- - ara que ja vas a l’escola dels grans, et deuen fer fer problemes, no?
- - què són problemes?
- - els problemes són històries que ens fan pensar. per exemple: un nen té cinc caramels i en perd dos. quants n’hi queden?
- - això és molt fàcil. està xupat. fas cinc menys dos i dóna tres. vol dir que li queden tres caramels.
- - doncs jo trobo que aquesta història és molt trista. aquest nen es deu haver quedar molt trist després de perdre els caramels. la seva mare li hauria de comprar els dos caramels que ha perdut.
dues maneres molt diferents de pensar i interpretar el mateix problema. una ment analítica i l’altra emocional.
així som. cada un d’una manera diferent. estaria bé ser capaços de veure les coses de totes dues maneres.
____________________________________
el ramon d’opinalia ens convida a un concurs d’entrades de blogs. diu que és difícil trobar entrades de fa temps que quan les vas llegir et van agradar. crec que té raó. jo no recordo ni les que he escrit jo.
ara que recomenço un cicle provaré de fer memòria. fa un any parlava sobre les raons d’escriure al blog. eren les raons inicials.
17 comentaris:
Això és precissament el que ens fa avançar, que sempre apareix algú amb un punt de vista totalment diferent de l'habitual !!
Per cert, felicitats per l'aniversari bloguístic !! (ja retrasades, però si haguessis vist el cacau que tenia aquest cap de setmana per casa...)
doncs per molts anys! :) en Ramon ens ha ben fomut, ara repassar els posts! ni me'n recordo del que he escrit :P
Kika, arribo una mica tard a felicitar-te, però "nunca es tarde si al dicha es buena", no?
Per molts anys ens podem anar llegint i aprenent uns dels altres. Per a mi això és una riquesa, un plus a la vida, una altra mena d´amistat que fa possible compartir pensaments i vivències amb persones que potser no veuràs mai, però amb qui tens la sensació de tenir vincles que potser no tens amb alguns dels que et volten.
Encantada d´haver-te conegut i de seguir-te llegint!
Carquinyol, ha estat un bon cap de setmana? o content de tornar a la normalitat del dia a dia? :-)
Clidice, jo tampoc ho recordo. però recordo que en un blog vaig veure que hi havia un link als posts de feia un any. i això m'ha semblat un idea per a fer memòria... i potser procurar no repetir-se massa... al menys quan no convingui :-)
Pais secret, igualment. un plaer haver-te conegut i seguir llegint-te... i envejant-te :-)
Unes bones raons (vinc de llegir el teu primer post) :)
Quan als punts de vista..., és com tot en aquesta vida..., relatiu! ;)
I canviant de tema..., què? Et tindrem de veïna o la cosa està fumuda? :)
Trobo que has encertat un tema complexe i potser perquè el tractes amb un cert humor (potser melancòlic) el fas més intens.
M'uneixo a les felicitacions per un any ple de posts!
Si tots poguèssim veure els diferents punts de vista alhora, seria molt avorrit!!
Trini, ganes ja n'hi ha... ara a veure que hi podem trobar :-)
Lluís, la veritat és que una mare m'ho va explicar així tal qual sobre els seus dos fills. em va fer gràcia. i la vida és ben bé així! :-)
Jordi, potser si que seria avorrit, però almenys jo trobo que me quedo massa curt d'un dels punts! :-)
Ei jo també arribo tard a les felicitacions, però que consti que et felicito i que espero que continuïs molt més temps, eiiinn?. Pel que fa al contingut del post, semblen dues tipus d'intel·ligències, allò que deien de l'analítica i l'emocional :-?
Molt bo i crec que em fara reflexionar una estona.
De vegades sóc capaç de posar-me en el punt de vista de l'altre, però llavors mai ningú m'entén.
Asimetric, si senyor, l'analítica que em sembla que em funciona i l'emocional que de sempre que la dec tenir atrofiada :-D
Striper, me n'alegro. ja ens explicaràs fins on arribes :-)
Joana, ens hem creuat en els comentaris. això que dius passa. però el que no entenc és com el post d'avui t'ha fet pensar això...
Quin nen més maco! XD
Ara m'hauria de repassar els meus... a veure si m'animo.
Per cert, felicitats per l'aniversari blocaire! Per molts anys!! :-)
DooMMasteR, quin del dos és el nen maco? :-)
kika,
estaria bé poder alterar els diversos punts de vista segons la situació i a qui li has d'explicar!
Hi hauria un altre nen que diria;
- Quina sort, encara n'hi queden tres!!!
Ramon, sí. per això el que fa falta és ser capaços de tenir més d'un punt de vista... cosa que a mi em falla mooolt!!! :-)
Publica un comentari a l'entrada