tota aquesta gent que fa anys i anys que viu i treballa a catalunya i que no s’ha dignat a pronunciar una frase en català em fa sentir malament.
m’indigna perquè em menysprea a mi i a tot el país que l’envolta. el seu comportament és com el dels conqueridors que arriben a un lloc i el volen canviar per fer-se’l a mida. són totalment irrespectuosos amb la societat que els acull.
m’és igual d’on vinguin. m’és igual el color de la seva pell. m’és igual quina és la seva llengua materna.
per això no sóc racista.
-----------------------------
fa un any parlava d’un joc no tan clàssic, i de la seva solució.
28 comentaris:
Estic totalment de acord amb tu i no crec que aixo sigui racisme , i crec que si ho es rebutja aspectes propis del pais quel'acull i voler imposar els seus.
Jo em pregunto què farien si visquessin per exemple a París...
jo faria un petit matís: els que no han pronunciat una frase en català i el que no s'han molestat ni a entendre-la.
Perquè a mi em dona igual que em parlin en castellà, en català (o en qualsevol altre idioma que pugui entendre) mentre no em facin a mi canviar el que estic utilitzant.
Què sovint els dos conjunts es solapen? Donc ssi, però també cal dir que no sempre és així. Més que res, per no fer el mateix que fan els radicals de l'altra bàndol.
Si jo els parlo en català i ells em contesten en castellà i ens podem comunicar, cap problema, ells respecten que jo utilitzi la llengua que vulgui i jo faig el mateix.
brillant
Ben retrobada Kika!!!
Tal vegada, algun dia, em trobaré una reflexió com la que fas avui, però a l'inrevés.
En comptes de ressaltar els fets que no s'ho mereixen, es mencionaran els que sí.
Llavors, els "no" catalans que estimem la "nostra llengua" i cada racó de la terra que trepitgem a diari, somriurem cap a dins i cap a fora...I aplaudirem el fet que se'ns tingui en compte.
És allò de premiar el que està bé, en comptes del càstig pel que es fa malament.
Llavors, la meva opció personal i la dels altres, tindran sentit.
Striper, avui em superes amb el teu comentari. be fet! :-)
Joana, vés a saber. alguns potser farien el mateix que aquí, però s'ho passarien molt més malament. altres segurament aprendrien francès... sense cap problema!
Carquinyol, jo crec que és impossible no entendre el català després d'anys de viure aquí, i per tant els que diuen que no l'entenen més que un problema de llengua tenen un problema d'honestedat!
per això, no deixaré de parlar en català perquè m'ho demani algú que fa anys que viu aquí,.
finalment, aquestes converses en llengua mixta són un producte típic d'aquí que sorprèn i agrada al món sencer. però avui dec estar més sensible, i trobo que no n'hi ha prou. perquè no podem aspirar a que la gent que ve a viure aquí faci l'esforç de fer-se entendre!
Martell, no res comparat amb la teva mitjana :-)
Pilar, les coses normals no es resalten per definició. s'espera que quan una persona arriba a un lloc intenti adaptar-se al lloc i no pretengui que el lloc s'adapti a ella mateixa.
per això no tinc cap dubte sobre el sentit de la teva opció. i estic segura que el premi ja el tens perquè et permet viure amb una tranquilitat, que els que pretenen canviar el país no tindràn mai.
:-)
bé, en tot cas els racistes són ells no? però no es pot generalitzar i no es pot deixar de banda tantes altres coses que envolten el fenomen. Hi ha zones del país on les persones que hi neixen no senten mai parlar en català i no oblidem que la majoria de catalans cometem un acte de racisme quan canviem d'idioma. És com si diguéssim: "et considero tan ruc que et parlo en castellà perquè no m'entendries". I això si que és culpa nostra.
Em temo que una part de la situació que descrius és causada pel comportament lingüístics dels que tenen el català com a llengua materna.
Per altra banda, segurament alguns estrangers pensen que la llengua pròpia de Catalunya és el català però també el castellà i que possiblement l'opció castellana els es més econòmica, més rendible. En aquest cas també els propis catalanoparlants hi tenen alguna cosa a veure.
Afegeixo que segurament hi ha territoris en què la llengua té un component identitari més escàs que aquí.
Dit tot això, doncs sí, la veritat és que algunes actituds les considero -ho diré suaument- com a mínim descorteses. És clar que això de la cortesia...
Clidice, aixo em passa a mi a vegades també, però procuro que no em passi. i si és així com dius, llavors és com un peix que es mossega la cua. per on hauríem de començar per trencar el cercle viciós?
pere, és degut al costum, com hem comentat amb la Clicide. i com he dit abans jo també ho faig, (massa sovint!!!) de canviar al castellà. però vaig escriure aquest post per descriure la sensació de malestar que consicentment sento quan una persona que fa molt temps que és aquí em parla en castellà tan tranquil·lament. a vegades mentre escolta se me'n va l'olla i penso: què vols que pensi de tu si mira el que m'estàs fent!
també hi ha vegades que estic més concentrada en la conversa :-)
Plas-plas-plas. T'aplaudeixo. Això és el que fa molt de temps que penso jo. Segurament, al revés, nosaltres aprendríem la llengua d'allà on anéssim.
no ho sé Kika, jo fa uns quants anys que exerceixo de voluntària lingüística. Això i que vaig créixer en un barri obrer, on la majoria era gent emigrada d'Andalusia, Extremadura i Múrcia, fa que tingui capacitat per veure "l'altra" banda. I, com sempre, quatre que criden molt es visualitzen més que la majoria. En aquestes coses, les qüestions sociològiques sempre són més importants que les voluntats. I els catalans tenim un alt grau de responsabilitat al respecte, els de baix perquè canviem de seguida de llengua i els de dalt ... doncs, perquè en realitat, mai han cregut en Catalunya.
Jordi, aprendre la llengua del lloc on vas, a més de les costums i les lleis, etc... és el normal. ho hauria de fer tothom per tal viure bé. nosaltres i qualsevol altre.
Clidice, jo aquesta experiència no la tinc com tu. però he viscut un temps on es parlava una altra llengua. i l'he aprés. era el millor que podia fer. i he vist lo malament que s'ho passava la gent que no ho feia així, que eren pocs però també n'hi havia.
la nostra responsabilitat també la reconec. sobretot la meva. i reconec també la meva incapacitat quan m'adono que fallo.
el que volia reflactir aquí només és el sentiment de malestar que en resulta.
la solució: tan de bó la pogués endevinar! :-)
Si he de ser franc, sóc una miiica indulgent amb persones que van arribar en plena onada migratòria dels 60, des d'Espanya: aleshores el català estava prohibit, així que el seu ús (realment, malauradament) estava restringit a certs cercles; molts d'ells van arribar sense estudis de cap mena, sense cultura, ...
Potser us em llençareu al coll pel que estic dient, però les coses, vistes en perspectiva, em semblen així.
Dit això, per sort vivim altres temps. Que avui dia algú arribat de fora (ep, o nascut "a dins", que també n'hi ha!) qüestioni l'existència mateixa del català -i per suposat es negui a parlar-lo i, fins i tot, de vegades, entendre'l!- només mereix el meu rebuig i el meu despreci més absolut.
En absolut considero que sigui racisme. És, simplement, de la constatació de la gran falta de respece i d'educació per part de l'altre.
A ningú, amb dos dits al front, se li ocurriria anar-se'n a viure a Alemanya i negar-se a aprendre alemany esperant, a més a més, que et parlin en la teva llengua. És una qüestió de sentit comú.
Ferran, potser a les ciutats va ser diferent, però al meu poble quasi bé totes les persones que van arribar als 60's, sense estudis, etc... parlen català sempre des de sempre. molts ab accent andalús, però en català.
i com he dit abans crec que qui diu que no l'entèn menteix...
joanfer, estic d'acord. i l'experiència demostra la falta d'educació, de respecte i de sentit comú que impera.
t'entenc i molt!
a casa tenim un cas! la meva tieta. Fa més de 20 anys que està aquí i encara ara si entre els de casa parlem en català arrufa el nas i diu que no ens enten.
Sempre he trobat molt encertada la frase :"Allá donde fueras, haz lo que vieras". Malauradament, en general, els que venen de fora, tenen un nivell cultural més que baix i els han omplert el cap amb tonteries de que tots som racistes i que amb això poden solucionar tots els seus problemes. No crec pas que siguis racista, perque aleshores ho som tots.
rits, és tossuderia de la de veritat! :-)
Joana, suposo que una part del problema és com els han omplert el cap, i l'altre els la proporcionem nosaltres ...
La excusa siempre es que, en Alemania el castellano no es oficial, pero en Catalunya sí. Yo pondría las cosas en términos más inteligibles por el castellano-nonolingüe.
El catalán, como el euskera o el gallego, no son caprichos del hablante, son la lengua de preferencia de muchos millones. Su reconocimiento como lengua oficial implica su presencia en lugares públicos y esto implica algún coste para el monolingüe.
Que el castellano sea también oficial no puede implicar que un castellano monolingüe pueda vivir en Catalunya como si el catalán no existiera.
La presencia de varias lenguas nos hace pagar a todos un coste. A los que tienen la lengua minoritaria (en el conjunto del Estado) les hace pagar el coste de aprender la otra. A los que tienen la mayoritaria, el coste anteriormente descrito.
Entendemos que estos costes son superados ampliamente por los beneficios. Pero todos han de pagar algo, creo yo.
He hablado de estas cosas en mi blog hace unos días:
http://todoloqueseaverdad.blogspot.com/2010/01/las-cuatro-lenguas-de-espana.html#comments
Saluts
Jo em sumo al teu sentiment. Entenc que cal un esforç, però sovint no hi ha ni l'intent... i no solsament en la llengua...
Jose Luís, pero en esto como en todo los únicos que pagan son los catalanes!
es que me lo has puesto tan fácil ... que no me he podido resistir! :-D
seguramente tienes razón. ya leí tu post al respecto. este tema tiene muchas dimensiones, a parte del coste hay otras que han salido en estos comentarios. lo que yo he querido exponer es solamente la sensación de malestar que me provoca esta actitud de menosprecio que se ve tan a menudo por aquí.
Thera, clarament no és d'impotència del que em queixo, és d'intencionalitat!
Thera, reedito el comentari anterior. em faltava una coma després de clarament. :-)
Thera, clarament, no és d'impotència del que em queixo, és d'intencionalitat!
Tenia un veí, que era andalús, feia 40 anys que era aquí, i mai va dir res en català., però ell em va dir un cop que ja era gran per això, però que no patís, que la seva terra era catalunya, que l'havia tret de la misèria, que n'estava agraït, i que a diferència dels seus germans que quan podien anaven "al pueblo", ell no hi va voler fotre mai més els peus. Sempre deia que d'allí el van fotre fora, que s'hauria mort de gana.
A més era un fanatic del barça. I a casa seva miraven molt tv3.
Mai vaig entendre perquè es negava tant a parlar català., ja que era lúnic que li faltava.
Perdona per el cometari tant llarg, és que aquest cas sempre m'ha fet pensar...
Ara m'ha llegit els comentaris, potser hauria d'haver començat per això, el cas es que crec en els que diu el Ferran, potser es tracta del cas que jo explico.
kika:
Justament era això el que volia, posar-lo fàcil :)
Agnès, aquest cas no sembla intencionalitat, sino poques ganes...o vés a saber... és estrany.
José Luis, :-DDD
Un tema interessant i apassionant, aquest que ens has proposat en aquest post, Kika. Sigui com sigui, esperem que, de cara al futur, cada cop més persones de dins i de fora, tinguin clar que la llengua pròpia de Catalunya és el català, i que el normal quan es viu aquí, és que es parli... amb normalitat.
Ferran, és una llàstima que aquests temes siguin interessants i apassionants! i en el futur tan de bo sigui com tu dius. :-)
Publica un comentari a l'entrada