una amiga em diu que a vegades cerca el meu blog per saber com estic. i que sovint es troba que llegint el blog no entén res de res del que em pasa. llavors pensa que és millor trucar-me o quedar amb mi per saber què hi ha de nou.
potser té raó. potser el que escric aquí no s’entén. potser hauria de donar més detalls perquè s’entengués. però llavors ja no seria el que és.
un lloc on buidar el que em passa pel cap. sovint coses que no dic de paraula a ningú. penso (potser egoistament): si s’entén bé i si no s’entén també. la qüestió és que ja ho he tret.
potser ella té raó. potser hi ha molta gent que no entén res del que dic. però jo tinc la impressió que fins i tot en els apunts més obscurs he tingut comentaris il·luminadors.
11 comentaris:
és que si s'entengués perdria la gràcia !!! ;)
Això passa en altres blocs i penso jo que no està malament que passi, això és un bloc, un lloc per escriure allò que et ve de gust de la forma que et ve de gust i per a que altres ho puguin llegir. I un bloc no és pas un diari personal (tot i que hi ha gent que si que l'utilitza com a tal)
Cadascú ha d'escriure com vol...
És blogger la tema amiga...¿? És que per entendre-ho se n'ha de ser... Tots ens escrivim, expliquem, ens expressem, diem, ens mostrem o ens amaguem rera els nostres mots, les nostres paraules. I com molt bé dius, a la majoria, sinó a tots, els comentaris ens il.luminen, ens ajuden.
La qüestió és comunicar, buidar el pap. I cadascú ho fa com vol, o com pot i al final acabem entenent-nos molt bé! Una abraçada!
...així ens podem muntar "una pel.licula" -Què li deu haver passat a la kika?- a vegades em pregunto.
I l'enigma és queda allí, tot i que a vegades amb els comentaris podem treure unes poques conclusions.
No saps com entenc el que vols dir!
Tinc una amiga que em diu el mateix...
El més important, també, és que ho entenguis tu mateixa i que et serveixi d'alguna cosa. Els altres ja ens espavilarem en trobar l'entrellat!
Carquinyol, me n'alegro de que existeixin els blogs tal com són, i que ho hagi entès bé. m'encanten! :-)
Elvira, i com pot .... :-) però sobretot el blog ha de servir per poder dir el que li vingui de gust sense restriccions! :-)
Thera, no és blocaire, i això segurament explica una mica que no ho entengui. però no cal ser blocaire per entendre què són els blogs, no?
Agnès, perquè a tu t'agraden els misteris ... i sí que tenen misteris els escrits dels blogs, però també diuen moltes coses i molt clarament ...
Joana, a l'escriure el blog estava una mica confusa, però amb els cometaris d'avui em quedo molt tranquil·la :-)
Albert, i tant! jo el faig servir sobretot per anar aclarint-me, i amb això sol ja en tindria prou :-)
Crec que el que dius cadascú ho rep i ho entén a la seva manera... Igual ens passa a la resta.
Això és molt màgic, si tenim en compte que qui ens llegeix no ens coneix personalment.
Els llaços que es creen de vegades, són molt estrets.
Cada u escriu com vol i explica el què vol, segur que hi ha qui escriu perquè el llegeixin i l'entenguin i ja qui escriu per ell mateix.
M'agrada llegir-te!
Pilar, tens raó, crec que és d'una manera ben bé màgica que es creen lligams a la blogosfera. no ho hagués dit mai, però ara és ben real.
Filadora, gràcies! tu i jo sembla que som d'aquests últims, dels que no escrivim pels altres, no? a mi també m'agrada llegir-te.
Els blogs s'aguanten o no més enllà de les persones que els escriuen i de si ho fan per ells o per als altres. Un punt 'per als altres' hi ha de ser, si no, no clicaríem 'publicar'. En tot cas, no crec que mirar el blog serveixi per veure com està algú. Per això millor parlar-hi. Ja sé que no estic descobrint res, de fet només volia dir que no és cert que no s'entengui res, s'entenen mil coses i aquesta és la gràcia.
Publica un comentari a l'entrada