em va semblar un llibre adient per les vacances.
feia molt temps que me l’havien recomanat. feia molt temps que el tenia per casa. però era tan gruixut que encara no m’havia atrevit a posar-m’hi. la història passava en una illa grega i per tot això vaig pensar que era el llibre ideal per emportar-me.
comença animat. van passant coses relativament interessants. i aviat s’endevina un misteri. el misteri és va fent més i mes gran. fins que arriba un punt en que ja no se sap cap on pot anar. llavors s’intercalen unes narracions sobre la guerra que van fer que estés a punt de desertar. però no. vaig continuar amb l’esperança d’arribar a la ressolució del misteri. vaig arribar fins al final. i no vaig entendre res.
un cop més em sento estafada per un llibre.
l’única reflexió que em va agradar, i per això encara recordo, és a la pàgina 439. després d’explicar la història d’un home que davant l’opció de delatar els seus companys i salvar-se decideix cridar eleuteria (llibertat) i deixar-se matar, i després d’explicar la història d’un home que veu com es porten a terme crims mentre ell no fa res per aturar-los i al final decideix suicidar-se, diu
‘the better you understand (freedom) the less you possess of it’
el llibre és ‘the magus’ de john fowles.
12 comentaris:
Amb el teu apunt no m'han entrat gaires ganes de llegir-me aquest llibre, la veritat !!
I a sobre era dels llargs, pel que comentes del número de pàgina! Sóc dels que li costa molt acabar un llibre si no m'agrada. L'acostumo a deixar a mitges. No puc!
Carquinyol, és el que hi ha... aquest estiu no he estat gaire encertada en la tria de llibres!
:-(
Albert, jo tampoc els acabo a vegades, però aquest llibre tenia un miseri per resoldre des del començament que semblava interessant... el que passa és que al final jo no li he sapigut veure el què...
Bueno, no és fàcil encertar sempre en els llibres, i hi ha alguns que enganxen més que altres, però a mi personalment m'agrada llegir-los tots fins el final i no deixar res a mitges... val val, interpreteu el que vullgueu! jjajaj...
Ada, segons com i quan molt millor arribar fins al final, és clar!!! :-) ara bé, amb els llibres, a vegades si no s'hi arriba no passa res :-DDD
Jo, intentant evitar aquestes coses he escrit una novel.la, que espero plublicar aviat, en que tot passa més rapit, intento que sigui interessant sense parar-me a explicar el color i el posat del vestit de cada personatge. Bàsicament ho he fet queixant-me de que molts llibres podrien tenir la meitat de els pàgines si els hi treiem la palla.
Celebro que no deixis les coses a mitges....;)
Doncs.. no en prendré nota! ;-)
Gràcies per fotre'l a parir, Kika; estic fart d'anar engrossint la meva llista de pendents i difícilment trobar el moment de posar-m'hi. Gràcies, gràcies!
Això dels llibres és molt personal vull dir que hi ha llibres que m'han recomanat que no m'han agradat gens i altres viceversa...però d'aquest apunt em refio i no m'hi trobaran llegint a Fowles
garbi24, una novel·la on tot va fluint depressa ... això si que m'agrada! espero veure la teva ben aviat!
Rita, ben fet!
Ferran, de res, home! :-) ara que hauria preferit que no fos així.
Elvira, doncs un dels llibres del fowles és la dona del tinent francès que sí que va tenir molt èxit ... ara bé donada la meva experiència dels altres no me'n fiaria...
Apunto la recomanació!
Candela, tu mateixa! quedes avisada del que t'hi pots trobar! :-)
Publica un comentari a l'entrada