‘no vull morir sense haver llegit tots els clàssics i escoltat tota la música dels clàssics’
em va sorprendre molt quan ho vaig sentir. no havia pensat mai res semblant. de fet no he pensat mai en res que vulgui fer abans de morir. em sembla que ja ho tinc tot fet.
‘els clàssics ho són perquè han deixat una emprempta que ha estat reconeguda per molts. i això vol dir que segur que de cada un en pots treure alguna cosa de profit’
jo en canvi només se segur que puc treure alguna cosa de profit de un llibre que ja he llegit i m’ha impactat, o d’una música que m’ha fet sentir alguna cosa especial. però d’un llibre que encara no he llegit? d’una música que no he sentit mai? per què m’hauria d’impactar a mi? no ho sabré fins que no el llegeixi. per això no sento la necessitat de que m’he perdut res si encara no ho he tastat.
què cal fer abans de morir?
segons jo, només seguir vivint.
13 comentaris:
Seguir vivint, sí. La qüestió és que a vegades demanem a la nostra vida massa condicions i ens costa acceptar la simplicitat; no s'hi pot fer res.
Si pensem en el final, potser deixem passar el que tenim.
S'ha de viure i deixar viure, això penso, vaja..
Seguir vivint i llegint el que ens abelleixi a cada moment, sense obligacions. A més...quins són "tots els clàssics"? Tots , tots? Quins ho són per tu i no ho són per mi o per un altre?
Quina feinada!
Aquí també coincidim, Kika.
No podria estar més absolutament d'acord amb tu: senzillament, viure. Altra cosa seria perdre el temps, i deixar passar la vida.
ho has clavat: seguir vivint!
tens tota la raó, però, si pots, apropa't als clàssics ;)
Seguir vivint és genial! clar que hi ha moltes formes de viure! ;)
s'ha de ser autèntic fins al final!
Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
Salutacions Striper.
Com tu tampoc no m'ho havia preguntat mai, però coincideixo amb tu i tothom. Ah! i això de llegir i escoltar tots els clàssics, potser ets perds els cohetanis, quina paraula m'ha sortit!, que tenen molt a dir també!
El millor que es pot fer abans de morir és intentar no pensar en la mort en la mesura que sigui possible (a vegades, en determiandes situacions, és inevitable i fins i tot positiu).
Seguir vivint és el que hem de fer, sense cap dubte...Però de vegades es viu l'enyor de les coses no viscudes.
Tal vegada costa entendre-ho...Mi llor que sigui així.
pere, si t'adones del que és simple i el que no ho és, aleshores, no hauria de costar tan evitar les complexitats, no?
Joana, això: pensar només en l'ara, i aprofitar-ho, la resta no la tenim garantida mai!
Pais secret, aquesta observació també em va venir al cap: què són els clàssics? qui ho decideix? segur que són diferents per diferents persones.
Ferran, també hi ha el perill d'omplir massa la vida sense deixar temps per assaborir-la...
Elvira, viure només ja costa, no? :-)
Clidice, a quins clàssics? ai!
Filadora, ser autèntic? què vol dir? potser això tampoc té el mateix significat per a tothom... no sé...
Striper, si que vas atabalat. espero que hagis tingut un bon cap de setmana tu també, relaxadet, si pot ser :-)
Joana, anar provant el que es va trobant, i quedar-se amb les bones sensacions ... i ja està!
Albert, depèn. la mort sempre és al davant, i no la podem evitar. ignorar-la no crec que ens faci cap bé.
Pilar, a mi em costa molt entendre l'enyor per les coses no viscudes. és que no tinc ni idea de com imaginar-m'ho. no puc!
No, no, Kika, no vull dir "farcir la vida", vull dir senzillament "viure-la", amb el que això implica: moments per a la intensitat, per a la reflexió, la calma, el desig, la passió, el gaudi de la natura, ...
Publica un comentari a l'entrada