stardate: blocaire invisible

gràcies a aquesta iniciativa he descobert molts blogs. em té ben enganxada. em faig un tip de llegir, i m’encanta.

per una banda el meu blocaire invisible té més d’un blog. com ja vaig dir en un post anterior, no el coneixia. per això, d’entrada he tingut l’oportunitat de conèixer blogs nous gràcies a ell. els seus blogs són variats i tots valen la pena, cada un per una cosa diferent. i com que m’he de posar al dia, tinc feina.

per altra banda he resseguit amunt i avall la llista de blogs apuntats al blocaire invisible intentant trobar pistes sobre el meu blocaire invisible. això sí que és difícil perquè n’hi ha molts. alguns ja han deixat pistes i altres encara no. i de fet les primeres pistes o són molt generals o són difícils d’interpretar. de totes maneres buscant buscant he descobert un grapat de blogs fantàstics.

a més a més de llegir i conèixer blogs nous, no sabia quin era el procediment del blocaire invisible, què s’havia de fer, fins que vaig demanar consell i em van explicar que es podien anar deixant pistes. és divertit pel suspens que crea:

he deixat un missatge anònim al blog del meu blocaire invisible. i n’estic esperant una reacció que encara no s’ha produït.

també li vaig dedicar un post una mica tímid, el de l’emoció nadalenca. i ara li dedico un altre de més obert.

he rebut un parell de missatges de la meva blocaire invisible, on em diu que és una i no un. i estic a l’espera de què més em diu ...

al mateix temps tinc dos neguits.

un neguit bastant gran: què li puc regalar al meu blocaire invisible? li he donat moltes voltes i finalment em sembla que ja ho sé. estic contenta amb la idea que he tingut. ara m’hi he de posar. vol una mica de feina però crec que li farà il·lusió. espero que me’n surti!

un neguit no tan gran: intentar endevinar la meva blocaire invisible. m’he posat a la recerca de blogs de dones. n’he trobat algunes pistes però de moment no em sembla que em defineixin. tot i que pel que em diu als comentaris crec que ja deu haver deixat alguna pita. seguiré a la recerca ..

aquest segon neguit no és tan gran perquè trobo divertida la idea de continuar a esperar nous missatges amb noves pistes, i també de continuar llegint blogs cercant-hi pistes que potser em defineixen. a més a més, l’emoció de descobrir-la només a l’últim moment deu ser encara més gran.

per cert, tinc una gran sort perquè el nom del blog que m’han enviat els organitzadors del blocarie invisible és d’home i la persona que ha rebut el meu nom diu que és una dona. així jo els puc anomenar el meu blocaire invisible a un i la meva blocaire invisible a l’altre i pel contexte es pot saber qui és qui. però si tots dos fossin homes o tots dos fossin dones no sé com m’ho hauria fet.

-----------------------------------

per cert, fa un any parlava sobre dones i homes inspirada en els pensaments de la teresa forcades.