divendres, d’octubre 01, 2010

stardate: dos llibres alhora


‘el símbol perdut’ de dan brown

havia llegit ‘el codi da vinci’ i ‘àngels i dimonis’ i em van agradar. després vaig llegir ‘la conspiració’ i vaig decidir que ja en tenia prou. que no valia la pena llegir res més. era tot massa igual.

uns amics em van recomanar aquest últim i me’l van deixar. i vaig decidir donar-li una altra oportunitat a l’autor. bé, doncs ja l’ha tingut i no en tindrà cap més. és un llibre bastant igual que els altres. l’estructura és clavada, i el prota és sempre ell. igualment t’enganxa. fa que en vulguis saber més. sembla que acabarà sent interessant. i al final ... doncs no ho és gaire.

‘el que queda del dia’ de kazuo ishiguro

del mateix autor havia llegit ‘no em deixis mai’ i em va agradar molt. una amiga em va recomanar molt aquesta lectura. la història ja és coneguda gràcies a la pel·lícula que en van fer fa molt l’anthony hopkins i la emma thomson. el llibre és trist, molt trist. tal com recordo la pel·lícula: molt trista. però potser ara que sóc més gran em sembla més realista del que em va semblar quan la vaig veure fa temps. m’ha agradat llegir-lo. i ara tinc el dvd apunt per repassar la història veient la pel·lícula.


18 comentaris:

Carquinyol ha dit...

ei dos llibres alhora... un per cada ull !!! :P

A mi d'en Dan Brown em va agradar Àngels i Dimonis més que el Codi da Vinci, i els altres els vaig trobar fluixos. Aquest darrer encara ni me l'he mirat.

Lluís Bosch ha dit...

S'ha de recomanar no llegir dos llibres alhora, però jo no ho pu evitar. Ara mateix en tinc tres a la tauleta de nit.

sargantana ha dit...

lletres..lletres i mes lletres
tot estriba en sapiguer-les ordenar be
salutacions!

GURMET ha dit...

Llibres , si m'agraden pero em falta temps o sigui que vaig molt poc poc.

Joana ha dit...

Doncs el primer si em va agradar i el segón, en prenc nota!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Normalment puc llegir més d'un llibre alhora. Però preferentment ha de ser novel·la i assaig...
De Dan Brown, jo no li vaig donar tantes oportunitats com tu: amb el codi da vinci en vaig tenir prou. Enganxa sí, però en realitat tan sols fa que seguir una vella fórmula, el ritme trepidant. Els best sellers ja ho tenen això: t'enganxen. Però... què en queda després?

kika ha dit...

Carquinyol, doncs la meva recomanació és que no cal ni que te'l miris... és igual o pitjor que els altres.

Lluís, caram quines recomanacions que fas, i que poc que les segueixes. jo ho vaig per qüestions pràctiques: un era molt gros i feia mandra portar-lo pels 'puestos', i l'altre era petit i venia bé.
ara ja torno a estar amb un sol i de mida mitjana :-)

sargantana, tot un art! :-)

Gurmet, doncs jo aquest cap de setmana hauré d'aparcar una mica els llibres i posar-me a la cuina que el diumenge tinc gent a dinar! :-)

Joana, no tenen res a veure, eh? però res de res. el segon es reflexiu, tristíssim, ...

Eulàlia, després d'aquest no queda res de res. bé, potser una mica de ràbia d'haver-hi dedicat tant temps pensant que hi hauria un final una mica sorprenent ... i no. pero la trilogia del suec aquell, a part d'enganxar, si que estava bé, no?

Astrum ha dit...

Estic ToTalMENT d'accord... el símbol perdut sembla interessant (per la temàtica), algú amb més ganes podia haver fet un bon llibre (penso en José Carlos Somoza), i el final és decepcionant.... segurament l'últim que llegeixo del Brown.

Elvira FR ha dit...

Jo ara començo l'època seca de lectures...tinc tanta feina que no m'ho puc permetre! afortunada tu!

kika ha dit...

Astrum, he, he, jo tampoc m'hi tornaré a posar ... per molts més que n'escrigui!

Elvira, ja vindran millors èpoques ... o diferents almenys :-)

Joana ha dit...

Amb en Brwon em passa el mateix que amb en Ken Follet, hi ha un que està bé i t'enganxa, però els altres són el mateix sempre i a més pitjors.
L'altre llibre que dius, no l'he llegit, però si que he vist la peli i m'ha agradat i unes quantes vegades. Si, és molt trist i com aquell que diu, no passa res, però molts cops, la realitat és aquesta.

Dafne ha dit...

Mireu, llegir gairebé sempre és difícil; vull dir per als que no tenim temps (família, feina, etc.). A més cal una disposició d'ànim i una certa atenció (si no, no t'enteres de res!). Jo, com que ho necessito, esgarrapo temps d'on sigui. Ara mateix llegeixo al metro (uns 40 minuts entre anar i tornar)i una mica a la nit, abans de caure absolutament exhausta.
Quan estic molt dispersa, llegeixo fins a tres llibres alhora. No ho recomano, però a vegades passa que tens ganes de novel·la, relats, assaig....i vas variant.

kika ha dit...

Joana, del Ken Follet jo n'he llegit dos i, tot que vaig notar que s'assemblaven molt en el mateix sentit dels del Dan Brown, els dos del Follet em van agradar moltíssim. en tots dos casos no volia que s'acabessin. tot el contrari d'aquest últim.

Dafne, renoi, per ser que dius que no tens gaire temps si que l'aprofites bé! :-)

Gerard ha dit...

Deus tenir més paciència que jo, perquè amb el Codi da Vinci ja en vaig tenir prou! ;)

Albert B. i R. ha dit...

Pel que fa al Dan Brown sembla que només s'hagi centrat en escriure un mateix i molt semblant tipus de llibre. Un cop n'has llegit un, ja saps per on poden anar tota la resta.

kika ha dit...

Gerard, potser sí, però en aquest cas no ha valgut gaire la pena :-)

Albert, i tots pequen del mateix mal: finals fluixos!

pons007 ha dit...

Doncs dec ser l'únic esser humà que reconeix obertament que li agraden els llibres d'en Dan Brown. Son tots iguals, i què? Només serveixen per enganxar-te i entretenir-te i què? La gran part de les accions estan exagerades i no té cap mena de rigor científic ni històric i què? M'agraden, en soc culpable.

kika ha dit...

pons007, estic d'acord amb tu amb les virtuts que hi trobes. el problema que jo hi trobo és que els finals desencanten! a mi m'enganxen perquè em fan creure que al final m'explicaran alguna cosa fascinant. i encara no hi he trobat res de fascinant als finals... és això!