dimecres, de maig 05, 2010

stardate: gent. no, persones.

per dir que el que fa la gent que ens envolta ens afecta no cal escriure cap post. tots ho tenim molt clar.

intentar que el que fa la gent que m’envolta no m’afecti gaire és un propòsit que tinc des de fa temps. m’agrada pensar que si algú amb intenció o sense em dona una batzegada i jo no sóc a temps d’esquivar-la, si que sóc capaç de tornar-me immaterial i així fer que passi sense notar-la. i m’agrada poder reconèixer que sovint me n’he sortit.

però darrerament no va gaire bé i no sé perquè. o bé sóc jo que no ho faig bé o bé és la gent que està més pesada de lo normal.

això fa que m’hi capfiqui i acabi pensant coses com aquestes.

hi ha persones que les considero incondicionals. tinc decidit que passi el que passi per elles hi seré. i ho tinc tant clar que per molt pesats que es posin no es lliuraran de mi. últimament tenen un gran pes en el meu cap i en el meu temps.

hi ha persones que depenen de mi perquè jo ho decidit així. és clar que en qualsevol moment podria decidir el contrari. però fer-se enrera costa. darrerament no responen com a mi m’agradaria, i em donen més feina de la que voldria.

hi ha persones de les quals voldria rebre’n alguna cosa. això és fotut per definició. en aquest cas només és un afegitó a la meva llista de mancances.

recordo amb anyorança aquells dies quan semblava que tothom s’havia oblidat de mi i jo em podia oblidar de tothom.

dec estar de mal humor!


12 comentaris:

pere ha dit...

Ja m'agradaria que el que fan algunes persones del meu entorn m'afectés, però mira que costa.
Ai, el joc de les connexions.
Ei, va, que no estàs de mal humor, només t'ho sembla.

Carquinyol ha dit...

Seran les cendres del volcà impronunciable que hi ha a l'atmosfera que et dificulten fer-te immaterial :P

Realment amb un clima tardorenc en plena primavera és difícil no estar de mal humor...

Clidice ha dit...

res, quan torni el sol tot anirà millor :) i la gent, bé ... ja se sap, avui blanc, demà negre ... :)

sànset i utnoa ha dit...

Som animals socials. Poca cosa hi podem fer al respecte. Per molt que intentem que res ens afecti, per molt que ens hi esforcem, no ho aconseguirem, perquè som humans.

*Sànset*

Kudifamily ha dit...

va, alegra't el dia a casa meva, que hi tens un regalet!

Ferran ha dit...

M'apunto al carro dels que creuen que la primavera hi té alguna cosa a veure, en l'estat anímic de molts de naltros. Si, de per sí, la primavera ja costa, la que esteu tenint a Catalunya, pel que tinc entès, és per deprimir al més pintat!

Ànims, Kika, que ja falta menys perque arribin els bons temps.

Albert B. i R. ha dit...

A la llarga, és bo tenir gent que no ens deixin en pau i alhora tb a qui poder donar un cop de mà. Ja vindran èpoques més agradables!

Rita ha dit...

Com diu el Ferran, segurament que aquesta primavera tan rarota hi deu tenir alguna cosa a veure...

Del teu apunt se'n treu una cosa de molt positiva i és que en el fons ens importen les persones, ens importem, i això, malgrat que també hi tinguem conflictes i/o diferències, és bo, kika.
Ànims i petons, maca!

DooMMasteR ha dit...

Ja voldria jo també possar el mode inmaterial... Que ens està passant a tots aquest dies? XD

Cris (V/N) ha dit...

Estar de malhumor pot ser positiu, valoraràs més quan estiguis COM SEMPRE, no? ànims, que la gent és gent, però quan un acluca els ulls, ha d'estar amb pau amb si mateix :) he dit!! petons!

kika ha dit...

pere, vols dir algunes persones en concret, no? ai, pillín, pillín :-)
ja vas veure que em va fer passar el mal humor, no? :-)

Carquinyol, així vols dir que no sóc jo que no funciono? gràcies! els teus comentaris sempre em fan sentir molt bé! :-)

Clidice, però li costa a aquest sol de tornar, eh? i a la gent! no cal ni parlar-ne :-)

Sànset, però bé ens hem de protegir, no? sabent el que ens espera no és bo anar sense protecció!

Kudi, ui! quina emoció! ara hi vaig, ara hi vaig! :-)

Ferran, el sol, el sol! vinga, vinga! :-DDD vols dir a berlin teniu millor temps? ai! com està el món!

Albert, segur que quan em passi el mal rollo ja començarà una nova època d'aquestes que dius tu :-D

Rita, suposo que és precisament perquè les altres persones ens donen tant, que a vegades ens queixem. només perquè en volem més! :-)

DooMMasteR, el volcà, la primavera, la tardor al maig, la pluja, el fred quan no toca, a part de les mancances i anyorances cròniques, ... però saber-ho tampoc ajuda gaire, no? :-)

Cris, aquest és el test del malhumor: si quan acluques els ulls et costa trobar la pau amb tu mateixa, això vol dir que estàs de mla humor! :-D

Carquinyol ha dit...

de res, a manar... :D