buscant espàrrecs. caminant a poc a poc per la vora dels marges. fixant la vista com si fessis un sudoku. el temps s’atura. el món desapareix. només la recerca del proper espàrrec. i quan el trobes, l’agafes i segueixes. buscant amb la vista esparregueres. descobrint palets negres, ben drets. quan arribes al final pots recomençar. segur que te n’has deixat pel camí. no pots estar mai segur d’haver fet net.
netejant espàrrecs. quan ets ja a casa t’hi poses i comences a recordar d’on venen. records de l’estona que has passat fixada en la seva recerca. records de la passejada, el sol, l’aire, el silenci, la tranquil·litat, la despreocupació de tota la resta.
coent espàrrecs. quan els poses a la paella i comences a sentir l’olor que fan. més forta que mai. olor de bosc, de verd, de tranquil·litat. vas remenant perquè no es cremin i vas olorant, destijant que el moment duri. aquí però el temps no es pot aturar sinó es cremarien.
menjant la truita. aquest plaer ja no cal explicar-lo.
avui amb la jèssica hem decidit que a la propera a més a més de posar-hi una mica d’all hi posarem també una mica de pernil salat. a veure què tal.
caldrà tornar aviat a la recerca d’espàrrecs per desvetllar el misteri!
10 comentaris:
la darrera que vaig fer, a part del pernil, hi vaig posar unes ralladures de formatge de cabra...
ni t'ho explico!
:)
nanit!
Trobo a faltar una foto de la truita o dels espàrrecs.
OOOOH! I quines ganes que tinc de fer el mateix que fas tu!De seguida que pugui em perdré pels marges a caçarlos. Espero que quan ho faci ja no us els haureu emportat tots!
Fa tres dies me´n van regalar un manat...però no és el mateix, a la meva truita li falta història.
jajja..
aixo es un post dels que fa la boca aigua
bon profit!!
vaig a buscar-ne abans que s'hi posi pais secret..jejejejje
apa siau!
Sargantana! Afanya´t que veig baixar unes torrentades de gent amb uns poms a les mans que fan feredat!No quedaran ni les esparregueres!
M'has fet venir ganes d'anar a collir espàrrecs i de fer-me una truita com la teva...mmmm que bona!
La primera truita d'espàrrecs d'enguany, va ser possible gràcies a unes esparregueres que van decidir néixer a unes torretes que tinc al terrat. S'han abraçat amb força al tronc del llimoner de la torreta de costat i deu ser aquest amor que les fan fructíferes.
Amb pernil estan bons, però prefereixo assaborir-los sols, sense disfressar-los.
OoooOOOoooOOOooohhhhh!!!
Ja? Ja? Ja?
Ostieeee, que en fa que no en caço!!! (aquí dalt en diem "caçar espàrgols"... bé, de fet ho caçem tot: espàrrecs, bolets, cargols...)
Per mi, anar a buscar-ne és estar amb el meu pare. Ell m'hi portava de petita i me'n va ensenyar a veure'ls i a trobar-ne on l'altra gent no s'hi fica per por d'esgarrinxar-se... Quins records.
I despreés truiteta amb alls tendres... mmmmmmmmmm
(provaré això del pernil!)
Gràcies per fer-me arribar aquests records tan bonics!
Petons
Quina salivera!!!
Sort que acabo de dinar... :-)
gatot, gracies pel 'tip'! haurem d'anar fent proves ... i crec que totes seran per millorar :-)
Joan, mentre la feia pensava en que escriuria l'apunt, i vaig pensar en fer una foto quan estés llesta ... però vam fer molta via en menjar-nos-la ... i quan hi vaig tornar a pensar ja era massa tard! :-(
Pais secret, dona, si te'ls regalen no et pots queixar. encara que si que et perds uns quants plaers :-)
sargantana, he, he, que vagin molt de gust tots els plaers que t'hi trobis :-)
Pais secret, veig que teniu competència per aquí dalt (si caceu vol diu que sou pel nord, no?)
Elvira, doncs ànims. i potser que facis via, que pel que diuen ja no en deuen quedar :-)
Pilar, doncs les esparregueres de casa no fan res de bo ... i no sé perquè ...
Kudi, me n'alegro que t'inspiri bons records ... i no vols agafar els nens i sortir a caçar? :-)
Rita, :-)
Publica un comentari a l'entrada