diumenge, d’abril 25, 2010

stardate: confessió


m’agrada beure’m un suc de taronja acabat de fer de bon matí. des de fa temps que n’estic viciada. per això una de les poques coses que no falten mai a casa són taronges.

pel tal que no faltin vaig sovint a la fruiteria i n’omplo una bossa gran. les vaig triant d’una en una per assegurar-me que no n’agafo cap que sigui massa tova, ja que aleshores se’m faria malbé de seguida i faria malbé a les altres.

penso en quants dies em duraran. vull agafar-ne moltes per tal que no em calgui tornar aviat a buscar-ne més. no vull agafar-ne masses per tal que no se’m facin malbé abans de fer-les servir.

les vaig comptant d’una en una. i no només sé quantes me n’emporto al final sinó que m’asseguro sempre que siguin un nombre primer.

ja sé que no passaria res si n’agafés una més o una menys. però m’he acostumat així. per un parell de dies n’agafo set. si les vull per quatre dies n’agafo tretze. si estan duretes i bé de preu en puc agafar fins a vint-i-tres ó més.

i ja que m’he decidit a fer aquesta confessió, hi afegiré que sovint també ho faig amb les patates, les cebes, les tomaques, ...

i és que si és igual un número que un altre i s’ha de triar, per què no així?


11 comentaris:

Ferran ha dit...

Si cadascú de naltros comencés a confessar quins hàbits "curiosos" té respecte a ves a saber quines coses, sense dubte en fariem un llibre.

Jo, al matí, aigua de l'aixeta; m'estalvio haver de comptar ;)

Joana ha dit...

Tenim tots les nostres "coses" ni que no m'imagino comptant les peces de fruita... :)

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Coincidim! Pel matí, abans de treballar, tb em prenc taronja (a vegades directament, sense fer-ne suc, pk m'aixeco tard del llit). Serveix per a despertar-me! I altres manies més estranyes tenim tots!

Striper ha dit...

A mi també m'agrada un bon suc de taronja.

Elvira FR ha dit...

Una confessió ben taronja i plena de vitamina C! tots compten alguna cosa encara que ho fem sense adonar-nos

Pilar ha dit...

Jo procuro no comptar fora de la feina, per allò de "desconnectar". Qualsevol nombre, parell o senar em va bé.
M'ha fet somriure la teva confessió.

Joana ha dit...

Qualsevol número és bó! Tots tenim les nostres manies.

kika ha dit...

Ferran, la confessó es referia al nombre de taronges que compro. ai no hi ha taronges, l'aigua ajuda, però un bon suc de taronja ... mmm!!!

Joana, suposo que és més normal comprar per quilos, però encara no he après mai quantes taronges hi ha en un quilo!

Albert, a mi em costaria més menjar-me-la que beure-me-la!

Striper, és que són bons, eh? :-)

Elvira, me n'alegro de saber que tots comptem. ja em sento una mica més normal!

Pilar, deu ser que jo tinc poca feina, i així em distrec :-)

Joana, segur, però si se n'ha de triar un, doncs mira, jo ho faig així!

MARTELL DE REUS ha dit...

Dedueixo que com jo vas quedar impactada pel Naranjito (l'entrenyable mascota del Mundial '82)

sànset i utnoa ha dit...

Tots tenim coses d'aquestes... ara, ben fet que fas de tenir-ho tot ben comptat. S'ha de ser previsor.

Jo, amb això de les toronges (al meu poble multipliquem les "o"...) tinc la sort de disposar d'un company cananreu que té terres.

*Sànset*

kika ha dit...

Martell, he, he, sí, deu ser culpa del narakito :-D

Sànset, i així no te les cal comprar... quina sort! :-)