fa uns dies em va visitar un ex. va ser una visita agradable. vam poder parlar com feia molt temps que no ho feiem. ens vam explicar les vides presents i també vam parlar una mica del passat. de coses que ara semblen molt llunyanes. vaig pensar que semblen tan llunyanes que ja quasi és com si no haguessin estat mai. potser en part és per culpa de la meva mala memòria. i en altra part deu ser per culpa del meu mal cor. em passa una mica com amb la cançó dels estopa
on hi ha aquell trosset que m’agrada tant:
dicen que el tiempo,
y el olvido,
son como hermanos gemelos,
que vas echando de más,
lo que un día echaste de menos
l’ex em va portar un regal de part de la seva dona. un ambientador pel cotxe.
"vaig topar amb el meu ex, vaig posar marxa enrera i vaig tornar-hi a topar." una bona pensada per un regal. una recomanació divertida, però no gens pràctica!
després alguns amics em van dir que trobaven estrany que tingués cap relació amb un ex. ‘els ex els vaig deixar de veure el dia que van esdevenir ex.’ potser és una bona idea. jo no ho he sabut fer encara. els arrossego indefinidament. com la pedra.
16 comentaris:
Depés del ex... és clar....
Jo de tant en tant també quedo amb la meva. Hem passat masses coses bones junts com per no conservar almenys una amistat.
Les normes de la societat que "no es puguin veure els ex" és ridícula. Ara, el regal, una mica rarot, la veritat :)
Quin regalet, noia.Jo de tu no el penjaria, no fos cas que en comptes d´ambientar el cotxe et distragués conduint ;)
( digue´m que no tinc gaire sentit de l´humor avui...)
Saps que aquesta cançó que has posat també em fa pensar, cada vegada que l´escolto a la ràdio?
Crec que la memòria selectiva, en alguns casos, és molt útil.
Jo també tinc una bona relació amb la meva ex (i amb els seus pares...) així que no ho veig estrany. Ara bé, tal i com deia la Joana, tot depèn del/de la ex...
Joana, potser si que segons com depen de l'ex, però jo no faig diferències :-)
DooMMasteR, si, a mi també se'm faria estrany passar del tant al tan poc ...
marta, no t'agrada el regal... a mi em va fer gràcia doncs :-)
Pais secret, vols dir que pot ser tan perillós? de moment no noto que m'alteri al conduir,però ja que ho dius, aniré amb compte :-)
la memòria selectiva deu servir per estalviar-nos feina ... però a vegades a mi m'agradaria recordar més ...
Carquinyol, i també depen dels pares de l'ex :-)
doncs a mi el regal em sembla una aclucada d'ull :) trobo admirable que mantinguis bones relacions amb les persones que has i t'han estimat :)
Sempre he cregut que allò que pensem determina el que fem, tot i que la majoria de vegades no en som conscients.
M'agraden la teva mala memòria i el teu mal cor.
Jo també trobo divertit el regal, sobretot perquè te l'ha fet la "nova" de l'"ex".
Hi ha ex i ex....
Has escoltat la versió de la cançó cantada per l'Ana Belen?
Ostres, quina sort tenir una bona relació amb els "ex"!
Si a mi em vingués a visitar alguna, demanaria l'extremunció a la primera persona que em trobés després de posar-me a córrer!! ;P
Clidice, és que la idea jo també la trobo bona, no té res de dolent. però la pràctica si hi penses és una mica surrealista... de totes maneres no tinc cap intenció de deixar de practicar-la :-)
Pilar, el que pensem determina el que fem... si, és clar, però ara m'ho fas pensar amb més deteniment...
sí, sí, el regal és de part de la dona actual. és una noia amb idees molt enginyoses. fins i tot em van convidar al seu casament! :-)
Thera, segur. n'hi ha de totes maneres. però si ells volguessin ...
Joan, de fet quan vaig sentir l'ana belen cantant-la va ser quan em va començar a agradar molt. sembla feta expressament per ella. llavors vaig dubtar sobre quina versió posar ... al final em vaig decidir per l'original ...
joanfer, què dius ara! no n'hi deu haver per tant! :-D
No és fàcil arribar a aquest punt amb els ex o les ex. Moltes vegades és impossible perquè han quedat massa rencors. Llimar-los i passar-los per alt, i poder fer un cafè explicant-se la vida és tota una fita personal i emocional.
et felicito, està molt bé aconseguir-ho.
Un regal un pèl estrany. La relació amb els/les ex depèn de si la separació va ser molt traumàtica o no. Si va ser de mutu acord és més fàcil tenir una bona sintonia després. En cas contrari, difícil.
Lluís, sí, en alguns casos costa al començament, però amb el temps els recors es suavitzen, imagino :-)
Núria, si les dues parts ho volen, ho poden aconseguir sempre. la qüestió és voler-ho.
Albert, d'entrada si, però els anys et fan oblidar tots els mals moments, i potser també alguns dels bons!
Publica un comentari a l'entrada