aquest any just al començar la primavera se’m va morir la farigola que tenia la jardí. res d’estrany. ja que no he aconseguit mai fer sobreviure la farigola gaires mesos. i mira que ho he intentat. farigoles de diferents maneres. plantades en diferents racons. amb més sol, amb més ombra. en torreta o a terra. i mai aconsegueixo que brotin i que visquin. em fan sentir assassina de farigoles.
però al mateix temps van sortir unes floretes liles que feien molt goig. això és molt estrany. perquè si les plantes tenen una feinada en sobreviure al meu jardí, florir ja ni s’ho plantegen!
aquestes floretes surten d’una planta que sembla un mini-enciam. no sé com es diuen. les vaig comprar fa anys a la fira de la candelera. cada any quan arriba l’hivern sembla que es morin. en vaig comprar vàries de diferents colors, i totes han anat desapareixent amb el temps. aquesta per alguna raó va quedar. i aquest any m’ha donat l’alegria de florir i de ser la primera flor de la primavera. una gran alegria!
13 comentaris:
una flor tossuda aquesta !! ;)
A mi se'm moren fins i tot les de plàstic !!
La farigola -el romani... i tantes altres de garriga- és difícil de conservar fora dels seu hàbitat natural. De tota manera, el que m'intriga és aquesta floreta persistent que tens. Per què no puges la foto?
Carquinyol, però que no hi tenies un cactus molt maco al costat de l'ordinador! :-)
pere, a mi se'm resisteix només la farigola. el romaní, l'espígol, la ruda, tot això sobreviu períodes relativament llargs. la floreta ja no és gaire maca ara. i no li vaig fer cap foto quan ho era. a veure si en surt una altra i penso en retratar-la.
Així no deus conèixer el significat del mot "Roundup"
kika... no tenia cactus perquè tenia por a punxar-me ! :P
No sé si és metàfora d'alguna cosa o no, però m'agrada el que ens expliques avui. Visca la primavera i les plantes que floregen!
Martell, ho he hagut de buscar al google!!! les floretes no, però les herbotes si que creixen!!! :-)
Carquinyol, i així no tenies res que absorvís les radiacions :-DDD
Ferran. me n'alegro molt que t'agradi, sobretot a tu que te'n dec una! :-) visca la primavera i tot lo que floreix!!!
sip.. sniff... per això he sortit com he sortit...
:P
A mi em passava el mateix amb la farigola, sobretot amb la que comprava. Acabava morint sempre, fins que un any no se ni com , la que havia replantat provinent de la muntanya va florir. Es veu que va arrelar bé i s´hi va trobar a gust. Metàfores...
Tampoc hi caic en la planta que dius tu que t´ha florit, una foto, vaaa!
Els vegetals la saben llarga i costa aprendre com funcionen. Jo fa anys que porto horts escolars i cada dia descobreixo rareses. Un pagès del poble m'explica la importància de plantar o de collir en funció de les fases lunars, i jo abans me'n reia però ara... Metàfora?
No són herbotes, tot són floretes igual de boniques. A mi m'encanten els marges i tal·lusos de les carreteres amb totes les seves floretes.
Carquinyol, :-DDD
Pais secret, em sembla que jo també en vaig provar un cop de plantar farigola salvatge, i va fer la mateixa fi que les altres. però la teva metàfora és molt bona! :-)
si surt una altra floreta la retrataré. és que ara mateix fa una mica de pena.
Lluís, i tant! una altra metàfora molt bona! :-)
Joana, tot són éssers vius, però n'hi ha alguns més bonics que altres :-)
Jo vaig intentar fer amb romé el què tu amb la farigola. No hi va haver manera. Vaig desistir.
La planta que ha florit ha aconseguit mantenir com a cert que el darwinisme encara és vigent!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada