divendres, d’agost 13, 2010

stardate: avui sí que toca


hi ha vegades que prefereixo no veure el que passa la meu voltant. llavors intento no mirar. a vegades amb això ja n’hi ha prou. altres vegades no ho puc evitar. llavors intento no pensar-hi. a vegades funciona. altres vegades no.

llegir llibres deixant-me portar ben lluny per les seves històries m’ajuda a deixar de pensar en la realitat.

és una mala estratègia. però a vegades em costa d’adonar-me’n. a vegades han de passar dies fins que no me n’adono de què si deixo de pensar en el que està passant al meu voltant, visc superficialment.

i quan visc superficialment no tinc res per escriure al blog ...

per això avui sí que toca:




10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Millor viure que escriure per descomptat! tanmateix torna aviat

Stel ha dit...

A voltes ens va bé, deixar-nos dur pels llibres i viure "superficialment" si li vols dir així, cada dia toquem la realitat i volar durant una estona no està malament, gaudeix de la lectura i viu-la plenament, que per escriure tindràs molt de temps

miquel ha dit...

No és cada instant la realitat i la vida: la de l'exterior i la de l'interior, la de la superfície i la del fons, la del pensament i la de l'acció, la de la lectura i la de l'escriptura...?

Que no, que no hi ha crisi.

Per cert, "creativa" és una paraula perillosa que sembla que exigeix qui sap què.

Joana ha dit...

Son les vacances, la calor, el temps...
Tornarà, no pateixis.
Un petonet

Anònim ha dit...

He de reconèixer que necessito saber què passa al meu voltant. Si desconnecto és com si em faltés alguna cosa.
Això de la crisi creativa va a temporades. En un no res, tornarà!

Ferran Porta ha dit...

Tot té el seu temps, Kika. Ets una blocàire activíssima (tot i que no més que l'Albert d'aquí dalt, que no hi ha dia que falli tampoc). Potser et calen unes vacancetes de blog; prente-les, van bé. De vegades, em sembla que de tant pensar en coses per explicar, ens acabem col.lapsant. Si més no, a mi m'ha passat.

Descansa. Ànims amunt.

Estranger ha dit...

Hola, Kika.

No sóc un seguidor habitual d´aquest blog, però m´agrada passar- m´hi de tant en tant.

Em permets un cosell decoratiu ? El quadre taronja aquest no casa amb el fons del teu blog. Però vaja, contra gustos no hi ha res escrit.

Ànims, i endavant.

Ada ha dit...

pff, a mi em passa igual! Ja tornaràn les ganes d'escriure, no et preocupes! Salut.

marta (volar de nit) ha dit...

Ostres, ara feia dies que no veia la crisi. Kika, no diré res més perquè tot el que podria dir ja ho ha dit el Ferran abans :)

kika ha dit...

gràcies a tots. ja veig que no em passa res de l'altre món. deu ser normal... uns dies funciona i altres no... ara crec que ja torno a funcionar normalment... el que no funciona tan correctament és la connexió... però ja ho anirem arreglant tot :-)