mentre miràvem el partit tots dos ens emocionàvem amb les oportunitats i ens decebíem amb les errades.
suposo que cadascú pel seu compte feia un esforç per a comportar-se normalment, com faria a casa si estés sol.
quan va arribar el primer gol vam saltar tots dos d’alegria i ens vam buscar l’un a l’altre tímidament.
quan va arribar el segon gol ens vam abraçar molt fort de l’emoció de pensar que allò que semblava tan difícil finalment s’havia fet realitat. va ser una gran abraçada molt emotiva, sense timideses, amb moltes ganes.
després l’àrbitre va anul·lar el gol. però no va poder anul·lar tots els efectes del gol. els efectes de l’abraçada induïda pel gol van romandre.
de fet, no hi havia hagut mans.
11 comentaris:
Almenys, el segon gol injustament anul·lat el Bojan va tenir alguna cosa positiva. Me n'alegro que en el partit d'ahir hi trobessis aquest punt tan positiu. A mi l'emprenyada encara em dura!
Em temo que és la millor crònica futbolística que mai he vist.
Com diu el Lluís Bosch, la millor crònica. Felicitats!
Aquestes coses sí que són importants!
Petons, maca!
Uiuiui!!!!
Alguna cosa bona!!!
M'agrada aquesta perspectiva del partit.
Ara pregunte'm si en el teu cas va ser perquè no va haver-hi "mà" i l'acabem de liar... :P
PS: Els efectes de l'anul·lació també van romandre llarg temps pel meu barri en forma de revetlla de Sant Joan avançada, la mare que els va...
El segon gol malauradament va ser anul.lat...l'abraçada mai pot estar en fora de joc ni mans!
Albert, doncs jo aquest cop l'emprenyada me la vaig fer passar ràpid :-)
Lluís, he, he, m'agrada que t'agradi, si és que t'agrada :-D
Rita, gràcies. si a més lo important és agradable, que més es pot demanar!
Joana, és que si no...
Pilar, sort que almenys hi era aquesta de perspectiva :-)
Carquinyol, pregunta, pregunta, he, he :-)
al mey barri també vam tenir focs artificial durant un bon ratet. com es pot ser tant ...
Elvira, ni en fora de joc ni en falta, sinó ben encaixada :-)
Amb abraçades les derrotes no fan tant de mal :-)
Una petita algeria que encara roman.
En quatre setmanes una de més gran.
Però no tant com les de l'any que ve.
*Sànset*
DooMMAsteR, però aquesta deu n'hi do! :-)
Sànset, ei, que jo penso anar tenint alegries de tant en tant, encara que no juguin :-D
Publica un comentari a l'entrada