dissabte, d’agost 21, 2010

stardate: l’inconvenient


em vaig trobar amb un número de loteria. el premi era més aviat un inconvenient. el número era intransferible. o sigui que si em tocava no tindria més remei que decidir què fer amb el premi. és a dir, amb l’inconvenient.

mirant-me bé el número vaig anar convencent-me de que era molt poc probable que em toqués. mirar segons quin número fa pensar: aquest segur que no toca. doncs això vaig pensar jo: crec que aquest número no tocarà. de totes maneres, a vegades toquen números ben estranys. o sigui que la baixa probabilitat estimada no és garantia de res.

pensant bé amb el número vaig continuar convencent-me de que era molt poc probable que em toqués. no es donava cap de les condicions que afavoririen que em toqués el premi. es que aquesta loteria és més complicada que la de nadal!

quan ja estava quasi bé convençuda de que no hi havia cap perill que em toqués, vaig començar a pensar: i si em toca? què faré? hauré de fer alguna cosa amb l’inconvenient perquè ho deixi de ser. imaginant-me que tenia el premi a les mans em va ser fàcil decidir què faria i llavors em vaig quedar tan tranquil·la que vaig deixar de pensar en la loteria i en la possibilitat que em toqués el premi.

quan s’acostava el dia del sorteig, vaig tornar a posar-me nerviosa. potser hauria d’anar a mirar en directe el sorteig per a saber de seguida si m’ha tocat o no. potser m’hauria d’esperar que surtin els llistats dels premis als diaris.

tenia ganes de saber-ho de seguida, però això hauria estat una senyal de que estava neguitosa pendent del resultat i faria que em posés més nerviosa. en canvi, si m’esperava que l’anunciessin, aleshores podria actuar tranquil·lament segons el pla previst, com si tot això mai m’hagués atabalat gens.

la processó anava per dins però la volguda aparença de calma potser em va assossegar una mica.


8 comentaris:

Joana ha dit...

Però, has hagut de fer el que havies pensat amb l'inconvenient o no ha calgut?

Ferran Porta ha dit...

Que et toqui la loteria i això sigui un inconvenient, deu ser de les coses més fotudes que poden passar. Per un cop que toca!

Espero que no fos/sigui el cas...

Elfreelang ha dit...

No sé quin fora l'inconvenient...però no sé no és preocupar-se abans d'hora per quelcom que no saps si passarà és clar que això ho fem sovint...tan debò fos per un premi...

Clidice ha dit...

No es pot controlar tot, cal aprendre a relaxar-se :) Per cert que trobo que si t'ha de tocar l'Euromillones tot va bé ;)

Joana ha dit...

Bueno, si fos que sí, una festeta, sí fos que no, seguir el dia a dia com si res...

kika ha dit...

Joana, al final no ha calgut. si ho he mirat bé el premi no m'ha tocat! bufff!!!

Ferran, doncs si que seria fotut, però crec que no cal patir més. molt millor així!

Elvira, exactament això era el que em feia estar malament: patir per una cosa que no se sap si passarà... quina rucada! però costa molt d'evitar-ho!

Clidice, si que cal aprendre a relaxar-se davant de qualsevol situació. però a vegades costa molt!!! i bé, si m'hagués de tocar l'euromillones, crec que no em faria patir gens :-) però d'aquesta no en tinc cap número, llàstima! :-D

Joana, crec que és just al revés: si fos que no una festeta, i si fos que si apetxugar amb el que vingui :-D

Lluís Bosch ha dit...

Fa un temps vaig veure un documental brutal: un periodista es va dedicar a seguir durant força temps la vida de gent als quals els havia tocat la loteria. En un percentatge molt elevat, el premi s'havia convertit en un infern particular. És a dir, el premi era un càstig.

kika ha dit...

Lluís, suposo que rebre una gran quantitat de diners pot arribar a suposar un bon problema. però no té res a veure amb el que intentava descriure aquí. de fet, una loteria és una rifa. i encara que estem acostumats a que les rifes donin regals o diners, no són només que fets aleatoris. i jo em referia a un fet aleatori, que podia passar o no, i que si passava em causaria un problema... segurament la descripció que vaig fer no va ser prou acurada... però el fet al que em referia no tenia res a veure amb els diners... la causa de la confusió que he induit: deformació profesional :-)