la meva neboda, que és una super fan del teatre em parla d’una sala de teatre una mica peculiar. és la sala flyhard de barcelona.
només hi caben 40 espectadors. només hi ha funció els divendres, dissabtes i dilluns. les reserves es fan per teléfon o per email. i quan arribes has de decidir si pagar 5 o 10 euros.
no és que hi hagi seients de diferents preus. el lloc on seus és independent del que pagues. però deixen que l’espectador decideixi quina de les dues quantitats vol pagar abans de veure l’espectacle.
després de l’obra em vaig adonar que la gent que m’havia arebut i m’havia cobrat l’entrada eren els mateixos actors!
hi vaig veure l’obra ‘un home amb ulleres de pasta’ i la vaig trobar molt recomanable. ara estan de gira però pel que diu la seva pàgina web aviat tornaran a fer-la allà mateix ja que va ser tot un éxit.
li vaig explicar l’experiència a una amiga. devies pagar cinc euros, no? que va! en vaig pagar deu. per què? per veure el mateix en les mateixes condicions, si ho podies tenir pagant només cinc euros, per què en vas pagar més?
vaig decidir pagar deu euros sense cap dubte des de bon començament. perquè trobo que és fantàstic que et donin una opció així: qui de veritat no pugui pagar deu que pagui cinc. si en aquestes situacions els que podem pagar deu euros no ho fem, farem que el negoci no funcioni i així estem fent mal a la part de la societat que podria beneficiar-se’n.
jo no sóc milionaria, ni molt menys, però no trobo una gran diferència entre pagar cinc o deu euros, per una cosa tan ociosa com és una obra de teatre.
de fet penso que és aquell que decideix anar-hi i pagar només cinc euros qui hauria de tenir una bona raó per haver decidit pagar només cinc euros.
poder veure una obra, de baix cost, és clar, però interessant, ben feta, entretinguda tant o més que la majoria d’obres que es veuen en les gran sales, crec que val deu euros sense haver de pensar-hi gaire.
17 comentaris:
Què menys que deu euros, el preu d'un menú barat en qualsevol bar d'aquests que també s'anomenen restaurants i que només ens mantenen el cos alimentat durant unes hores (els restaurants caríssims tampoc no aconsegueixen mantenir-nos més temps sense gana). És difícil decidir el preu dels aliments intel·lectuals.
De tota manera, encara estaria millor córrer el risc de cobrar a la sortida de l'espectacle i donar l'opció de deixar propina.
Sovint aniria més al teatre, però és bastant prohibitiu.. per mi, és clar.
Una bona iniciativa.
és que la opció que et donen ja val molt més de cinc euros.....ho trobo molt encertat
molt bona la recomanació, n'havia escoltat coses d'aquest teatre però no sabia on estava. I no es pot pagar cinc euros més si t'agrada l'obra? seria una forma. Alguns cops vas a espectacles i quan surts penses que t'han timat. Encara hi han obres que pagaries el que fos per veure-les.
Gràcies, Kika, aquest apunt és molt interessant! desconeixia l'existència d'aquesta sala, però, tant l'apunt com els comentaris em fan venir al cap un grapat d'idees, molt difícils de dur a terme...ja se sap però que, per somniar no fan pagar!!!
Molt bona recomanació trobo genial l'existència d'aquesta manera de pagament, la idea és fantàstica i pel que expliques l'oferta és prou atractiva...gràcies kika!
Que et deixin escollir què pagar és del tot novedós. Si dius que l'obra va valer la pena, els 10 eurus van ser una bona inversió!
Interessant, que et deixin triar.
Em sembla una iniciativa genial, i si al damunt ho fan bé 10 euros deu semblar una misèria.
Una iniciativa així es mereix els 10 euros i sí, a més, el que ofereixen és prou bo... Sí, crec que jo també hauria pagat els 10 euros.
Caram, si només hi caben 40 persones sembla un crim pagar només cinc euros. La opció ataca la vergonya, quasibé.
M'apunto el lloc.
Ep! Molt interesant! M'ho apunto!
I si, no morirem pas per deu euros...
pere, seria una opció diferent, i es mereixeria un post diferent :) seria molt interessant, sí!
Joana, doncs aquest sí que te'l deus poder permetre, no?
garbi, jo també crec que el que et donen val més, i tant!
Aris, no m'hi vaig fixar si tenien un pot per propines a la sortida :)
Isabel, ni cinc eurus per somniar! me n'alegro que t'inspiri! :)
Elfreelang, ja ens explicaràs que et sembla!
Albert, una molt bona manera de fer-los servir!
Joana, si, i llavors t'has de definir!
Clidice, a mi m'ho va semblar, comparat amb el que et fan pagar normalment!
LLuïsa, tu també ets de les meves :)
Joan, ja ens diràs que et sembla si hi vas!
DooMMasteR, no ens passa res per deu euros, no. espero que t'agradi. ara que res comparat amb 'agost'!!!
I anar-hi dues vegades pagant 5 euros? Ells hi guanyen el mateix (sempre que no tinguin la sala plena), però reben el doble d'aplaudiments.
PD: Ja coneixia aquesta iniciativa i em va semblar brillant.
paseante, aquell dia la sala era plena i sembla que la tenen plena molt sovint! pero jo hi vull tornar a anar, si!
en prenc nota per anar-hi!
gràcies, kika!
Fanal blau, de res. que ho gaudeixis! :)
Publica un comentari a l'entrada