diumenge, de novembre 21, 2010

stardate: cada set onades


és la continuació de ‘contra el vent del nord’ de daniel glattauer.
d’aques primer ja en vaig parlar en un apunt quan va sortir la primavera passada. em va agradar molt i em va fer reviure experiències. i me les va fer tornar a imaginar.

en la primera part un home i una dona es coneixen per equivocació a través de m’email i es queden enganxats amb els missatges i s’enamoren, és clar.

en la segona part es retroben al cap d’un temps, i la història segueix per email. romàntica a més no poder. me l’he acabat en un no res. de fet, com que l’únic que hi ha són emails es fa molta via. la segona part potser és una mica més fluixa que la primera. no sorprèn tant. però m’ha tornat a fer reviure experiències i me n’ha fet imaginar de noves. m’ho he passat molt bé.

tot i que hi ha un parell de coses que m’han semblat una mica forçades. per una banda, quan un va a viure a un altre país no té cap necessitat de cancelar el seu compte d’email. de fet és quan el necessita més. i per altra banda, quan després d’això un torna a casa no recupera l’adreça de correu antiga. aquestes dues coses en el llibre són importants i a mi em semblen una mica increïbles.

per altra banda, tota la resta no només em sembla creïble sinó que fins i tot em sembla molt desitjable. tot menys el fet de que es necessitin dos llibres sencers perquè dues persones acabin sabent què volen i es posin d’acord!




14 comentaris:

Rita ha dit...

Vaig llegir el primer, per recomanació teva, i em va encantar. Tornant de Berlín em compro aquest segon! :-)

garbi24 ha dit...

no conec cap dels dos, però per el que expliques em sonen interessants.....la manca de temps fa que no podem abastar tanta lectura....

Joana ha dit...

No sabia que hi havia una segona part!
També l'apunto.

Elfreelang ha dit...

No el conec...va bé saber-ho...a veure si tinc temps...gràcies!

Ferran ha dit...

Jo, amb la vènia, aquest cop passo, no dono per més. A més, el cap de setmana que ve venen a visitar-me un grup d'amics (són 14, no t'ho perdis, Kika) i amb els preparatius estic ben ocupat ;)

Albert B. i R. ha dit...

No sóc molt de llegir històries d'amor. No sé, trobo que estan marcades molts cops pel mateix patró.
Potser aquest cas, com comentes que es tracta sobretot d'enviaments d'e-mails, pot ser un toc que faci diferent la història, potser també en el llenguatge. Pel que posa a la paortada, això sí, ha estat un èxit de vendes!

mar ha dit...

ja n'he sentit a parlar...
estic a mitges del primer i no acabo de trobar el moment d'acabar-lo (massa enfeinada!)... també em fa pensar en històries viscudes...

crec que me l'emportaré a Berlin per acabar-me'l i el segon el deixaré per l'estiu (si no és que em pica molt la curiositat...)

a mi m'encanta llegir i(re)viure històries d'amor!

petons kika!

pd:ja tens la maleta feta?
;)

el paseante ha dit...

Jo diria que l'autor ha tret el segon llibre per aprofitar l'èxit de vendes del primer.

sànset i utnoa ha dit...

No en coneixia ni el primer ni el segon. Ara sí. I farà/an cap a la interminable llista...

*Sànset*

Joan ha dit...

Tan de bó dues persones necessitessin tan sols dos llibres per saber què volen i posar-se d'acord. En general, ens passem la vida sense arribar a aquest acord de mínims.

Me'ls apunto, però no garanteixo res, que la meva llista de lectures creix al mateix ritme que em disminueix el temps.

kika ha dit...

Rita, no és tan emocionant com el primer, però vaja, a mi m'ha agradat llegir-lo.

garbi, jo els he trobat molt interessants, i a més es llegeixen en un no res... són curtíssims!

Joana, doncs vinga, que ja se t'ha girat feina :-)

Elfreelang, no et cal gaire temps, amb dues estones te'ls poleixes tots dos :-)

Ferran, ja sé que aquesta temporada això dels llibres no et va... que dius? 14 de visita? ostrer, noi! si que deus estar enfeinat! que no sigui res això! :-DDD

Albert, quan acabis la campanya, (potser el dia de reflexió) si vols tenir un ratet de calma, n'agafes un i passaràs una bona estona :-)

mar, dona, com es pot quedar a mitges amb un llibre tan curt i tan amè! no m'ho puc imaginar... bé, només si em dius que entremig has començat a fer la maleta per berlín ... jo com que encara no l'he fet :-D

paseante, això segur... a més s'ho va deixar ben preparat al final de la primera part!

Sànset, doncs si vols reduir la llista comença per aquests. ja veuràs la via que fas!

Joan, ai! doncs jo sóc molt més impacient ... la vida és masa curta per desaprofitar-la intentant decidir... :-)

Filadora ha dit...

Quan vaig veure que parlaves de Cada set onades, no vaig continuar llegint. Vaig anar corrent a una llibreria a comprar-me'l. (18 eurooooos!!!! !!!!) L'he llegit com una posseïda i avui, justament ara, fa menys de 5 minuts, l'he acabat; i he corregut a veure que n'havies dit. Entenc això que penses sobre els mails, que no és molt creïble o que senzillament és estrany. Bé, sí, però jo no li he donat importància. L'important és la necessitat de retrobar-se. L'important és com evolucionen els sentiments dels dos, com actúen davant el què senten, el què pensen i el què viuen. I el final és feliç! què més es pot demanar??? Que fàcil és somniar amb un llibre com aquest a les mans!
Puc contestar-li al Paseante?? Suposo que quién calla atorga (:P) Paseante: l'autor ha tret el segon llibre per fer-nos un favor!!! perquè no ens podia deixar com ho va fer amb el primer! ja ja ja!!

Rita ha dit...

Ja me l'he llegit i aquest també m'ha encantat!!! :-)

kika ha dit...

Filadora, he, he, suposo que en el teu lloc jo hauria fet el mateix... i també et dono la raó amb lo dels comptes de mail: per poc creïble que sigui li funciona molt bé... i sí, no ens podia deixar penjades d'aquella manera! :)

Rita, molt bé! ja ens som unes quantes :)