dimarts, de desembre 15, 2009

stardate: potser sí

la participació va ser més baixa del que m’esperava. això em va decebre una mica.

a la tele vaig sentir els diferents líders de la política catalana. això em va decebre molt més.

vaig pensar que potser tot això no serviria per res, que no passaria res de nou, que encara estàvem molt lluny de la independència.

avui diuen que s’ha començat a formar un partit independentista. si això és cert, pot fer que tot aquest enrenou tingui una continuïtat, i jo me n’alegraré molt. perquè de partit independentista no en tenim cap per ara.

i sentint per la ràdio a la marta lasalas, m’he acabat d’animar:


El missatge està donat

Marta Lasalas, periodista

L’endemà de les consultes, les plataformes sobiranistes ja s’han tirat els plats pel cap. Ja hi ha qui fa comptes i intenta embutxacar-se el profit polític de la votació. Cap sorpresa. En l’arquitectura política catalana a l’espai independentista se li acostuma a reservar el pati de veïns malavinguts. És gairebé una tradició. Tampoc els partits hi ajuden gaire. La línia general s’inclina per aigualir la jornada. El president Montilla ens diu que eren un grapat d’independentistes i sobiranistes. Des de Madrid observen indignats i ens dediquen el mostrari de mocs habitual.

I què? Diumenge milers de ciutadans van sortir de casa per anar a votar. Els impulsava l’afany de poder dir a la fi que ja n’hi ha prou de voler d’empetitir Catalunya i menystenir-la per retallar-li les ales. Que ja està bé de tanta barroeria. Gairebé un 30% dels convocats van anar a votar. I la seva veu va sonar amb tanta força que fins i tot la premsa europea se n’ha fet ressò i ha arribat a advertir Madrid que ha estat jugant amb foc.

Per tant. Què més dóna que les plataformes es tirin els plats pel cap! Que els partits aigualeixin la festa i el president vulgui fer veure que no entén el que està passant! Tant se val. Diumenge gairebé 200.000 persones van anar a votar per expressar la indignació d’una part molt important dels catalans. El missatge està donat. Només falta que se sàpiga llegir.”

RAC1, 15/12/2009

-------------------

fa un any parlava, un cop més, de la diferència entre voler i poder. tema molt recurrent aquí.

22 comentaris:

Clidice ha dit...

Té raó la Marta Lasalas. El que fan els polítics i el que fem (fan) molts de nosaltres, empetitint el resultat és un insult directe cap a 200.000 de nosaltres que es van manifestar aquest dia. Perquè anar a votar era una manifestació. Si ho haguessin fet amb pancartes pel carrer tothom s'ompliria la boca de democràcia i drets a respectar. Ens cal molta enteresa i plantar cara a tants que volen menystenir-nos. Si ho fem nosaltres mateixos ja no ens caldran "enemics". Ànims! encara quedem molts per votar fins a l'abril, això només ha començat! :)

Joana ha dit...

En Montilla, quin un! Però per molt que diguin que van anar quatre gats, i que era com manipulat, no trobo que un 27% siguin quatre gats, com si quan es voten altres coses anés molta més gent!

Carquinyol ha dit...

avui diuen que s’ha començat a formar un partit independentista... un altre? Jo celebraré el dia en que no hi hagi cap "partit independentista" i tots demanin la independència, que això de les etiquetes queda molt maco però després, a l'hora de la veritat, es mengen el seus principis amb patates.

Ells que formin un partit, i després ja veurem si dedebò és independentista o no...

Ramon ha dit...

Sí... perquè de partits independentistes n'he vist i n'he votat uns quants... Però quan arriben a poder, tot s'acaba; o abans d'arribar-hi ja s'han ben esbatussat!

Jo començaria per un partit que només busqués el referèndum i prou... donar-nos el dret a decidir...

Per algo si que ha servit, esperem que sigui per algo gran!

MARTELL DE REUS ha dit...

AH! així no és veritat el que diu l'Alicia Sanchez Camacho que això de les consultes es fa per culpa dels socialistes??

iruna ha dit...

kika...

este matí he escoltat a rac-1 una entrevista a joan carretero, de "reagrupament". no sé si és este el "partit" que comentes...

si hi haguessen votacions a tortosa, no votaria pel sí, però d'entrada penso que tampoc aniria a votar pel no, ni el vot en blanc. me trobaria amb un dilema...

les diferències i discrepàncies entre partits i entre les persones voleu la independència me consolen, perquè si tots compartíssiu les idees i els plantejaments que ha exposat el carretero, o si veiés que majoritàriament altres persones i partits "defensen" una independència aproximadament en la mateixa línia... allavons potser sí que aniria a votar i ho faria pel no.

una abraçada, kika

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Encara falta gairebé un any però jo molt probablement votaré "Reagrupament", de qui parlava l'anterior comentarista, una plataforma política, que no partit polític, amb vocació transversal i amb només dues finalitats: la independència i la regeneració democràtica. Ambdues coses és el que més necessitem. I efectivament aniria molt bé que tots els independentistes ens reagrupessim en una sola plataforma, però ja està clar que és difícil que això passi. D'altra banda no es pot votar segons quins sobiranistes de fotografia que només busquen sofàs i fotos per quedar bé i després pacten amb l'adversari.

iruna ha dit...

aquí hi ha l'entrevista a joan carretero de reagrupament que he trobat al matí a rac-1:

http://rac1.org/

bon dia, kika

Jordi ha dit...

El missatge està donat, però els d'allà no estan ni per la labor ni tenen ganes d'entendre'l.

Espero que aquest nou partit independentista sigui de veritat un partit independentista. S'hi s'ho curra pot arribar a obtenir aquest 30% de vots de la gent que ha votat que sí vol ser independent. Però hi crec tant poc en la política... Aix....

Joan Ayats ha dit...

Soc d'Osona i vaig anar a votar al 13D. Malgrat em vaig quedar al marge i no vaig participar en l'organització, ho he vist d'aprop.
He vist el moviment que hi havia al Facebook, he vist com la gent s'organitzava, la il.lusió que hi posaven i com s'encomanava.
Vaig votar i després vaig estar en altres col.legis i en el centre de premsa de Vic.
Disputes entre polítics? Ja és bo que hi hagi debat
, però ells no en van ser els protagonistes del 13D.

Va ser una societat que vol dir-hi la seva i ser escoltada.

http://raulpresseguer1.blogspot.com/2009/12/voluntariat-13d.html

kika ha dit...

Clidice, crec que tens raó i avui comparteixo el teu optimisme :-)

Joana, cada un diu el que li convé, i el montilla diu sobretot el que li convé a ell! va ser una bona moguda!!!

Carquinyol, potser ho he entès malament, de totes maneres em semblaria un bon resultat de tota aquesta moguda si en sortís un moviment que només demanés la independència, sense cap excusa, que és el que estan fent tots els que hi ha per ara...

Ramon, això és el que volia dir jo... comencem pel començament amb lo essencial. després amb el temps qualsevol partit es tornarà corrupte, però d'entrada seria una manera d'aprofitar el moment i el desencantament que desperten els partits que hi ha.

Martell, és que jo a aquesta ni me l'escolto... m'és igual el que digui.

iruna, si tots estéssim d'acord segurament voldria dir que estem molt fotuts, extremadament fotuts. si hi ha diferents opinions suposo que vol dir que almenys alguns no estan tan malament.
gràcies pel link. he escoltat l'entrevista i
el discurs del carretero a mi tampoc em diu gaire cosa. es massa repetitiu... fa massa temps que canten la mateixa cancó, i només canten.
i el seu estil és de polític de llibre... ni em sorpren ni em convenç.

Òscar, es la meva sospita: tots els liders coneguts que s'anomenen independentistes no són de fiar. perquè ja fa masses anys que diuen i no fan... a mi ja no me'n serveix cap. un de nou encara potser em podria convèncer.

Jordi, ai! que potser ho he entès malament, però jo trobo que seria una gran idea, i m'agradaria que fos veritat.

Joan, aquestes explicacions encomanen la il·lusió. felicitats a tots els d'osona per l'èxit més gran!

Striper ha dit...

Jo no ctrec en els politics actuals i els que volen fundar el nou Parrtit nomes ho fan per tenir una parcela de poder.

- assumpta - ha dit...

Subscrit totalment el comentari de l'Òscar Roit i Carrera.

Poca cosa més podria afegir-hi.
Saps que avui ja he dit tot allò que volia dir i com ho volia dir.

Potser podem fer la carta als reis que abans esmentaves, conjuntament. Seria el millor per a tots.

Petons, wapaaa!

Pilar ha dit...

Només vull deixar aquí una reflexió que em faig a mi mateixa.
Imaginem, Kika, que en comptes de ser una consulta popular és un referèndum.
Continuem imaginant i observem que el poble català s'encamina a les urnes.
Quina hauria estat la participació,? Tal vegada un 60%? Llavors el resultat del Sí, no hauria estat gens malament, no creus?
I per acabar-ho de rematar, imaginem més. Fins al punt de veure que no tan sols els independentistes esteu fins als nassos de moltes coses.
Crec que llavors molts votaríem fins i tot el que no creiem "convenient".
Quin seria llavors el resultat?
I anem més enllà...Imaginem que els polítics que guien aquest vaixell no són els que "hi són" (parlo subjectivament, seguint la meva reflexió).
Tan sols ha estat un "imaginar" d'algú que pensa una mica diferent.
Com vaig deixar escrit en un altre blog..Un pas, dos...

Agnès S. ha dit...

Les divisions són repartiment.
Un altre partit? No ho veig clar.

kika ha dit...

Striper, això sempre passa a tots els politics, amb el temps. però d'entrada, si hi ha una qüestió que s'ho val vull pensar que es pot trobar algú que la defensi i que la lideri per portar-la a bon port... si no? que ens queda?

assumpta, jo estic a ratets més optimista a ratets més pessimista, però sí que podríem fer una carta al reis blocaire? bona idea!

Pilar, no sé si t'he entés gaire, però la impressió que he tingut és que et fa por la idea de la independència... que clarament comporta molta incertesa... i això sempre fa angúnia...
jo crec que és convenient un canvi sempre que la gent està suficientment descontenta...

Agnès, donat que tothom ha arronsat el ans quan se'ls ha posat la independència davant, jo crec que ara mateix no n'hi ha cap, i per tant en falta un. és el que falta! :-)

sanset i utnoa ha dit...

Em fa patir que aquella iniciativa que semblava que valia tant la pena acabi amb un no res per culpa d'uns quants que només volen seguir manant o, en alguns casos, manar més o començar a manar.

M'ha semblat molt bona la teva conclusió. A veure si és veritat.

*Sànset*

Pilar ha dit...

Al contrari Kika. Les "pors", davant les estafes són totalment engolides.
Tractava de dir que les idees, minoritàries sempre quan comencen, al final arroseguen a gent que en un principi no les compartien al 100%.
Em sento més propera que mai als independentistes que tinc al meu entorn.

kika ha dit...

Sànset, i encara estic optimista.. a veure si em donen raons per fer que duri :-)

Pilar, no t'havia entés gens, em sap greu. ara rellegint el que deies ho veig tot d'una altra manera, i me n'adono que estàvem dient el mateix :-)

Albert B. i R. ha dit...

Donats els mitjans de què es diposaven, la nul·la cobertura mediàtica i sense cap suport econòmic, la participació va ser alta. Les baralles de després, això sí, van desanimar molt el personal. Esperem que es recondueixin.

DooMMasteR ha dit...

A mi també em fan pena les nostres baralles, peró em dona la impresió que per sort als que van votar diumenge no els ha afectat gaire la moral.
Crec i espero que reagrupament ens portarà a la llibertat, per què si no, acabaré perdent completament la confiança en els polítics :-)

kika ha dit...

Albert, la il·lusió ha de durar uns quants dies. jo espero que em duri fins que pugui anar a votar al febrer! :-)

DooMMasteR, a veure si uns o altres aconsegueixen convèncer-me de que els voti... em farien feliç! :-)