aquest cop ha costat. de fet ja se sap que cada vegada costa més. amb els anys res funciona com abans. tot s'alenteix i mentre no s'aturi rai!
encara hi tinc una bona crosta, però ara ja tot és crosta. no queda cap trocet tendre. de fet això és el que deu fer ja no em faci gens de mal, ni quan el moc.
avui és el primer dia en més de dues setmanes que puc pujar i baixar escales sense anar coixa, ni fer saltirons, i sense que em faci gens de mal el peu.
això sí, encara porto esclops. no m'atreveixo a posar-me sabates tapades del darrera encara.
però aviat estaré a punt per a tornar a posar-me les botes.
s'està tan bé quan s'està bé!
18 comentaris:
ja ho pots ben dir ja! (encara remeno dolors de l'últim entrebanc) Me n'alegro molt :)
Si és que queda molt tòpic allò que es diu després del sorteig de Nadal de "mentres hi hagi salut..." però, en realitat, és el més important de tot.
Així que, vinga, quan anem de caminada? :P
Me n'alegro molt!
Compte amb les crostes estan molt mal vistes per part dels que manen.
I tant, i tant! Bé, un pas més cap a la recuperació... i mai millor dit.
Jo, quan em llevo sense mal a l'esquena, brinco d'alegria!
Bé, Kika, bé, la cosa va en la bona direcció; disfruta el moment!
I tant, d'aquí poc a tornar-hi, però anant amb compte amb les botes!.
Clidice, a tu també et dura tant? ai! que ens fem grans! :-)
Carquinyol, jo voldria tornar-hi el diumenge, però ja ho veurem... a les meves edats fer una imprudència em podria costar molt car :-)
kweilan, gràcies! :-)
Martell, totes les crostes??? :-D
Jordi, noi! tan jove i ja estem així? :-)
Ferran, sí, anem en la bona direcció... però quan arribarem??? :-)
Asimetric, he intentat posar-me les botes de nou... les velles! i la crosta fa mal... no sé si ben tapat i protegit podria funcionar diumenge...
Doncs m'alegro i a recuper-se del tot.
Ostres, les botes! De fa dos anys, tinc un turmell boterut i ni he deixat d'anar a la muntanya, ni a esquiar. Som un cas i com més grans ens fem, pitjor! Vinga aquest cap de setmana caminada, jo hi aniré diumenge, encara no sé on.
Striper, :-)
Joana, doncs per diumenge jo encara no m'he decidit... hi pensaré encra una mica :-)
I tant!
Per sort, tot s'acaba.
Vinga Kika , torne-m´hi que no ha sigut res!
Sembla estrany com un petit entrebanc com una crosta et pot amargar uns quants dies. Sort que aquest és un mal que es cura amb una mica de paciència i fent bondat. Ara sobretot compte amb les botes, no estem pas per anar amb esclops en ple hivern...
Hola he passat per aquí i he vist que em tenies enllaçat. Gràcies i cuida't la ferida.
Ara si que l'has encertada! "Quan s'està bé, s'està tant bé!"
Però aleshores ens queixem d'altres coses!!! Hehehe!
Cal que tinguis paciència, les muntanyes porten molts anys al mateix lloc, no és mouran per uns dies més... :-)))))
Joana, :-)
Pais secret, els esclops no són un problema. a mi m'agrada molt portar-ne. inclús a l'hivern, amb un bons mitjons és clar! :-)
Jordi, gràcies a tu!
Agnès, sempre hi ha alguna cosa millorable, però fa bé adonar-se del que va bé, no?
i les muntanyes, s'hauran d'esperar una setmana més! :-)
Publica un comentari a l'entrada