dissabte, de març 27, 2010

stardate: coincidències

fa uns dies quan el pere de saragatona parlava de dies estranys a mi també em van començar a passar coses estranyes. aquell dia mig ho vam comentar. llavors va ser una casualitat meva aillada que va coincidir en el temps amb una casualitat viscuda pel pere.

el dia que el pere va escriure aquell apunt era el vint de març, dia que va començar la primavera. quan les coses extranyes van començar a passar va coincidir amb l’inici de la primavera.

aquest inici de primavera tinc la sensació de viure en un cicle. tinc la sensació que alguns esdeveniments que van passar fa anys, sempre al començament de la primavera, aquest any es tornen a donar també al començament de la primavera.

com en aquella pel·lícula del dia de la marmota (‘atrapado en el tiempo’). allí un periodista es trobava revivint vàries vegades el mateix dia. tot se li repetia exactament igual menys la seva percepció de què el que anava vivint ja ho havia viscut.

de fet allò passava quan intentàven preveure quin dia començaria la primavera, i a mi em passa quan comença la primavera. una altra coincidència!

en l’últim apunt que he escrit, ja dins la primavera, criticava les persones que davant d’una pregunta fàcil, tipus ‘vols?,’ donàven respostes llarguíssimes. i insistia amb lo fàcil que és dir sí o no. doncs bé, el mateix dia que publicava aquest apunt em van preguntar ‘vols?.’

d’entrada vaig començar a donar una resposta que no era ni sí ni no. llavors vaig pensar en el post que acabava d’escriure. quan me’n vaig adonar vaig dir que no ho podia respondre perquè no ho sabia, ja que m’havia agafat per sorpresa i no ho tenia pensat.

pressionada per haver escrit aquest post, i també perquè el meu interlocutor va ser bastant insistent, aviat vaig decidir donar-li una resposta. la veritat és que després de decidir em vaig quedar molt descansada i per això agraeixo tant l’haver escrit el post com la seva insistència.

13 comentaris:

Pilar ha dit...

No havies de decidir...Havies de rumiar i no et sortia el fàcil sí o no?...
Que les coincidències siguin bones, kika!

kika ha dit...

Pilar, havia de rumiar si ho volia o no, això és el que volia dir... i això és el que vaig fer.
aquesta situació em recorda a allò dels grisos de la indecisió. fan patir massa. millor treure-se'ls de sobre ben ràpid!
de moment les coincidències estàn sent molt bones! cap queixa! :-)

Elvira FR ha dit...

Jo crec que hi ha alguna mena de sincronia mundial en les coses que fem i que pensem...un inconscient col.lectiu que deia Jung ...al capdavall som fets de química, aigua i activitat elèctrica...coincidències si són bones benvingudes!

Pais secret ha dit...

...Per un SÍ o per un NO?
Sigui el que sigui, si t´has quedat descansada és que era la decissió correcta.
Bon cap de setmana!

pere ha dit...

Necessito més detalls, kika!
Completament d'acord amb le insistència misteriosa dels cicles.
I m'algra que el teu... et faci conteneta :-)

kika ha dit...

Elvira, potser tens raó. però no entenc gairé bé perquè hauria de ser així. i les coses que no entenc d'entrada m'espanten una mica. de totes maneres de moment tot és bo. sorpren però no espanta :-)

Pais secret, per un si! de fet, si el que ens fa dubtar és la incertesa, crec que és millor respondre un si, ja que en general els si són més efectius per desfer la incertesa, no?
i si, crec que era la decisió correcta. molt correcta! :-)

pere, els detalls serien molt llargs, i alguns molt avorrits. potser els aniré repartint en diferents apunts, els que no siguin tan avorrits.
el cicle que acaba de recomençar no és necessariament bo... i això és el que me preocupa. si s'ha de repetir el cicle d'anys anteriors, anem malament! però potser no...
i ara, encara en deus voler més de detalls, no? :-)

Carquinyol ha dit...

ai... si és que en aquest món no es pot dir mai "de esta agua no beberé" o "este cura no es mi padre" !!

Sort que tenim el bloc que ens ajuda a ser coherents... o almenys a intentar-ho !

:P

pere ha dit...

Seré pacient, kika :)

(desitjo que el nou cicle sigui més aviat "potser no)

Agnès S. ha dit...

No sóc xafardera, però començo a encuriosir-me per la proposta que s'et va fer! :-))))

kika ha dit...

Carquinyol, estàs motl de broma avui, no? he, he, m'ho mereixo! :-)

pere, a veure si em ve la inspiració aviat, abans que se t'acabi la paciència! :-D
això que dius del nou cicle no he entès... però deu ser un bo desig , no? :-)

Agnès, que no n'hi ha prou en haver confessat que m'aplico la meva penitència? :-D

Alepsi ha dit...

És que la gent és poc concreta... preguntar "vols?" pot portar a confusions molt tontes... xDDD

pere ha dit...

Bé, ets tu que fas servir la paraula cicle, i jo estic d'acord que en les experiències de la vida, tot el que passa sol ser cíclic amb els matisos que es vulgui: ara va bé, ara malament, ara torna a anar bé, ara aprenem, ara desaprenem...

kika ha dit...

Alepsi, em sembla que la poc concreta sóc jo. per explicar-ho he simplificat la conversa. els vols de l'exemple en realitat estaven molt ben especificats. :-)

pere, tens raó. tot és cíclic. però quan això es dóna junt amb coincidències fa pensar una mica més del compte. o una mica massa. al menys a mi. perquè si com tu dius el cicle és ara va bé, ara malament; quan veus que ara va bé... ja veus que s'acosta el ara va malament. vaja que en aquests casos els cicles no m'agraden tant! :-)