com a resposta a un comentari d’un amic que deia:
‘no vull morir sense haver llegit tots els clàssics i escoltat tota la música dels clàssics’
fa uns dies vaig escriure un post.
com a resposta al post, el mateix amic diu:
"Viure, és clar que sí, però no és viure voler saber què hi ha més enllà de les estrelles del meu firmament?, no és viure voler conèixer aquelles obres que el pas del temps, que tot ho esborra, no ha pogut oblidar?, no és viure poder experimentar la bellesa formal del llenguatge i la profunditat del pensament d'uns moments que encara són els nostres?....., Què és doncs viure?. El tema de la mort no era l'objecte de la conversa, senzillament, algunes vegades pensem el que hem de fer demà, o la setmana que comencem; conèixer els clàssics no és cosa d'una setmana, demana temps, un temps compartit amb moltes altres coses.”
i així com m’havia fet pensar en el que no em calia fer, ara em fa pensar en el que em caldria fer.
i també em fa pensar en això:
“que hacemos con la vida? perderla mientras nos dedicamos a hacer otra cosa” (josé luís sampedro)
12 comentaris:
La vida es pot viure de moltes formes, només hi ha una cosa important i universal: viure-la!
Hi ha gent que es preocupa tan de pensar en com ha de viure la vida que s'oblida de viure-la.
No se com viure-la, però si que se com la perdo: Tancat en una oficina hores i hores XD
Cadascú viu la vida com pot o li deixen. Escoltar i llegir els clàssics és una bona manera, igual , però, que en podria ser una altra.
Això em recorda a aquella frase del Lennon que venia a dir: “la vida és allò que ens passa mentre estem entretinguts fent altres coses”.
*Sànset*
Coincideixo amb el Ferran. La vida només s'ha de viure vivint-la, amb el bo i dolent que hi pugui haver, i no passar-la de puntetes només...
Bon dia, kika!
hi ha de tot, hi ha dies en que saps que estàs viva i d'altres que procures passar-la com pots. No anem vestits amb malles i capa, ni duem una S pintada al pit. Som organismes que anem fent el que podem, com podem i quan podem :)
De vegades és cert que ens perdem gran part de la vida preguntant-nos què fem amb la nostra vida quan el que hem de fer és senzillament...viure-la
Ferran, però viurela com? això ho hem de decidir cada moment. deixant que passi? o fent alguna cosa concreta?
Carquinyol, vols dir que mentre ho penses no vius? o vius menys?
DooMMasteR, però aquí dins també s'hi pot viure, no?
Jordi, i perquè no com vol? crec que això és més important que sentir restriccions només.
Sànset, no tenia un bon dia el lennon quan va dir això :-)
Rita, no passar de puntetes vol dir procurar adonar-se de tot... aquesta si que m'agrada :-)
Clidice, no m'agrada gens pensar-ho així, encara que reconec que hi ha dies que no puc fer més.
Elvira, no sé si hi passem prou temps pensant. a vegades em sembla que massa sovint ens deixem portar sense pensar...
Buff! Què complicat! Això de viure la vida és molt fàcil de dir, però és inevitable plantejar-se els coses prenent com a referent un futur que es desitjoa que sigui d'una manera o una altra. Si reflexionem tant, potser, és pk de forma consicent o no pensem en com volem que sigui el nostre futur.
Sense dubte (per mi), traçant-se petits objectius, que són els que ens mouen endavant. Ep, al menys a mi, per ara, em funciona. Segurament, però, no hi ha un "llibre d'instruccions" universal; cadascú ha de trobar el seu.
Joana, una mica de cada :-)
Albert, no és complicat. només es qüestió de saber que volem, per ara i pel futur que tu dius. un cop és té clar, llavors tot és fàcil :-)
Ferran, jo també crec en els objectius petits, i encara més en només adaptar-se al que hi ha sense masses ambicions. els objectius massa grans em fan pensar en la incertesa de que existeixi un futur, i això mateix els treu valor.
com tu dius, cadascú s'ho fa com pot. de totes maneres saber com s'ho fan els altres fa pensar...
Publica un comentari a l'entrada