dilluns, d’agost 09, 2010

stardate: anar i tornar de nou

no sé si és la calor o el cansament de viatge el que fa que em costi dibuixar idees i construir frases pel blog.

han estat mil quilómetres d’anada i mil més de tornada. cada part feta en dos trossos. suposo que això és motiu per sentir-se una mica cansada.

hem tornat a visitar l’avi de la jèssica. per no repetir el viatge de l’any passat hem fet una ruta diferent, però amb el mateix objectiu.

m’agrada conduir per llocs tranquils. m’agrada veure paisatges que van canviant. els grocs infinits de la major part de castella. les valls de cirerers a l’entrar a extremadura, i olivers, vinyes, alzinars, ...

i en cada lloc interessar-nos pels menjars regionals: pernils, embotits, formatges, vins, carns, ... quina feinada!

la calor que hi feia allà era tanta com l’any passat. però potser ho he patit més aquest any perquè abans d’arribar ja la temia!

l’avi s’ha emocionat tant com l’any passat al veure la seva neta. i ella també estava emocionadíssima. se’ls veia tan contents que m’ha fet pensar que hi hauríem d’anar més sovint.

és clar que hi tornarem. però ara toca una mica de repòs. deixar que el cotxe descansi i posar els nostres estómacs a dieta!


9 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

No dius el lloc on heu anat, però per les pistes que deixes (distàncies i àpats) jo diria que entre Andalusia i Extremadura (perquè recordo que per anar a Extremadura vaig fer mil quilòmetres clavats).
En fi, salut i repòs, que encara fa molta calor.

Elfreelang ha dit...

Per una bon trobada bé s'ho valen els quilometres ....com dius ara toca reposar

kika ha dit...

Lluís, he deixat prou pistes ... si, si, a extremadura! encertat! :-)

Elvira, de fet m'he programat una setmaneta de tranquil·litat, a veure si surt bé! :-)

Joana ha dit...

Deus estar cansada, és normal, però també t'has omplert els ulls d'imatges per l'any, imatges que en algun moment donat, et treuen un somriure.

sànset i utnoa ha dit...

Després d'un viatge gastronòmic -jo també en sóc fanàtic- toquen amanides a mansalva.

I tant que hi tornaràs, i ja ens ho explicaràs!

*Sànset*

Anònim ha dit...

Buff! Qunts quilòmetres! És normal que estiguis cansada! El millor que pots fer quan surts a fora, provar la gastronomia del lloc. Potser l'estómac se'n ressén una mica, però val la pena!

kika ha dit...

Joana, si, si, m'he emportat moltes imatges. i ara mateix són tan vives que per això em fan pensar que hi hauria d'anar més sovint, per cansat que sigui :-)

Sànset, però acompanyo l'enciam de les amanides amb uns bons talls del pernil que he portat. així no serveix, no? :-)

Albert, i tant si val la pena. encara que al final trobis molt a faltar la dieta mediterrània :-)

Francesca ha dit...

Hola Kika... com feia abans la gent gran, et torno la visita :-) Ens veurem per Berlín i per aquí també!
Una abraçada i descansa, que les vacances, altra cosa no, però cansar, cansen ;-)

kika ha dit...

Francesca, gràcies, moltes gràcies!