais secret, buscar les coses bones i fer-les lluir. això és una bona idea. però en dies així també costa! :)

garbi, sí, sí. ho hem de tenir present que tal com ve marxa ...

Clidice, fent un gran esforç ... bona onomatopeia :)

mar, segur que la llum torna. i tu també? vinga que ja t'espero :)

Joan, la música funcionaria, sino la triés amb tanta mala pata! :)

rits, plorar és bo, crec. almenys a mi em fa sentir be. prova-ho dona, no t'ho reprimeixis!

Pilar ha dit...

De vegades ens cal estar a les fosques per adonar-nos de la diferència que hi ha entre llum i enlluernament.
Tanca els ulls, plora moltíssim i deixa't portar pel corrent de les llàgrimes. Aquestes en saben molt de llum.
Petons.

Anònim ha dit...

Per molt que ho vulguem evitar, ens és impossible no preocupar-nos per allò que no podem controlar. És molt complicat discernir entre aquelles coses que sí estan a les nostres mans i les que no. És més: la majoria de cops ens entossudim en pensar sobre allò sobre el qual no hi podem fer res.
Molts ànims i que es solucioni tot quan més aviat millor!

Elfreelang ha dit...

a mi em passa de vegades...però per sort to passa i tornarà la llum ja ho veuràs!

kika ha dit...

Pilar, sí, sí, ho netegen tot! i et quedes com a nova :)

Albert, tot anirà passant, només cal deixar passar el temps :)

Elfreelang, sí, de fet va ser bàsicament un dia a les fosques, i la llum va tornar :)

el paseante ha dit...

Si no t'hi pots veure, pots escoltar. Si no pots escoltar, pots palpar. Si no pots palpar, pots olorar... La vida té molt sentits. Té molt sentit.

kika ha dit...

paseante, es veu que estàs ple de vida tu... però quan no hi ha llum sembla que la vida estigui molt buida de sentits o els sentits estiguin molt buits de vida!