jo crec que hi ha dues raons molt importants per respondre quan rebem un sms o un email personal.
una raó és per assegurar a qui ens l’ha enviat de que l’hem rebut. això és important perquè per molt avançada que sigui la tecnologia sempre pot fallar. i per això mai podem estar segurs de què allò que enviem ha arribat al seu destinatari.
una altra raó igualment important és per respecte a qui l’ha enviat. i com ja he comentat moltes vegades crec que el respecte és un valor fonamental per la convivència.
per enviar una resposta per sms o email només ens calen uns segons de temps. encara que sigui amb només un monosíl·lab: si, no, d’acord, bé, malament, ok, ...
si és tan fàcil, tan poc costós i tan important, perquè encara el món és ple de gent que no contesta els missatges que reb?
bé, hi ha missatges i missatges. aquells missatges que ens agraden, que els esperàvem, que ens diuen allò que volem sentir, ... potser aquests són més fàcils de contestar.
però també hi ha missatges que no ens agraden, que hauríem preferit no rebre, que al llegir-los ens posen de mal humor, ... potser aquests són els missatges que costen més de contestar.
en qualsevol cas, crec que fins i tot aquests s’han de contestar. qui els ha escrit ho ha fet per una raó. perquè ens volia dir alguna cosa, perquè volia que el rebéssim. i no correspondre és una falta de respecte. una falta que jo considero greu.
23 comentaris:
Ja passaré aquest post a un amic que no hi ha manera que contesti els mails, i mira que cada cap de setmana li diem, però no hi ha manera. No contestar alguna cosa que t'envien és lleig. Si t'han escrit, per alguna cosa és. Tampoc no entenc la gent que no respon, si tingués facebook et diria de fer un grup d'aquells que diu que hi ha. Rotllo 'mort als que no contesten els mails', o alguna cosa així. Potser una mica menys violent, però total, si és pel facebook...
Tens tota la raó!
Jo tinc una amiga que no contesta les trucades i em posa malalta, a vegades em vénen ganes d'engegar-la... :P
Missatge rebut.
Tens raó Kika, és una manca de delicadesa...i ara m´has fet recordar que fa més d´un mes que n´he de contestar un. Hi penso gairebé cada dia, però m´hi he de posar, pensar bé el que dic, i no trobo el moment.Si fossin quatre ratlles semblaria que busco excuses, però no, és una carta amb totes les de la llei.
Demà m´hi poso! ;-)
També estic completament amb tu, kika.
I que consti que a mi de vgades em costa de contestar, tant quan m'agrada el que em diuen com quan no m'agrada.
Algunes vegades, quan m'agrada, perquè temo no correspondre satisfactòriament al sentiment que he tingut en rebre el missatge. Quan no m'agrada, perquè em costa dir-ho i em costa mentir, no en sé.
No sé si m'explico, que darrerament estic espès.
Xexu, no sé si al teu amic li farà cap efecte llegir això ... tinc la impressió que ja gent que l'hi patina aquesta reflexió!
Rita,seria més facil engegar a algú que et contesta malament o t'insulta, no? encara que de fet aquests silencis tan descarats són ben bé com insults!
Pais secret, ai! tu també! doncs ja pots donar una bona excusa per haver tardat tant...
pere, és clar que t'expliques. hi ha vegades que costa, però precisament aquestes vegades fa bé dedicar una mica d'esforç a pensar la resposta que volem donar. és també la manera d'aclarir les nostres ments... és bo fer-ho!
Doncs si he de respondre a tots aquells mails que rebo on s'ofereixen per allargar-me el meu membre puc acabar extenuat.
Tens raó...
jo crec que depèn de cada moment, de cada persona i del missatge...
De vegades hi ha respostes que cal reposar i donar més temps per tal de respondre i que rebin el missatge el més exacte al que penso/sento/desitjo... i això responent de manera impulsiva sovint no ho aconsegueixo... m'agrada que els missatges que envio tinguin el màxim dels matisos que vull transmetre (i això per escrit no és fàcil, almenys per a mi...).
Però no t'ha passat també que has de controlar el no respondre massa ràpid per tal que l'altra persona no cregui que has estat 'esperant' el seu missatge amb candeletes...? (com si no hi tinguessis res més a fer???...)
a mi em passa tot sovint... que m'haig de controlar també per no ser massa impacient...
(això si, intento no deixar missatges sense resposta... a mi em senta fatal quan m'ho fan...)
(i ara me n'adono que aquesta resposta no està gaire meditada, ni matisada, ni... però és que ara no tinc temps!!! i a més a més, em referia a missatges personals evidentment...)
bona setmana Kika!
Del tot d'acord amb el fons, però permeteu-me fer només un petit incís: avui dia, entre amics, coneguts, saludats, família, companys de feina... la majoria de nosaltres, probablement, tenim un cercle de contactes (de diferents nivells, però tots contactes) que, en altres circumstàncies, no hauriem ni somiat. La xarxa en té bona part de responsabilitat: blogs, Facebook, Twitter... fem contactes a mansalva!
En mig d'aquest tsunami de persones del nostre entorn, de vegades coincideix que t'arriben mails diversos, de vàries persones, en un moment/època en què potser tens especialment feina, o estàs atabalat pel que sigui...
En fi, tot aquest rollo per dir que, potser, tal vegada, qui sap... una no resposta coincideix amb un d'aquests moments (no ho dic per aquest cas que comentes, que òbviament desconec).
Martell, home! aquests missatges que dius jo no els considero personals, encara que es refereixin a la teva persona!
mar, d'acord amb tot el que dius. de fet els comentaris dels posts em sembla que tots els escrivim sense matisar gaire :-) ara bé, tu quant temps creus que he d'esperar la resposta? és a dir, quan puc començar a sospitar que no n'hi haurà? una setmana? un més? un any?
jo crec que si saps que tardaràs en respondre pots fer una notificació dient "l'he rebut, m'ho penso i et dic alguna cosa tant aviat com pugui," per exemple. no?
Ferran, d'acord, que tots anem molt atabalats. però per molta feina que tinguem sempre hi ha les prioritats: les coses que considerem que van davant de tot. i aquestes les farem passar al davant. en aquest sentit hi ha missatges i missatges.
aleshores quants missatges sense resposta he d'enviar abans de decidir que la persona en qüestió passa olímpicament de mi?
Per això deia que parlo "en genèric"; no sé com ha anat el cas en particular que has viscut tu, i està clar que si un missatge, i un altre, i un altre... no obtenen resposta, és que alguna cosa passa.
Bon vent, doncs?
Espero que no sigui res greu.
Ferran, no és res greu en particular. hi ha molta gent així, i això si que és greu. jo en conec uns quants.
els comentaris d'avui m'han fet pensar que potser una de les raons per 'tardar' (potser infinitament) en contestar és que un no té la resposta clara d'entrada, o potser la voldria tenir més elaborada abans d'enviar-la.
però el que està clar és que com més tardes a contestar menys ganes tens d'elaborar la resposta, menys interès tens en tenir clar el que en penses, ...
veus, per molt que intenti trobar-hi explicacions positives sempre acabo allà mateix. no hi ha altra solució: bon vent!
Els missatges o correus s'han de contestar. De vegades els desagradables els contesto abans, potser no m'ho penso massa i l'acabo cagant, però és un risc. Segons com sigui el missatge rebut val la pena contestar en calent. Em sembla que un bon període és entre 24 i 48 hores pels correus electrònics i pels sms amb unes horetes ja es pot contestar. Em fa molta ràbia tota aquesta gent que no contesta als correus, parlant sempre d'amics o de coneguts, tema feina el deixem apartat.
Independentment que ens agradi més o menys el que ens diuen, ni que sigui per respecte s'ha de fer. No costa res (ni tan sols diners si es fa per e-mail) i és un moment. El que passa és que a vegades es pensa "ja ho faré després..." i es va deixant un dia rere l'altre.
Joana, a mi m'agrada contestar-los de seguida que puc. no deixo passar gaire temps. encara que a vegades després em toqui rectificar! :-)
Albert, això de deixar-ho per després no és bo fer-ho ni amb els missatges ni amb res a la vida! :-)
Jo contesto de seguida que els veig!!!!
Estic d'acord amb tu, tot i que reconec que he pecat. Més d'un cop per falta de temps penso "ja ho faré" i després se me'n va del cap.
tinc la sana mania de contestar tots els missatges personals, tot el que es feina només contesto els que realment s'han de contestar i vig servir la confirmació de lectura per saber si han a arribat a lloc.
Candela, ben fet! :-)
Gerard, ai, pecador!!! :-)
garbi, se'ns han creuat els comentaris... i em sap molt greu, sobretot per tu que tens tan control i tanta cura de contestar tots els missatges :-)
Hola.
Tens tota la raó.
Per cert, de vegades hi ha problemes informàtics, com avui ;-)
Màrius, i veig que ja ho has arreglat! :-)
Ja entenc el que dius, però jo sóc un representant dels qui no sempre responen. En part, no sempre es pot donar una resposta immediata. I d'altra banda,penso que ens hem tornat excessivament dependents d'aquests sistemes de comunicació. També he de dir que a mi no em molesta que no em responguin (depèn de què es tracti, és clar, però generalment és innecessari), i suposo que per això no li dono tanta importància.
Lluís, ja era hora de que tinguéssim un representant d'aquest grup, perquè jo crec que és molt nombrós i fins ara ningú s'ho havia declarat! :-)
Publica un comentari a l'entrada