ara m’estic adonant de que algunes coses que he desitjat secretament s’han complert. alguns desitjos de fa molts anys. que eren només meus. que no havia compartit mai amb ningú. però que havien estat molt clars en un moment en el meu cap. amb el temps s’han fet realitat. alguns han tardat molt. altres han arribat al cap de poc de fer-los conscients.
fa un temps la jèssica em va preguntar si els somnis es feien realitat. i jo li vaig dir que no.
al mateix temps el ferran escrivia un apunt sobre un somni que se li havia fet realitat. tots ho vam festejar amb ell i jo li vaig explicar:
pots estar molt content perquè no passa tan sovint això. aquest matí la jèssica m'ha explicat un somni que ha tingut i després m'ha preguntat si els somnis es fan realitat, i jo li he dit ... que no! que no cal que s'hi capfiqui. això teu és diferent, però és una mica igual, i costa, i quan passa és motiu de celebració! xin-xin amb el cava que jo encara em dec a mi mateixa. celebro el teu somni i celebro que segueixis per aquí! :-)
llavors el ferran em va renyar:
Ei KIKA, i perquè li dius a la Jèssica que els somnis no es fan realitat?? De vegades és així, però altres vegades... altres vegades, i tant que es fan realitat! Somnis de feina, desitjos personals, esperances, ... l'esperança no s'ha de perdre mai, perquè mai se sap!
i vaig haver de donar explicacions:
d'acord, tens raó, puntualitzo: les coses passen perquè han de passar. però no hi ha cap garantia de que passin només perquè ho somniis. va bé així? :-)
finalment:
KIKA, ara sí, 100% d'acord ;)
si avui la jèssica em preguntés si els desitjos es fan realitat potser li diria que vagi amb compte amb el que desitja, perquè a vegades allò que desitges o allò que somnies sí que es fa realitat.
12 comentaris:
kika... amb el temps, amb el seu pas, veiem moltes coses; i les interpretem, nosaltres.
però dóna gustet pensar... això, ja era meu o del meu jo... ho visc d'alguna manera per sort intermitent!
bona nit!
(per cert.... amb firefox hi ha text del post que no es llegeix.... el color granatós de la lletra es barreja amb el fons)
De vegades sí...
Tampoc hem de confondre somiar amb dessitjar no?.
gatot, vols dir que són il·lusions que ens fem? que no és cert que els desitjos es facin realitat? ai! :-(
ja he arreglat això del color de la lletra. gràcies. i que tinguis un bon dia i un bon cap de setmana!
Joana, em sembla que hem escrit alhora... són dues coses diferents sí, i en els dos casos no hi ha cap raó perquè es facin realitat, però en els dos casos deu emocionar igual si passa, no?
Un somni l'entenc com una cosa que desitges molt, així que honestament no hi veig gaire diferència. En tot cas, el que somies o el que desitges molt, penso que sovint arriba (per casualitat, perque t'ho has treballat o pel que sigui), però arriba.
O potser és que sóc un optimista sense remei :)
PS: no volia que sonés com que t'estava renyant!
I després d'un somni toca despertar-se.
Sí sí que es fan realitat algunes vegades!
Què et puc dir, Kika, que no crec en les coincidències...? A mi se m'han fet realitat alguns molt importants. Per exemple, que una cigonya em respongués una carta.
Hi ha somnis que es fan realitat, però hi ha malsons que també.
Vigila que somies...
Ferran, clarament els somnis que voldries que es fessin realitat són com desitjos ... em va agradar que em renyessis (de bon rollo!). em vas fer pensar i rectificar :-)
Martell, i llavors ... comences a desitjar, no? :-)
Elvira, i tant! :-)
Pilar, això és molt fort! quais be màgic! :-)
Carquinyol, un cop més ens fas tocar de peus a terra. ai! :-)
...quin desig s'et pot haver fet realitat que t'ha inspirat a escrire aquest post? Ai...!
Agnés, he, he, un misteri per ara :-)
Publica un comentari a l'entrada