una amiga em va regalar ‘invisible’ un llibre de paul auster. em va dir que llegint la contracoberta li va semblar que m’agradaria. això em va sorprendre i em va encuriosir.
sé que és un escriptor molt prolífic i molt popular però jo no li havia tingut mai gaire afició. només recordo que fa molt temps vaig començar a llegir un llibre seu i el vaig deixar al cap de poc. no recordo ni de què anava ni perquè el vaig deixar.
ella encara m’estava explicant perquè l’havia triat i jo ja vaig començar a llegir-lo. a la segona frase em vaig aturar. la vaig llegir tres vegades i encara no l’entenia. la vam estar analitzant juntes i jo encara no li trobava el sentit. vam decidir deixar-la per impossible de moment. potser ho podríem aclarir més endavant.
quan el vaig tornar a començar, vaig passar de llarg la segona frase. després de llegir el primer paràgraf encara no havia entès res. el vaig rellegir un parell de vegades més. res. no em deia res de res. vaig decidir fer com abans: deixar-ho per impossible de moment.
a partir del segon paràgraf ja va ser un no parar. vaig llegir seguit enganxadíssima. una lectura que sembla que et porti agafada de la mà per la història que t’explica. i quan sembla que afluixa sorgeixin temes nous més sorprenents que els d’abans que et fan seguir.
vaig anar a la platja amb la meva amiga i amb el llibre. després de grans reflexions vam decidir seure al sol. ens banyàvem sovint perquè feia calor. però la resta de l’estona jo estava asseguda enganxada al llibre.
què va passar? doncs que d’estar tantes hores quieta al sol em vaig posar morena. però ni la panxa ni l’esquena. només els trossos de pell que van quedar descoberts mentre llegia. un tros de panxa, un tros de cama. vaig quedar a clapes de dos colors!
les conseqüencies de l’invisible van ser ben visibles!
de totes maneres, el final del llibre em va decebre un cop més. que hi ha gent que fa coses horroroses perquè no hi acaba de ser tota és tan trivial, que no crec que valgui la pena fer-ne un llibre.
13 comentaris:
He seguit el Paul Auster des de fa anys, i m'hi vaig enganxar amb l'excel·lent "Trilogia de Nova York". Des de llavors he vist alts i baixos, però a mida que entres en la lògica de les seves novel·les acaba per resultar tot molt proper. M'agrada com tracta la influència de l'atzar i dels actes fallits, casualitats, etc. "Invisible" crec que recupera coses de les seves millors obres, com "Leviatan". Em sembla un escriptor molt hàbil i molt tècnic, que juga amb la narració i sobretot amb el lector. Si pots, busca alguna de les novel·les anteriors, les que he citat o d'altres: estic segur que t'hi aniràs endinsant.
No he llegit res d'ell però tinc aquest llibre i el vaig deixar a les 10 pàgines o així. Després de llegir el que en dius et diria que per un final que no t'ha satisfet no em carregaria el llibre sencer si hi has passat una bona estona.
No he llegit res d'ell, més que res perquè la gent de meu entorn que ho ha fet no me n'ha parlat gaire bé d'ell.
Curiós això del primer paràgraf. Ens podries dir què hi posa?
Jo me'l vaig llegir a l'ombra! de totes maneres hi ha trossos molt bons i altres no tant, no és el que més m0ha agradat de l'Auster!
Jajaja... ostres! quin perill enganxar-se llegint un llibre a la platja... per això s'ha de llegir tombada,... Només he llegit un parell de llibres d'aquest autor i sí que m'ha agradat la manera que té de fer girar els fets. Encara que el final no t'ha agradat, està clar que era un bon llibre per a tu, perquè si no no t'hagués enganxat... Jo me l'apunte! molt bon post!
Lluís, doncs sí que potser ho provaré, ja que m'ho vaig passar molt bé llegint aquesta, i vaig trobar moltes coses molt interessants ... excepte el final :-(
marta, no tenia cap intenció de carregar-me'l. només explicar tal com em va fer sentir ... ja veus, potser repetiré i tot! :-)
Albert, et copiaria el primer paràgraf amb molt de gust. el que passa és el que el llibre ara no el tinc, l'he deixat. i l'he buscat a la web però no he trobat cap previsualització. tan aviat com tingui el llibre us copiaré el trosseta aquí.
Elvira, ben fet això de llegir a l'ombra!!! una gran idea!!!
Ada, em va fer passar una molt bona estona, i a més hi vaig trobar alguns girs molt interessants ... saps allò que mentre llegeixes et fa fer cares? :-)
Albert, comença així:
"Li vaig donar la mà per primer cop la primavera del 1967. Jo estudiava segon a Columbia, i era un noi ignorant amb ganes de llegir i amb la convicció (o la falsa il.lusió) que un dia seria prou bo per considerar-me poeta, i com que llegia poesia, que ja coneixia el seu homònim a l'infern de Dant, un home mort avançant pels últims versos de l'"infern". Bertran de Born, el poeta provençal del segle XII, portant el seu cap tallat agafat pels cabells mentre branda endavant i enrere com un fanal - segurament una del es imatges més grotesques en aquell llarg catàleg d'al.lucinacions i de turments."
De res.
Llegir a la platja és perillós jeje!
No he llegit aquest autor, i no sé...
a mi l'Auster em costa molt (però sembla que davant de segons qui no ho puguis dir!!)
Anònim, moltes gràcies, també de part de l'Albert. això sí que és estar al cas! :-)
khalina, sobretot sino et cobreixes gens, he, he. tot i que jo portava un bon barret amb ala ben ampla que va perfecte per que el sol no t'enlluerni! :-)
RaTeta, a mi també m'havia passat alguna vegada que ho havia intentat ... però aquest en canvi, després de l'encallada inicial tot va ser molt fluid!
Llàstima de final... i de broncejat! ;-)
A mi també em va agradar, això del final és una pura anècdota.
Ja n'havia llegit un altre, igual de bo:
http://mariusdomingo.blogspot.com/search?q=Auster
DooMMAsteR, he, he, si, si, llàstima :-D
Màrius, fantàstic el teu post... expliques molt bé com és el llibre i estic d'acord amb tot el que hi dius....
i també m'ha agradat que intentis recuperat aquest significat de camí del camp que sembla que es vagi perdent!
Publica un comentari a l'entrada